Documentació
Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.
Llegeix més...
Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.
Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.
Llegeix més...
Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
Llegeix més...
|
|
El llibre "55 mentides sobre el gallec" presentat simultàniament a 70 poblacions d'arreu del món |
|
|
|
dilluns, 08 febrer 2010 |
L’obra desmunta els prejudicis i manipulacions dels supremacistes castellans sobre la llengua gallego-portuguesa
A la nostra nació, malgrat el silenci informatiu, es va fer un acte al Centro Galego de Barcelona amb P. Comelles i S. Labraña, professors de la UB, i P. Filgueiras, professor de la UAB, on van assistir fins a un centenar de persones.
En el global dels actes es van comptar fins a 5.000 persones.
L’organització ProLingua, plataforma per a la defensa i promoció de la
llengua gallega, presentava el 5 de febrer, simultàniament a 55
localitats del món, el llibre “ 55 mentides sobre la llengua gallega”.
L’obra desmunta els prejudicis i manipulacions dels supremacistes
castellans sobre la llengua gallego-portuguesa. Ha estat una clara
demostració de força doncs poques vegades es donen una sèrie de
presentacions simultània tant gran.
A part de nombroses localitats gallegues en les presentacions han
participat persones de fins a 20 nacionalitats. Entre altres localitats
hi ha Baiona, Betlem, Buenos Aires, Brusel·les, Copenhagiue,
Cork/Corcaigh, Lisboa, Londres, Madison, Nablus, Nova York, París,
Sarajevo, Tübingen o Gasteiz.
L’obra és molt i molt interessant i respon a les mentides de l’espanyolisme. Per a citar només quatre :
1.- El gallec mai fou prohibit ni perseguit. Mentida com mostra una
extensa legislació on és prohibeix “el que no sigui en castellà”:
decret de nova planta de 1717, cèdula de 1768 que diu “Mano que
l’ensenyament es faci en llengua castellana”, legislació
franquista…Avui mateix és impossible usar el gallec a la justícia o
fer-ne una escriptura, per exemple. És una prohibició de fet.
2.- El castellà és una “llengua comuna”. Mentida. El castellà fou una
derivació del llatí que fou adoptada per la cort que la va imposar
front a la derivació del llatí galego-portuiguesa. Ni fou llengua
franca ni tenia cap pes fora de la cort castellana abans del seu
expansionisme.
3.- Els drets són dels ciutadans, les persones, però mai dels
territoris. Mentida. El Tribunal europeu dels drets humans ho va elevar
a l’absurd: si els drets són de les persones poden exercir-los a
qualsevol lloc del món fet que oficialitzaria totes les llengües a tot
el món. Si ho apliquem a l’estat espanyol, el gallec passaria a ser
oficial a Murcia si hi van dos gallecs.
4.- És cultura gallega la que es fa a Galícia independentment de en
quina llengua. Mentida. La llengua determina el sistema cultural de
cada obra. Per exemple, l’obra de la Nobel de literatura de 2009, B.
Müller, pertanyent a la minoria germanófona de Romania és clarament
alemanya. Literatura gallega és la que s’escriu en gallec,
independentment de l’origen, naixement o residència de l’autor o
autora.
|
|
Entrevista
|
Entrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
|
|
Llegeix més...
|
|
Memòria històrica
|
Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.
|
|
|