"L'aranès, per si mateix, no aniria massa lluny", ha apuntat, tot i que
ha reivindicat la capacitat de lideratge d'aquesta varietat. Ha
ironitzat que una imaginària llei del català mai es denominaria "llei
del lleidatà o del tortosí".
En aquest sentit també s'ha manifestat el director de l'Oficina de
l'Occità a Catalunya, Josep Lluís Sanz, qui ha explicat que els més de
400 professors d'occità repartits per tot el món desitgen conèixer i
ensenyar l'occità referencial, "aquell dels trobadors i de les
referències culturals".
"Si va sol, l'aranès no faria res i moriria en quatre dies", ha
sostingut Sanz en explicar que l'aranès no és un referent ni històric
ni cultural al món, tot i que ha reiterat el seu necessari paper com a
líder de l'occità. De fet, ha defensat que l'occità no és una llengua
morta, ja que la parlen tres milions de persones.
Característiques de la llei
La llei preveu la promoció i defensa de l'occità en territori català, especialment on es parla l'esmentada llengua. D'aquesta manera, les administracions locals hauran de dirigir-se als seus ciutadans en aranès, a més d'en castellà, i hauran de conèixer l'idioma per accedir al funcionariat i a la docència.
Entre les actuacions de foment de la Secretaria de Política
Lingüística, hi ha la creació d'uns cursos d'aranès en línia
reglamentats conforme el marc europeu i situats en el nivell A2, que
estaran a punt en dos anys i permetran especialitzar-se en varietats
dialectals parlades pels tres milions de ciutadans occitans repartits
entre Catalunya, França i Itàlia.
A més, la Generalitat ha editat tres guies amb les pautes bàsiques
d'aquesta llengua i cultura ('Elements bàsics de la llengua occitana',
'Literatura occitana' i 'Occitània i l'occità'), que repartirà entre
totes les institucions públiques per acostar aquesta cultura als
mateixos catalans, "que la desconeixen bastant".
També s'ha preparat un traductor automàtic (d'accés lliure)
català-occità i castellà-occità amb unes 15.000 paraules i un 94% de
cobertura de l'idioma.
