Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
Sortir del fora de joc, entrar dins el partit PDF a/e
dilluns, 01 febrer 2010

Editorial de La Véu núm. 90

veu90La manera com l’Esquerra Independentista ha abordat fins ara les consultes per la independència permet constatar els avenços i les mancances del conjunt del moviment. Com a avenç es podria assenyalar el fet que la majoria de l’Esquerra Independentista ha vist la necessitat d’implicar-se a fons en la seva preparació, és a dir, d’estar amb el Poble amb majúscules. En alguns llocs fins i tot s’ha assumit el paper de ser al capdavant de la mobilització. En aquest sentit, doncs, es pot dir que el moviment, especialment la CUP, ha sabut reaccionar davant l’envit que suposa aquesta mobilització de masses per la independència sense precedents.

Aquest avenç, però, no ens ha de fer oblidar algunes mancances. Començarem per la menys important: encara existeix una part del moviment que amb graus diferents veu amb recel el moviment democràtic per l’autodeterminació i, en alguns casos, fins i tot l’hi nega el pa i la sal. Entre d’altres raons, aquests sectors addueixen que aquest moviment corre el perill de ser instrumentalitzat per CiU o ERC (i nosaltres hi afegiríem Carretero). Aquest perill, però, no és nou i existeix sempre que hi ha una mobilització de masses, és a dir, una de protagonitzada per gent que no pertany al nostre cercle militant i simpatitzant. No fa gaires anys les mobilitzacions contra la guerra o contra el transvasament de l’Ebre van ser aprofitades electoralment pel PSOE o ERC, però no vam assistir a cap exposició pública de dubtes o recels cap a aquestes protestes. A ningú no se li va ocórrer escriure articles qüestionant la validesa d’aquestes mobilitzacions per avisar, talment com si fossin una reencarnació de Cassandra, que serien instrumentalitzades per les forces reformistes de torn.

Perquè la qüestió fonamental no és pas aquesta: el que, d’entrada, ha de preocupar un revolucionari és si una determinada mobilització ajuda a augmentar el nivell de consciència de les classes populars o no. És obvi que les consultes ajuden a augmentar la consciència independentista i, per tant, cap membre de l’Esquerra Independentista no pot restar-ne al marge ni encarar-les amb recel, en alguns casos esperant que el procés fracassi en una mena de profecia que s’autoacompleix. Ans al contrari, el seu deure és implicar-s’hi al màxim per garantir-ne l’orientació més adequada per als nostres objectius a llarg termini.

Des d’aquests mateixos sectors recelosos s’argumenta que la independència no és a la cantonada i que el problema de la lluita independentista és la manca d'organització. Ara bé, aquestes afirmacions, que compartim, són purs artificis retòrics buits de contingut si no van acompanyades de propostes concretes d’organització de la lluita independentista, més enllà d’apel•lacions genèriques a l’autoorganització popular.

Aquesta crítica buida de contingut enllaça amb la segona de les mancances del moviment que volíem comentar. Es tracta d’una de molt més greu, molt més important que el fet que hi hagi sectors que no s’adonin de l’augment de la consciència nacional, si més no en una part de la nació. Ens referim a la manca d’un full de ruta cap a la independència, que entre d’altres aspectes ha de contemplar com s’organitza la lluita independentista, és a dir, l’espai de la Ruptura Democràtica, que no s’ha de confondre amb l’organització de la Unitat Popular o de la mateixa Esquerra Independentista.

Perquè en un moviment en què hi predomina una concepció de l’acció política que la redueix sovint a “fer bullir l’olla”, hi ha el perill, i aquest sí que seria molt greu, que una part del nostre moviment cregui que la nostra tasca s’acaba un cop realitzades les consultes. L’Esquerra Independentista ha d’anar més enllà de l’agitació i la mobilització i s’ha de proposar com un repte prioritari organitzar la consciència independentista desvetllada en els darrers anys. No fer-ho sí que és facilitar la feina per al reaprofitament per part de les forces reformistes. És també oblidar que una de les tasques fonamentals de qualsevol agent que es pretengui revolucionari és organitzar en poble en lluita.

Des de l’MDT ja hem esbossat algunes idees en aquest sentit i a l’article que segueix l’editorial en tornem a parlar. Només cal esperar les aportacions de la resta del moviment a partir d’un debat profund i obert sobre el tema. Si no hi posem fil a l’agulla hi ha la possibilitat real que si més no una part de la nació sigui independent malgrat una Esquerra Independentista agafada en fora de joc, la qual cosa seria letal per al nostre projecte polític global.

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació