Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.
Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.
Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.
Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
"Dos governs" i "una alcaldessa omnipresent" a Santa Coloma de Gramenet
dilluns, 08 febrer 2010
Gent de Gramenet considera que "ara per ara, a Santa Coloma hi ha funcionant dos governs municipals: un d’oficial i un altre a l’ombra. L’un elabora uns pressupostos i l’altre els tomba, ..."
D'altra banda, Xavier Mir en el seu bloc opina que "L'estratègia de comunicació passa per sacrificar totes les regidories en benefici de l'alcaldia. Núria Parlon és omnipresent i omnipotent. El govern municipal fa coses i es deuen fer des de les regidories corresponents, però a l'hora de sortir a la tele, només existeix l'alcaldessa".
Sota el títol Dos governs a Santa Coloma, Gent de Gramenet informa en el seu web que "Ara per ara, a Santa Coloma hi ha funcionant dos governs municipals: un d’oficial i un altre a l’ombra. L’un elabora uns pressupostos i l’altre els tomba, l’un denega el dret a manifestar-se i l’altre l’autoritza, uns responsables donen unes ordres i altres les contradiuen... I així un sense fi d’exemples que afecten greument al funcionament del dia a dia de l’Ajuntament i de la ciutat. Us posaríeu les mans al cap si us expliquéssim alguns exemples concrets. Ja arribarà el moment".
Pel que fa al darrers esdeveniments dels cessaments de Gramepark i de l’acomiadament de la interventora, Gent de Gramenet assenyala que "també en formen part d’aquest trist episodi de la batalla socialista. Només que en el primer -en l’interès de mantenir al gerent de Gramepark- sembla que tots dos bàndols han pogut coincidir"
Critica la manera i la informació que s'ha donat sobre el cesament de Gramepark i sobre el cessament de la interventora es fa diverses preguntes, "És massa casualitat que dies desprès de la filtració a la premsa de l’informe de la interventora carregant-se els pressupostos surti una persona tan interessada en ocupar una plaça d’interventor que fins ara ningú volia veure ni en pintura. Ara resulta que la interventora no estava habilitada. Potser resulta que abans si que ho estava? On són tots els informes que la interventora va fer sobre Gramepark quan encara no havia esclatat el cas Pretòria? Els coneixia l’equip de govern? Què feien amb ells quan els rebien? O és que potser no els rebien?"
La interventora fou destituïda ja que “En l’actualitat la intervenció municipal l’està realitzant, amb
caràcter provisional, una funcionària que no posseeix l’habilitació
estatal necessària"
L'escritt de Gent de Gramenet finalitza tot dient que "potser no hi haurà dissolució del consistori però presenciarem un autèntic suïcidi col·lectiu dels representants de la Institució. Episodi sense precedents a la ciutat que pot tenir conseqüències imprevisibles."
Per la seva banda, sota el títol El nom del sofà a Santa Coloma de Gramenet, Xavier Mir en el seu bloc assenyala que "a Santa Coloma s'estan trobant la Parlon (la nova alcaldessa) fins a la sopa. Els l'estan
fent entrar amb calçador no fos cas que arribessin les eleccions
municipals previstes per d'aquí a un any i escaig i no fos prou
coneguda".
I és que, continua dient, entre altres coses que "L'estratègia de comunicació passa per sacrificar totes les regidories
en benefici de l'alcaldia. Núria Parlon és omnipresent i omnipotent. El
govern municipal fa coses i es deuen fer des de les regidories
corresponents, però a l'hora de sortir a la tele, només existeix
l'alcaldessa. Això és molt i molt escandalosament evident al Canal Gramenet de YouTube, on la protagonista de tots els reportatges és Parlon. Suport als cooperants segrestats a Mauritània? Parlon! Dijous temàtics? Parlon! Exposició sobre la qualitat de l'aire? Parlon! Tallers de civisme? Parlon! Exposició "Òptics pel món"?
Parlon! I així, fins a l'infinit. Que no hi ha regidors i regidores, a
Santa Coloma? Sí, és clar, però com que són del mateix partit, estan
d'acord a desaparèixer del mapa i que l'alcaldessa els prengui tot el
mèrit i tot el protagonisme. Coses de la majoria absoluta monocolor. Ja
cal que es rebel·lin contra tot plegat a les properes eleccions si
volen començar a aixecar el cap·
Tal dia com avui
1986 Referèndum sobre l'entrada a l'OTAN de l'Estat espanyol: a la CAC, al País Basc i a Canàries guanya el No
1965 Les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, arran de les declaracions que féu a Le Monde el novembre de 1963 defensant la identitat catalana
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
