Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.
El Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.
Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.
Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.
Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular. No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Disponible el vídeo d'homenatge a Gustau Muñoz en el 31è aniversari del seu assassinat
dilluns, 01 febrer 2010
Ja està disponible a la xarxa de vídeos Youtube la gravació d'homenatge a Gustau Muñoz que es va fer a Barcelona l'Onze de Setembre passat quan es complien 31 anys de la seva mort.
El vídeo, de 4 minuts i mig de durada, fa un repàs a la història del jove lluitador, que fou assassinat per la policia feixista espanyola l'any 1978, així com a l'homenatge que se li féu des de l'esquerra independentista al carrer Ferran, prop d'on fou abatut a trets.
Així mateix, denuncia que mai s'hagi processat ningú per
l'homicidi a causa del pacte de silenci imposat per la "transició".
Quant a l'homenatge que se li va retre durant la passada Diada, la
gravació recull imatges de la manifestació i dels parlaments que es
feren en honor de Gustau Muñoz.
En un d'aquests discursos s'exclama: "Per alliberar-nos cal que fem
memòria. Que no oblidem els qui van donar la vida per la lluita que
nosaltres hem heretat. Cal que recordem perquè les seves morts no
hagin estat en va. Perquè malgrat l'amnèsia que ens han imposat, en la
nostra memòria hi caben pensaments i records per tots els que se'ns han
endut. Un record per a tu, Gustau Muñoz, que vas ser assassinat per la
policia franquista avui fa 31 anys. Un record per vosaltres: Martí
Marcó, Quim Sànchez, Jordi Martínez de Foix, Fèlix Goñi,Toni
Villaescusa, Joan Carles Monteagudo, que no vau dubtar a alçar les
armes contra l'estat opressor".
El vídeo recull imatges de l'any 1978 en blanc i negre on es veu com
les forces d'ocupació persegueixen els manifestants durant la Diada.
En un altre discurs s'explica una part de la biografia de Gustau Muñoz
i de Jordi Martínez de Foix: "Ell [Gustau Muñoz] ja ho tenia molt clar.
Era un lluitador dels que no creien en l'anomenada "transició
democràtica". Ell ja militava a la Unió de Joventuts Marxistes
Leninistes, i va ser el seu fundador, en Jordi Martínez de Foix, mort
un mes després, el 14 d'octubre, qui el va tenir als braços i el va
ajudar en la seva agonia. Fou un exemple a seguir en la lluita per la
independència i el socialisme de Catalunya. Tots aquells que vam tenir
la sort de conèixer-los, n'hem de donar sempre testimoni, i retre'ls
homenatge passi el que passi".
«Encara hi som a temps.
Encara, encara, encara.
Destruirem un mon estúpid
i sense anima»
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.