Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Carnestoltes arreu del país

Al llarg dels propers dies, els Països Catalans afrontem una voràgine carnavalera, carregada de disfresses, mascarades, irreverències i gresca. Un bon moment, doncs, per a subvertir una sèrie de valors així com tot tipus d’autoritat que ens toca suportar al llarg de la resta de dies l’any. 
Un any més, arriba a Valls el rei Carnestoltes. I, un any més, ho fa amb sàtira i polèmica. El cartell de l'edició d'enguany, imita una portada del diari Vallenc.

11/02/2010 09:22 Cultura
Carnavalvallsint 354x500 Carnavalvallsint 354x500
Amb el títol de "El carnaval Vallenc". I, com a fotografia de portada, es pot veure una versió de la cinematogràfic Família Adams, amb les cares de la regidora de cultura i altres membres de la família Fàbregas, segons informa Pobleviu.cat.
 
Cal recordar, que l'any passat, membres de festes.org i Llibertat.cat van haver d'anar a declarar per haver publicat el cartell de l'edició del carnaval vallenc del 2009, arran de la denúncia d'una diputada de CiU..
 
El carnaval, o carnestoltes, és en el que s’han convertit avui en dia les ancestrals festes paganes d’hivern, molt lligades al camp, a la producció de la terra i a que s’acosta la primavera. Amb l’arribada del catolicisme, i en contraposició a la litúrgia de la quaresma, i la penitència que aquesta suposava, el carnestoltes, que es celebra tot just abans d’aquesta, a partir del dijous gras, fou la veritable festa popular.
 
Així doncs, el rei Carnestoltes, amb un nom provinent del llatí i que fa referència a la prohibició de menjar carn (carnus tultus, carns prohibides) a partir del dimecres cendra, és l’abanderat de la disbauxa durant els propers dies en contraposició a la vella Quaresma, que simbolitza l’oració, l’abstinència i el recolliment per a les properes set setmanes. 
 
L’Esglèsia Catòlica, fidel a la seva filosofia, ha optat per integrar o provar de descafeïnar en la mesura del possible aquesta celebració dins dels seus rituals, si bé en determinats moments, com ara durant la dictadura franquista, els carnestoltes van ser prohibits, tot i que a vegades sense massa èxit. Així doncs, encara que avui una i altra festa mantinguin relació, el cert és que el carnestoltes té una importància simbòlica en tant que ha sobreviscut al pas dels segles mercès al suport popular, tot i els entrebancs rebuts per part dels sectors més reaccionaris segle rere segle, i que encara avui segueixen d’alguna manera vigents, com per exemple a Valls, degut al cartell de l’edició del 2005 que fou considerat una ofensa al parodiar l’escena del “sant sopar” i retirat per odre judicial, amb espectacle inclòs per part d’un mossèn. En tot cas, enguany Valls repetirà celebració el dissabte a la vesprada. Un any més, ho fa amb sàtira i polèmica. El cartell de l'edició d'enguany, imita una portada del diari Vallenc. Amb el títol de "El carnaval Vallenc". I, com a fotografia de portada, es pot veure una versió de la cinematogràfic Família Adams, amb les cares de la regidora de cultura i altres membres de la família Fàbregas.  Recordeu l'enrenou de l'any passat, en que es veia un tocino amb la gorra i la "placa" dels Mossos d'Esquadra.
 
En tant que ens trobem davant d’una festa molt antiga, el costumari català, a bastament recollit per Joan Amades especialment en la obra del mateix nom, és molt ric en celebracions específiques, algunes tant interessants com les de Vinçà, al sud de les Alberes, degut a la importància que hi té el tió. 
 
Si bé hi haurà celebracions a moltíssimes poblacions arreu del país, per les seves peculiaritats o per la festa que generen destaquem carnavals com el de Solsona, amb la bramada i penjada del ruc i els seus gegants bojos, el de Molins de Rei amb el seu camell, el de Tarragona, amb la seva bóta, el de Vilanova i la Geltrú, amb la seva batalla de caramels i amb el seu xató, el concorregut carnestoltes de Pego , el carnaval de Sitges, amb les rues de la disbauxa i de l’extermini, o bé d’altres com el de Vinaròs i el de Sallent, conegut per la seva festa i on destaca la guerra de farina.
 
carnestoltes-2010-copy
La població anoienca de Capellades també organitza un carnestoltes, impulsat per Assemblea de Joves de Capellades i Endavant-Anoia.
 
 
 
Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid