Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
«Si els cinemes fan vaga contra el català, els catalans fem vaga de cinemes» PDF a/e
dimecres, 27 gener 2010
vagaProp de 7.000 persones en només un dia. Això és el que ha aconseguit una iniciativa promoguda a través de la xarxa [grup i esdeveniment] que pretén impulsar una vaga en contra del cinemes que tancaran les sales el dia 1 de febrer. Aquests cinemes, aplegats al Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya, tancaran les portes com a mesura de protesta per la Llei del Cinema de Catalunya, que els obliga a exhibir un mínim del 50% de les pel·lícules en català només a Catalunya.
  


Dels 180 cinemes existents al Principat, 74 faran vaga el dilluns, els que estan agrupats en aquest gremi, que ha emès un comunicat de caràcter catalanòfob en el qual demanen que la nova Llei del Cinema "tingui en compte la realitat de la demanda de la societat catalana".

El Gremi es justifica dient que la preeminència de l'espanyol forma part de la realitat del país: "Es parla d'anomalia en la comparació entre cine i premsa escrita, quan la realitat actual dels mitjans de premsa escrita en català és que de més de 15 capçaleres que s'editen en castellà, només publiquen en català l'Avui, El Punt i l'edició especial d'El Periódico de Catalunya".


El Gremi es pregunta per què el cine ha de complir amb les quotes d'oferta en català "si cap dels sectors culturals en té" i posteriorment passa a ridiculitzar la llengua catalana adduint que "fins i tot la versió original va funcionar millor que la catalana" en l'estrena de Vicky Cristina Barcelona.


Pel Gremi d'Empresaris la llengua catalana és vista, només, com un obstacle: "Quan en un local es projecten les versions catalana i castellana d'una mateixa pel·lícula, l'espectador opta massivament en una proporció del 78,2% a 21,8% per la còpia en castellà". Els empresaris, emperò, han organitzat aquesta vaga pel dilluns dia 1 de febrer, no per un dissabte que és quan hi va més gent.


En el comunicat, escrit en espanyol, aquest grup d'empresaris catalans afirmen que no hi ha demanda de cinema en català i que aquest no és rendible econòmicament. A més, posen d'excusa la crisi econòmica per justificar exhibir només en espanyol. Arriben a assegurar, fins i tot, que el cinema en català "perjudica seriosament l'exhibidor i els treballadors i compromet la seva supervivència i els llocs de treball".


És per tot això que han promogut una vaga de cinemes pel proper 1 de febrer -dia de la gala dels Premis Gaudí-, però l'audiència no ha tardat en fer-los veure el seu posicionament: "Si els cinemes fan vaga contra el català, els catalans fem vaga de cinemes". Aquest és el lema d'aques grup de Facebook que en només 24 hores ha aconseguit reunir més de 4.000 membres.


El grup proposa que l'endemà de la vaga dels cinemes, el dia 2 de febrer, els catalans i catalanes que vulguin denunciar l'anticatalanisme dels empresaris del cinema, facin vaga i no vagin al cinema.


"Us animem a formar grups i a promoure accions davant d'aquests cinemes per revelar el seu capteniment colonitzador", remarca el grup.

La protesta dels empresaris la va fer pública el representant del sector, Camilo Tarrazón, que considera que la crisi del cinema s'agreujarà si el projecte de llei del govern de Catalunya acaba veient la llum. A més, els empresaris volen fer una campanya de comunicació per a explicar la llei i emprendre accions jurídiques contra la norma.

Plataforma per la Llengua: "Això es deu a una situació d'origen franquista"

La Plataforma per la Llengua ha emès un comunicat on afirma que la vaga de cines convocada pel Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya pel pròxim dilluns significa girar l'esquena al públic català.

La Plataforma per la Llengua creu que els interessos que mouen alguns empresaris del sector obeeixen a raons ideològiques i a prejudicis del tot infundats. L'entitat entén que la situació actual és fruit de les inèrcies creades per una situació d’origen franquista i es mostra convençuda que, com ha passat en altres àmbits, un cop s’apliqui la llei, els empresaris reconeixeran les millores.

El comunicat arriba després que la Plataforma presentés, el 15 de gener, l'Estudi sobre la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya, un estudi comparatiu que demostra que el català és una llengua rendible i que el fet que no s’utilitzi aquesta llengua a les sales de cinema representa un cas únic en el context europeu i que justifica la necessitat d’una regulació del sector.

Per a saber-ne més:

El català és la llengua europea més discriminada pel cinema - Llibertat.cat

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació