Enquesta

L'independentisme del lliri a la mà se solidaritzarà amb la persecució de l'Esquerra Independentista?
 

Documentació

Hi ha arguments perquè els partits s'adonin que ha arribat el moment de fer un referèndum
Per Josep Domingo Ferrer. Publicat a L'Avui+El Punt el 28 d'agost de 2010.
Parlant de la manifestació del 10-J en la qual vam participar tots dos, un amic català, professor d'humanitats en una excel·lent universitat nord-americana, em feia un parell d'observacions que m'han dut a una anàlisi quantitativa del moviment independentista i de les possibilitats d'èxit d'un eventual referèndum d'independència.
Llegeix més...

Per Salvador Cot. Publicat a Nació Digital.cat el 23 d'agost de 2010.

salvador_cotEs fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.

Llegeix més...

Ressenya realitzada per Agustí Barrera.

moment_zen El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané,  Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.

La portada reprodueix una fotografia de la manifestació de l’11 de setembre de 2009. Unes notes al final del text ajuden a la comprensió i ampliació d’alguns passatges més complexos. Un índex de noms i una breu biografia acadèmica de l’autor clouen el text. El llibre està imprès amb la tècnica lulu ( www. lulu.com) que abarateix molt el cost de l’edició

 

Llegeix més...

Torre de Guaita

Manifestació Som una nació, nosaltres decidim! 
39.jpg
Bloc de l'EI i la CUP
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!'.

Llistat de titulars





 

El camí de (plaça) Sant Jaume

PDF a/e
Hemeroteca | 01/02/2010 | Comparteix: Facebook Twitter La Tafanera INDP Catosfera Google Buzz

Per Marc Garcia. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent num. 170

laccent170Els polítics saben que tota estratègia que vulgui triomfar, li calen elements claus: l'organització, la caixa i la propaganda. A cada partit hi ha els seus especialistes, els Madí, Puig, Zaragoza i Iceta, ho saben molt bé. Quan un candidat tria determinades persones per materialitzar el seu projecte, ens diu en certa manera quin projecte vol construir.

 

Però... quin equip envolta els nous candidats, o aspirants a candidats? En el cas de Joan Laporta, el seu equip és curiosament coincident amb els interessos convergents, cosa que fa pensar que l'operació PI, retorna amb noves cares públiques, nous equips de treball i noves estratègies, àdhuc a noves situacions.

Com pot tornar CIU a la Generalitat? Amb majoria absoluta, amb el trencament del tripartit o amb un nou soci que trenqui la majoria del tripartit. La majoria absoluta, malgrat no descarta-la, és poc probable, i per tant cal incidir en d'altres opcions si volen tornar a les poltrones. Per trencar el tripartit cal, més que una palanca, un punt on recolzar-la, i aquest punt és la frontissa nacional, el punt on el PSC discrepa d'ERC i on els republicans coincideixen amb la dreta catalana. És en aquest sentit que hem vist com destacades primeres espases convergents donaven suport a les consultes sobiranistes. Les mateixes primeres espases que signaven o acataven pactes al Majestic i retallaven estatuts. Mentre tímidament en Duran treia ferro a la cosa per acontentar part del seu electorat i coneixedor del vol gallinaci de les aspiracions nacionals del "pinyol". Però... i si no tenen majoria absoluta? I Si ERC no trenca el tripartit? Cal activar un tercer front, la cacera de vots d'ERC, però alhora mantenir els d'Unió, i aquells que porucs d'un estirabot barretinaire es podrien passar a les files de l'Alícia Sànchez, o els cants de sirena de la Nebreda. L'única manera de treure vots als republicans, passa pel fet de no guanyar-los des de la federació, sinó des d'un nou partit, amb una bona carcassa i aparença però buit de contingut, un autèntic cavall troià.
I és en aquest punt on reprenem allò de l'organització i la propaganda. Qui és el director general del Barça? Qui és el director de Barça Tv? Qui remena els comptes del més que un club? Convergents de plena confiança. Els llocs claus en l'organigrama de Laporta són "Casa gran del catalanisme", i només el temps i les enquestes ens resoldran el dubte. Si les xifres diuen que el tripartit suma, Laporta i Carretero, s'encarregaran de descomptar el sudoku, per garantir allò que el PI no va poder.

A tot això... què fa l'esquerra independentista? El de sempre, treballar i consolidar el seu projecte, lluny de cavalls de Troia, d'aliances amb vols de gallina i, reconeixem-ho també, de majories absolutes. Amb la certesa de no enganyar ningú, i molt menys la seva militància. Pot dir el mateix Laporta, Carretero o Mas?

 
Imatge petita dels Països Catalans

L'Anàlisi

Associació il·lícita? O més aviat persecució independentista?

eudaldMalgrat el motiu oficial de la detenció de l'Eudald Calvo, totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista no dubten gens a l'hora d'afirmar que se l'ha detingut per la seva intensa militància al si d'organitzacions com Maulets, SEPC i al capdavant del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya.

El delicte més greu que s'imputa a Calvo és el d'associació il·lícita, pel qual es requereix que tres o més persones cometin delictes de forma continuada. Per acusar l'Eudald de moment els Mossos es basen únicament en una fotografia on apareix amb un megàfon durant una protesta a l'estació de ferrocarrils de la UAB per denunciar l'elevat preu del transport públic.

Llegeix més...
 

Entrevista

Eudald Calvo: "No tinc cap dubte que és un judici polític contra l'independentisme"
retrateudald
 
Malgrat els dos llargs i intensos dies que porta l'Eudald Calvo de periple repressiu -després de romandre mig dia i una nit a la garjola i comparèixer davant de la jutgessa-, ha cedit uns minuts del seu temps a Llibertat.cat per respondre unes quantes preguntes que sens dubte contribueixen a aportar una mica més de llum a un procés que si per alguna cosa es caracteritza és per ser fosc, tèrbol i molt confús. Tant per ell com per totes les i els militants de l'Esquerra Independentista que li estan donant suport i que clamen, tossudes, "Eudald llibertat!"
Llegeix més...
 

Memòria històrica

El setantenni de la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC)

agust_barreraPer Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Els orígens El FNC fou fundat a París el 4 de maig del 1940, al 39 de la Rue Marois. Tres representants d’Estat Català (EC), un d’ells Joan Cornudella i tres de Nosaltres Sols! (NS!), amb Daniel Cardona, signaren un acord que donà naixença a l’Organització patriòtica resistent. Dos anys després l’Organització s’anomenà Front Nacional de Catalunya, era l’hereu polític del macianisme d’EC i del model l’insurreccional irlandès de Nosaltres Sols!
 

Sindicació