Els motius ja els vam explicar anit en l’assemblea, però voldria aprofundir avui una mica més, des de la tranquilitat i la serenor del teclat d’un ordinador.
La primera cosa
que vull comentar és que, curiosament, va ser una assemblea democràtica
i popular -el model de debat i presa de decisions que tan poc agrada al
senyor Tena- la que li va donar tots els poders ahir: paradoxes de la
vida. Tampoc no és cap novetat: al llarg de la història s’han donat
casos en què processos democràtics han acabat portant al poble a
depositar tota la seua confiança en un líder que, amb plena
“legitimitat”, ha fet i desfet al seu gust. I això, precisament, és el
que ahir van decidir els gironins i gironines reunides a la Casa de
Cultura: que el senyor Tena faça i desfaça al seu gust. Aquest, però,
no és el nostre model. La CUP i l’esquerra independentista fa molts
anys que estem treballant per una veritable democràcia participativa,
on els diferents agents socials que conviuen a la ciutat creen eines de
participació, de debat, de discussió i de consens. Des d’un primer
moment la CUP va creure que treballar en la realització de la consulta
del 25 d’abril colze a colze amb d’altres partits polítics de la
ciutat, amb associacions culturals, amb associacions de veïns, grups
escoltes, entre d’altres, tindria una doble finalitat: la mateixa
consulta i l’aprofundiment en la creació d’aquestes eines de
participació que comentava. L’arribada de López Tena, propiciada val a
dir per CiU i ERC, trenca aquesta dinàmica de treball i confiança i
canvia radicalment l’essència inicial del projecte. Per tant, primer
motiu que justifica la nostra abstenció en la votació de ratificació
d’en López Tena.
Haig de reconèixer que el senyor Tena té una
gran capacitat dialèctica: segur que quan CiU li ho permeta serà un
gran polític. Vam estar una hora i quart, més o menys, escoltant-lo
parlar sobre les grans aportacions que la seua proposta portaria a
Girona Decideix en l’àmbit tècnic. De política res de res: no se’n
parlava. Fins i tot, des de la taula es va intentar realitzar la
votació sense que els temes més importants relacionats amb l’arribada
de Tena sortiren a la llum. El primer d’aquests és el que ja hem
comentat: l’omnipresència i capacitat de decisió autoritària de Tena.
El segon, efectivament, és el de la pregunta que votarem el dia 25
d’abril. Com ja hem dit, fins ara, Girona Decideix havia estat un
exemple d’assemblearisme i consens entre diferents agents polítics i
socials de la ciutat. Una feina que ens havia permès arribar a la
conclusió que la pregunta del referèndum parlaria de “nació catalana” i
“unió europea dels pobles”, termes amb els quals tothom se sentia
còmode. Fins i tot, el ple de l’Ajuntament havia votat una moció amb
aquesta pregunta en la qual es desenvolupava un preàmbul on es parlava
de Països Catalans. Doncs bé, el traspàs de poders que ahir se li va
fer al senyor Tena li permetrà canviar la pregunta si ell ho considera
necessari. Visca la democràcia: una sola persona per sobre de sis
col·lectius de la ciutat! El més trist de tot plegat és que d’aquests
sis, quatre n’estan d’acord i una assemblea ho ratifica. Tot plegat,
des del meu punt de vista, no deixa de ser una nova mostra de
conformisme i de falta de confiança en un mateix: aquesta és la
societat que tenim, una societat que tot i els diferents discursos que
puguem escoltar, acaba buscant la solució als seus problemes en un
líder messiànic que la salve. No n’aprendrem mai.
Davant
d’aquesta situació, el vot de l’esquerra independentista va ser el de
l’abstenció. Per dos motius molt clars: perquè no compartim el model
López Tena, però també per responsabilitat política. El primer motiu ja
l’he explicat. El segon és clar: nosaltres volem que la
consulta/referèndum siga un èxit. A diferència d’altres partits que ara
es volen penjar la medalla, la CUP i l’esquerra independentista hem
estat els únics que hem lluitat per la plena sobirania de la nació
catalana els darrers 40 anys. Aquesta tasca és la que ens porta a
abstenir-nos: no és el nostre model de treball però l’objectiu final el
continuem considerant prioritari i, evidentment, per sobre de
personalismes i apostes messiàniques. El projecte de democràcia
participativa que havíem iniciat tampoc s’acaba aquí: el nostre
compromís amb les classes populars de la ciutat i del país ens obliga a
seguir treballant en la direcció encetada, evidentment, amb tots
aquells col·lectius i associacions que realment estan interessades en
canviar el model de ciutat que el “nadalisme” ha instaurat a Girona els
darrers 30 anys. I sobre el referèndum: tranquilitat i a treballar en
una campanya pel Sí que lluitarà per a què la jornada del 25 d’abril
siga un veritable èxit.
