Tanmateix, cal recordar que les dades del ministeri ignoren tota aquella gent que, malgrat no tenir feina, no es troba inscrita als serveis públics d’ocupació, motiu pel qual les Enquestes de Població Activa (EPA) trimestrals (que no discriminen segons si s’està registrat/da o no) acostumen a sumar una mitjana de 200.000 persones a les dades del ministeri. D’aquesta manera, la xifra real d’aturats/des, al conjunt dels Països Catalans sota administració espanyola, podria elevar-se fins als 1.370.000, aproximadament.
En termes percentuals, l’increment anual de desocupats/des ha estat del 27,09%, en un degoteig imparable de llocs de treball destruïts que dura des de fa gairebé dos anys. A nivell mensual, l’increment ha estat del 3,3%, malgrat que a les Illes Balears i Pitiüses s’han creat 510 llocs de treball, tots ells en el sector de la construcció. Aquesta xifres, una vegada més, són superiors a les estatals, on l’increment de l’atur anual ha estat del 21,66% i el del mensual, del 3,18%. Així, l’espoli fiscal i la manca de competències en matèria laboral i econòmica del nostre país ens demostren cada dia fins a quin punt la manca d’un estat propi ens afecta a les classes treballadores catalanes, en ser una càrrega afegida a les causes internacionals i pròpies d’aquesta crisi.
Igualment, durant el mes de desembre, la província on més cresqué l’atur fou Lleida (amb un 5,91%), seguida de Tarragona (amb un 5,13%) i Castelló (amb un 4,96%). I, a banda de la reducció de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, allà on menys ha crescut aquest ha estat a Alacant (ho ha fet en un 2,44%). A nivell anual, per contra, el major creixement de l’atur ha tingut lloc a Castelló (un 36,02%) i Lleida (un 32,37%), mentre que el menor s’ha patit a les Illes Balear i Pitiüses (un 21,68%) i Alacant (un 23,91%).
Igualment, durant el mes de desembre, la província on més cresqué l’atur fou Lleida (amb un 5,91%), seguida de Tarragona (amb un 5,13%) i Castelló (amb un 4,96%). I, a banda de la reducció de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, allà on menys ha crescut aquest ha estat a Alacant (ho ha fet en un 2,44%). A nivell anual, per contra, el major creixement de l’atur ha tingut lloc a Castelló (un 36,02%) i Lleida (un 32,37%), mentre que el menor s’ha patit a les Illes Balear i Pitiüses (un 21,68%) i Alacant (un 23,91%).
Col·lectius de més risc
Pel que fa a col·lectius, durant el mes de desembre, les dones han patit més la destrucció d’ocupació que els homes, al contrari del que acostumava a ocórrer en mesos previs, atès que cada vegada més la crisi s’està bolcant en un sector generalment feminitzat com dels serveis, un cop el de la construcció i la indústria ja han estat més afectades prèviament. D’aquesta manera, 27.000 de les 37.000 noves persones aturades provenen del sector serveis, que s’ha ressentit de la fi de les feines de temporada d’hivern i ha vist créixer el nombre de desocupats/des un 4,24%. Igualment, l’atur ha crescut un 1,87% en la indústria (3.733 nous/ves desocupats/des), un 1,5% en la construcció (3.267 nous/ves desocupats/des) i un 7,27% en el sector agrari (1.297 nous/ves desocupats/des). Pel que fa a la gent jove, una altra vegada el ministeri de Treball ignora la majoria del jovent aturat, ja que el nombre de membres d’aquest col·lectiu que identifica és gairebé la meitat que els que reflecteix l’EPA, atès que la gent jove, molta de la qual no té accés a cap subsidi, no es pren la molèstia d’inscriure’s a uns serveis públics d’ocupació que entén com a inoperants.
Per altra banda, ja hi ha 235.521 persones immigrades a l’atur, al conjunt dels Països catalans, un 34% més que fa un any, i representen una cinquena part dels aturats i aturades del país. Igualment, del total de persones sense feina d’arreu del país, n’hi ha prop de 450.000 que no són beneficiàries de cap tipus de prestació d’atur, malgrat la implantació del subsidi de 450€, amb totes les dificultats que això comporta. Finalment, cal destacar que, malgrat la finalització de la contractació de temporada, un 87,88% dels contractes firmats durant el mes de gener, als Països Catalans, han estat temporals, perpetuant així un model basat en la precarietat i la manca d’estabilitat.
D’aquesta manera, tal com es ressaltà en l’anàlisi d’ahir de les dades de l’Enquesta de Població Activa del 4t trimestre de 2009, aquestes xifres tornen a demostrar la inoperància del govern espanyol per fer front a la xacra de l’atur i la necessitat d’impulsar canvis profunds que trenquin amb les seves polítiques neoliberals i el centralisme en les competències en matèria laboral i econòmica, per tal d’edificar un marc català de relacions laborals que permeti avançar cap a la plena ocupació de qualitat.
Per altra banda, ja hi ha 235.521 persones immigrades a l’atur, al conjunt dels Països catalans, un 34% més que fa un any, i representen una cinquena part dels aturats i aturades del país. Igualment, del total de persones sense feina d’arreu del país, n’hi ha prop de 450.000 que no són beneficiàries de cap tipus de prestació d’atur, malgrat la implantació del subsidi de 450€, amb totes les dificultats que això comporta. Finalment, cal destacar que, malgrat la finalització de la contractació de temporada, un 87,88% dels contractes firmats durant el mes de gener, als Països Catalans, han estat temporals, perpetuant així un model basat en la precarietat i la manca d’estabilitat.
D’aquesta manera, tal com es ressaltà en l’anàlisi d’ahir de les dades de l’Enquesta de Població Activa del 4t trimestre de 2009, aquestes xifres tornen a demostrar la inoperància del govern espanyol per fer front a la xacra de l’atur i la necessitat d’impulsar canvis profunds que trenquin amb les seves polítiques neoliberals i el centralisme en les competències en matèria laboral i econòmica, per tal d’edificar un marc català de relacions laborals que permeti avançar cap a la plena ocupació de qualitat.
