Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
El camí de (plaça) Sant Jaume PDF a/e
dilluns, 01 febrer 2010

Per Marc Garcia. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent num. 170

laccent170Els polítics saben que tota estratègia que vulgui triomfar, li calen elements claus: l'organització, la caixa i la propaganda. A cada partit hi ha els seus especialistes, els Madí, Puig, Zaragoza i Iceta, ho saben molt bé. Quan un candidat tria determinades persones per materialitzar el seu projecte, ens diu en certa manera quin projecte vol construir.

 

Però... quin equip envolta els nous candidats, o aspirants a candidats? En el cas de Joan Laporta, el seu equip és curiosament coincident amb els interessos convergents, cosa que fa pensar que l'operació PI, retorna amb noves cares públiques, nous equips de treball i noves estratègies, àdhuc a noves situacions.

Com pot tornar CIU a la Generalitat? Amb majoria absoluta, amb el trencament del tripartit o amb un nou soci que trenqui la majoria del tripartit. La majoria absoluta, malgrat no descarta-la, és poc probable, i per tant cal incidir en d'altres opcions si volen tornar a les poltrones. Per trencar el tripartit cal, més que una palanca, un punt on recolzar-la, i aquest punt és la frontissa nacional, el punt on el PSC discrepa d'ERC i on els republicans coincideixen amb la dreta catalana. És en aquest sentit que hem vist com destacades primeres espases convergents donaven suport a les consultes sobiranistes. Les mateixes primeres espases que signaven o acataven pactes al Majestic i retallaven estatuts. Mentre tímidament en Duran treia ferro a la cosa per acontentar part del seu electorat i coneixedor del vol gallinaci de les aspiracions nacionals del "pinyol". Però... i si no tenen majoria absoluta? I Si ERC no trenca el tripartit? Cal activar un tercer front, la cacera de vots d'ERC, però alhora mantenir els d'Unió, i aquells que porucs d'un estirabot barretinaire es podrien passar a les files de l'Alícia Sànchez, o els cants de sirena de la Nebreda. L'única manera de treure vots als republicans, passa pel fet de no guanyar-los des de la federació, sinó des d'un nou partit, amb una bona carcassa i aparença però buit de contingut, un autèntic cavall troià.
I és en aquest punt on reprenem allò de l'organització i la propaganda. Qui és el director general del Barça? Qui és el director de Barça Tv? Qui remena els comptes del més que un club? Convergents de plena confiança. Els llocs claus en l'organigrama de Laporta són "Casa gran del catalanisme", i només el temps i les enquestes ens resoldran el dubte. Si les xifres diuen que el tripartit suma, Laporta i Carretero, s'encarregaran de descomptar el sudoku, per garantir allò que el PI no va poder.

A tot això... què fa l'esquerra independentista? El de sempre, treballar i consolidar el seu projecte, lluny de cavalls de Troia, d'aliances amb vols de gallina i, reconeixem-ho també, de majories absolutes. Amb la certesa de no enganyar ningú, i molt menys la seva militància. Pot dir el mateix Laporta, Carretero o Mas?

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació