Enquesta

S'han fet avenços en la lluita per l'alliberament de gènere?
 

Documentació

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.

antonio_galeoteEl Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.

Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.

Llegeix més...

Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.

majoSi veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular.  No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Llegeix més...

Llistat de titulars





 
Disponible el vídeo d'homenatge a Gustau Muñoz en el 31è aniversari del seu assassinat PDF a/e
dilluns, 01 febrer 2010

tll.gmunyozJa està disponible a la xarxa de vídeos Youtube la gravació d'homenatge a Gustau Muñoz que es va fer a Barcelona l'Onze de Setembre passat quan es complien 31 anys de la seva mort.

El vídeo, de 4 minuts i mig de durada, fa un repàs a la història del jove lluitador, que fou assassinat per la policia feixista espanyola l'any 1978, així com a l'homenatge que se li féu des de l'esquerra independentista al carrer Ferran, prop d'on fou abatut a trets.

Així mateix,  denuncia que mai s'hagi processat ningú per l'homicidi a causa del pacte de silenci imposat per la "transició".

Quant a l'homenatge que se li va retre durant la passada Diada, la gravació recull imatges de la manifestació i dels parlaments que es feren en honor de Gustau Muñoz.

En un d'aquests discursos s'exclama: "Per alliberar-nos cal que fem memòria. Que no oblidem els qui van donar la vida per la lluita que nosaltres hem heretat. Cal que recordem perquè les seves morts no hagin estat en va. Perquè malgrat l'amnèsia que ens han imposat, en la nostra memòria hi caben pensaments i records per tots els que se'ns han endut. Un record per a tu, Gustau Muñoz, que vas ser assassinat per la policia franquista avui fa 31 anys. Un record per vosaltres: Martí Marcó, Quim Sànchez, Jordi Martínez de Foix, Fèlix Goñi, Toni Villaescusa, Joan Carles Monteagudo, que no vau dubtar a alçar les armes contra l'estat opressor".

El vídeo recull imatges de l'any 1978 en blanc i negre on es veu com les forces d'ocupació persegueixen els manifestants durant la Diada.

En un altre discurs s'explica una part de la biografia de Gustau Muñoz i de Jordi Martínez de Foix: "Ell [Gustau Muñoz] ja ho tenia molt clar. Era un lluitador dels que no creien en l'anomenada "transició democràtica". Ell ja militava a la Unió de Joventuts Marxistes Leninistes, i va ser el seu fundador, en Jordi Martínez de Foix, mort un mes després, el 14 d'octubre, qui el va tenir als braços i el va ajudar en la seva agonia. Fou un exemple a seguir en la lluita per la independència i el socialisme de Catalunya. Tots aquells que vam tenir la sort de conèixer-los, n'hem de donar sempre testimoni, i retre'ls homenatge passi el que passi".

«Encara hi som a temps.
Encara, encara, encara.
  Destruirem un mon estúpid
i sense anima»
 
[Cançó de carrer, de Joan Oliver
per Ramon Muntaner. Una de les
cançons del vídeo]
 
Per a saber-ne més:
 
 
 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació