L'acte l'organitzava Amics i Amigues d'Euskal Herria i l'organització
independentista Endavant-OSAN amb la participació del col·lectiu de
familiars de presos i preses basques Exerat, d'ex-presos i del moviment
de solidaritat.
Després de fer una presentació de l'acte i de passar un vídeo que denunciava la brutalitat del sistema penitenciari sobre els presos polítics, Agurtzane Uriarte prengué la paraula i parlà sobre la política penitenciària sempre sotmesa a interesos partidaris, polítics i conjunturals.
L'expresa explicà l'evolució del col·lectiu de preses i presos polítics bascos (EPPK), la dispersió, les condicions en què es troben, com s'han endurit les penes (les més dures d'Europa), l'endarriment que patixen quant a drets humans (incomunicació i tortures) i de la seua defensa judicial. Condicions que segons Agurtzane justifiquen l'objectiu dels estats espanyol i francès amb el col·lectiu: la seua aniquil·lació política.
El segon torn de paraula fou per a Josune Dorronsoro, familiar d'un pres i membre d'Exerat, que se centrà en els efectes directes de la dispersió sobre els presos i col·lectiu de familiars, com són l'aïllament del pres del seu entorn més proper (familiars i amics) i de la seua realitat socio-política.
Dorronsoro explicà com la dispersió "és un càstic per presos i familiars que els ofega econòmicament, provoca accidents i desgast físic i psicológic". Parlà també de la situació dels presos amb malalties greus o terminals de problemes de salut i de la il·legal "Doctrina parrot", una mena de cadena perpètua encoberta.
Per últim, Gilen Aldazabal, del moviment de solidaritat, denuncià la criminalització que patix el moviment de solidaritat amb les preses polítiques i els mateixos advocats defensors i va agrair que els donessin veu per denunciar la situació que patixen i el suport i la solidaritat que els donen en este tipus d'actes. Un torn de preguntes donà per finalitzat l'acte que s'allargà fins les 10 de la nit.
