Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
31è aniversari de la mort en combat de Martí Marcó PDF a/e
dilluns, 25 gener 2010

  Martí Marcó va ser ferit de mort el matí del 26 de gener de 1979

 - Digueu-me. Podeu veure a la primera llum de l’alba allò que hem hissat amb orgull       
a l’hora del crepuscle?

La senyera estelada i llistada
surarà triomfant
sobre la terra dels lliures
i la pàtria dels valents. (*)

Martí Marcó i Bardella va nèixer el 1959 al carrer Peu de la Creu de Barcelona, al barri del Padró, al si d’una família de tradició republicana procedent de Peralada (Alt Empordà). Més endavant va passar a viure al carrer del Tigre, del mateix barri. Treballava a un taller mecànic del carrer Viladomat, tot i que era electricista de formació, i seguia els seus estudis en horari nocturn a La Salle. 

La seva vida laboral i els estudis els compaginava amb l’afecció per l’excursionisme i l’escalada, una pràctica habitual entre els de joves independentistes d’aquella època. L’excursionisme fou un element important d’introducció als cercles polítics militants per a molts joves.

Fou una persona molt coneguda entre els ambients dels nacionalisme radical d’aquells anys. Era un membre habitual als conegudes trobades sardanistes de la Plaça Sant Jaume, que servien també de cobertura per evitar la persecució per part dels grisos. Durant la seva breu joventut participà a incomptables mobilitzacions i protestes. Va viure de ple la bullició política de la segona metitat dels setanta, que es va caracteritzar per les manifestacions i avalots dels anomenats rambleros, unes protestes que sempre culminaven amb durs enfrontaments amb la policia a les Rambles de Barcelona. També va formar part del Consell Executiu d’ERC per les JERC i va passar per Estat Català.

revolucionaris_catalansMartí Marcó va ser ferit de mort el matí del 26 de gener de 1979, mentre circulava dins d’un Renault-4L amb dos companys d’escamot, a la cruïlla dels carrers Bruc/Diputació. La intenció d’aquest grup clandestí era realitzar un atracament a un transport de fons de Banca Catalana, una de les primeres accions de l’embrió del que més endavant seria Terra Lliure. La Policia Nacional va metrallar el cotxe en què viatjava i va ferir en Martí amb tres impactes de bala. Tres dies després va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona.

*Versos escrits per Martí Marcó i musicats anys després per Titot i David Rosell

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació