Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La manifestació a Palma contra l'Europa del Capital i la Guerra aplega més d'un miler de pesones

Unes 800 persones, si bé els organitzadors n'hi comptaren prop de 1.500, incloïa diferents performances que anaven parodiant actituds bèl·liques i la figura de la ministra de Defensa, Carme Chacón.

"Hem guanyat: som més que la Policia". Així es dirigia als manifestants Miquel Ramon Clar, de l'Assemblea de moviments socials de Mallorca, en arribar al parc de la Feixina, on finalitzà la protesta d'ahir vespre pel centre de Palma.

25/02/2010 10:56 Drets i Llibertats
I és que la mobilització pacífica i festiva, que s'inicià a la plaça d'Espanya, transcorregué pel carrer dels Oms i pel passeig de Mallorca i acabà davant el monòlit erigit en honor de la tripulació del Baleares.
 
En tot moment, una desena de furgons i efectius de la Policia Nacional no es perdien cap detall de la manera com es desenvolupava la manifestació.
 
La manifestació, que aplegà unes 800 persones, si bé els organitzadors n'hi comptaren prop de 1.500, incloïa diferents performances que anaven parodiant actituds bèl·liques i la figura de la ministra de Defensa, Carme Chacón. La portaveu del Comitè de benvinguda als ministres de la Guerra, Marta Bestard, explicà que des d'aquesta entitat, juntament amb l'Assemblea de moviments socials de Mallorca, "hem volut expressar el rebuig de la cimera que té lloc aquests dies, en la qual s'estan decidint inversions milionàries, com ara la de l'avió de transport militar".

Quant a l'elecció de Mallorca per a l'esdeveniment, Miquel Ramon Clar assegurà, en nom de l'Assemblea, que "l'han triada perquè és fàcil de controlar i saben que costa més que la gent vingui fins aquí". Al final del recorregut, a part de les dues entitats organitzadores, l'Associació de la memòria històrica de Mallorca llegí també el seu propi manifest, en el qual posà en relleu que "avui dia els avions militars espanyols encara porten símbols de l'època feixistes". Un dels moments més aclamats va ser quan el comunicat de l'Assemblea de moviments socials demanà la retirada de les tropes de l'Afganistan, la supressió de la despesa militar a la UE i la condonació del deute extern.
 
 
Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  7. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. La vaga indefinida de Biblioteques suma suports sindicals i socials
  10. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid