Enquesta

L'independentisme del lliri a la mà se solidaritzarà amb la persecució de l'Esquerra Independentista?
 

Documentació

Hi ha arguments perquè els partits s'adonin que ha arribat el moment de fer un referèndum
Per Josep Domingo Ferrer. Publicat a L'Avui+El Punt el 28 d'agost de 2010.
Parlant de la manifestació del 10-J en la qual vam participar tots dos, un amic català, professor d'humanitats en una excel·lent universitat nord-americana, em feia un parell d'observacions que m'han dut a una anàlisi quantitativa del moviment independentista i de les possibilitats d'èxit d'un eventual referèndum d'independència.
Llegeix més...

Per Salvador Cot. Publicat a Nació Digital.cat el 23 d'agost de 2010.

salvador_cotEs fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.

Llegeix més...

Ressenya realitzada per Agustí Barrera.

moment_zen El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané,  Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.

La portada reprodueix una fotografia de la manifestació de l’11 de setembre de 2009. Unes notes al final del text ajuden a la comprensió i ampliació d’alguns passatges més complexos. Un índex de noms i una breu biografia acadèmica de l’autor clouen el text. El llibre està imprès amb la tècnica lulu ( www. lulu.com) que abarateix molt el cost de l’edició

 

Llegeix més...

Torre de Guaita

Manifestació Som una nació, nosaltres decidim! 
21.JPG
Bloc de l'EI i la CUP
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!'.

Llistat de titulars





 

Sortir del fora de joc, entrar dins el partit

PDF a/e
Hemeroteca | 01/02/2010 | Comparteix: Facebook Twitter La Tafanera INDP Catosfera Google Buzz

Editorial de La Véu núm. 90

veu90La manera com l’Esquerra Independentista ha abordat fins ara les consultes per la independència permet constatar els avenços i les mancances del conjunt del moviment. Com a avenç es podria assenyalar el fet que la majoria de l’Esquerra Independentista ha vist la necessitat d’implicar-se a fons en la seva preparació, és a dir, d’estar amb el Poble amb majúscules. En alguns llocs fins i tot s’ha assumit el paper de ser al capdavant de la mobilització. En aquest sentit, doncs, es pot dir que el moviment, especialment la CUP, ha sabut reaccionar davant l’envit que suposa aquesta mobilització de masses per la independència sense precedents.

Aquest avenç, però, no ens ha de fer oblidar algunes mancances. Començarem per la menys important: encara existeix una part del moviment que amb graus diferents veu amb recel el moviment democràtic per l’autodeterminació i, en alguns casos, fins i tot l’hi nega el pa i la sal. Entre d’altres raons, aquests sectors addueixen que aquest moviment corre el perill de ser instrumentalitzat per CiU o ERC (i nosaltres hi afegiríem Carretero). Aquest perill, però, no és nou i existeix sempre que hi ha una mobilització de masses, és a dir, una de protagonitzada per gent que no pertany al nostre cercle militant i simpatitzant. No fa gaires anys les mobilitzacions contra la guerra o contra el transvasament de l’Ebre van ser aprofitades electoralment pel PSOE o ERC, però no vam assistir a cap exposició pública de dubtes o recels cap a aquestes protestes. A ningú no se li va ocórrer escriure articles qüestionant la validesa d’aquestes mobilitzacions per avisar, talment com si fossin una reencarnació de Cassandra, que serien instrumentalitzades per les forces reformistes de torn.

Perquè la qüestió fonamental no és pas aquesta: el que, d’entrada, ha de preocupar un revolucionari és si una determinada mobilització ajuda a augmentar el nivell de consciència de les classes populars o no. És obvi que les consultes ajuden a augmentar la consciència independentista i, per tant, cap membre de l’Esquerra Independentista no pot restar-ne al marge ni encarar-les amb recel, en alguns casos esperant que el procés fracassi en una mena de profecia que s’autoacompleix. Ans al contrari, el seu deure és implicar-s’hi al màxim per garantir-ne l’orientació més adequada per als nostres objectius a llarg termini.

Des d’aquests mateixos sectors recelosos s’argumenta que la independència no és a la cantonada i que el problema de la lluita independentista és la manca d'organització. Ara bé, aquestes afirmacions, que compartim, són purs artificis retòrics buits de contingut si no van acompanyades de propostes concretes d’organització de la lluita independentista, més enllà d’apel•lacions genèriques a l’autoorganització popular.

Aquesta crítica buida de contingut enllaça amb la segona de les mancances del moviment que volíem comentar. Es tracta d’una de molt més greu, molt més important que el fet que hi hagi sectors que no s’adonin de l’augment de la consciència nacional, si més no en una part de la nació. Ens referim a la manca d’un full de ruta cap a la independència, que entre d’altres aspectes ha de contemplar com s’organitza la lluita independentista, és a dir, l’espai de la Ruptura Democràtica, que no s’ha de confondre amb l’organització de la Unitat Popular o de la mateixa Esquerra Independentista.

Perquè en un moviment en què hi predomina una concepció de l’acció política que la redueix sovint a “fer bullir l’olla”, hi ha el perill, i aquest sí que seria molt greu, que una part del nostre moviment cregui que la nostra tasca s’acaba un cop realitzades les consultes. L’Esquerra Independentista ha d’anar més enllà de l’agitació i la mobilització i s’ha de proposar com un repte prioritari organitzar la consciència independentista desvetllada en els darrers anys. No fer-ho sí que és facilitar la feina per al reaprofitament per part de les forces reformistes. És també oblidar que una de les tasques fonamentals de qualsevol agent que es pretengui revolucionari és organitzar en poble en lluita.

Des de l’MDT ja hem esbossat algunes idees en aquest sentit i a l’article que segueix l’editorial en tornem a parlar. Només cal esperar les aportacions de la resta del moviment a partir d’un debat profund i obert sobre el tema. Si no hi posem fil a l’agulla hi ha la possibilitat real que si més no una part de la nació sigui independent malgrat una Esquerra Independentista agafada en fora de joc, la qual cosa seria letal per al nostre projecte polític global.

 
Imatge petita dels Països Catalans

L'Anàlisi

Associació il·lícita? O més aviat persecució independentista?

eudaldMalgrat el motiu oficial de la detenció de l'Eudald Calvo, totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista no dubten gens a l'hora d'afirmar que se l'ha detingut per la seva intensa militància al si d'organitzacions com Maulets, SEPC i al capdavant del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya.

El delicte més greu que s'imputa a Calvo és el d'associació il·lícita, pel qual es requereix que tres o més persones cometin delictes de forma continuada. Per acusar l'Eudald de moment els Mossos es basen únicament en una fotografia on apareix amb un megàfon durant una protesta a l'estació de ferrocarrils de la UAB per denunciar l'elevat preu del transport públic.

Llegeix més...
 

Entrevista

Eudald Calvo: "No tinc cap dubte que és un judici polític contra l'independentisme"
retrateudald
 
Malgrat els dos llargs i intensos dies que porta l'Eudald Calvo de periple repressiu -després de romandre mig dia i una nit a la garjola i comparèixer davant de la jutgessa-, ha cedit uns minuts del seu temps a Llibertat.cat per respondre unes quantes preguntes que sens dubte contribueixen a aportar una mica més de llum a un procés que si per alguna cosa es caracteritza és per ser fosc, tèrbol i molt confús. Tant per ell com per totes les i els militants de l'Esquerra Independentista que li estan donant suport i que clamen, tossudes, "Eudald llibertat!"
Llegeix més...
 

Memòria històrica

El setantenni de la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC)

agust_barreraPer Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Els orígens El FNC fou fundat a París el 4 de maig del 1940, al 39 de la Rue Marois. Tres representants d’Estat Català (EC), un d’ells Joan Cornudella i tres de Nosaltres Sols! (NS!), amb Daniel Cardona, signaren un acord que donà naixença a l’Organització patriòtica resistent. Dos anys després l’Organització s’anomenà Front Nacional de Catalunya, era l’hereu polític del macianisme d’EC i del model l’insurreccional irlandès de Nosaltres Sols!
 

Sindicació