Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
El llibre "55 mentides sobre el gallec" presentat simultàniament a 70 poblacions d'arreu del món PDF a/e
dilluns, 08 febrer 2010
El llibre "55 mentides sobre el gallec" presentat  simultàniament a 70 poblacions d'arreu del mónL’obra desmunta els prejudicis i manipulacions dels supremacistes castellans sobre la llengua gallego-portuguesa
A la nostra nació, malgrat el silenci informatiu, es va fer un acte al Centro Galego de Barcelona amb P. Comelles i S. Labraña, professors de la UB, i P. Filgueiras, professor de la UAB, on van assistir fins a un centenar de persones.
 
En el global dels actes es van comptar fins a 5.000 persones.
 
L’organització ProLingua, plataforma per a la defensa i promoció de la llengua gallega, presentava el 5 de febrer, simultàniament a 55 localitats del món, el llibre “55 mentides sobre la llengua gallega”. L’obra desmunta els prejudicis i manipulacions dels supremacistes castellans sobre la llengua gallego-portuguesa. Ha estat una clara demostració de força doncs poques vegades es donen una sèrie de presentacions simultània tant gran.
 
A part de nombroses localitats gallegues en les presentacions han participat persones de fins a 20 nacionalitats. Entre altres localitats hi ha Baiona, Betlem, Buenos Aires, Brusel·les, Copenhagiue, Cork/Corcaigh, Lisboa, Londres, Madison, Nablus, Nova York, París, Sarajevo, Tübingen o Gasteiz.

L’obra és molt i molt interessant i respon a les mentides de l’espanyolisme. Per a citar només quatre :

1.- El gallec mai fou prohibit ni perseguit. Mentida com mostra una extensa legislació on és prohibeix “el que no sigui en castellà”: decret de nova planta de 1717, cèdula de 1768 que diu “Mano que l’ensenyament es faci en llengua castellana”, legislació franquista…Avui mateix és impossible usar el gallec a la justícia o fer-ne una escriptura, per exemple. És una prohibició de fet.

2.- El castellà és una “llengua comuna”. Mentida. El castellà fou una derivació del llatí que fou adoptada per la cort que la va imposar front a la derivació del llatí galego-portuiguesa. Ni fou llengua franca ni tenia cap pes fora de la cort castellana abans del seu expansionisme.

3.- Els drets són dels ciutadans, les persones, però mai dels territoris. Mentida. El Tribunal europeu dels drets humans ho va elevar a l’absurd: si els drets són de les persones poden exercir-los a qualsevol lloc del món fet que oficialitzaria totes les llengües a tot el món. Si ho apliquem a l’estat espanyol, el gallec passaria a ser oficial a Murcia si hi van dos gallecs.

4.- És cultura gallega la que es fa a Galícia independentment de en quina llengua. Mentida. La llengua determina el sistema cultural de cada obra. Per exemple, l’obra de la Nobel de literatura de 2009, B. Müller, pertanyent a la minoria germanófona de Romania és clarament alemanya. Literatura gallega és la que s’escriu en gallec, independentment de l’origen, naixement o residència de l’autor o autora.
 
 
 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació