Aquestes són les convocatòries confirmades a hores d’ara de les marxes de torxes d’enguany:
arcelona: 19 de desembre a les 19h a Canaletes
Cardedeu: 19 de desembre, 19h a la Plaça de l’Ajuntament
Castelló de la Plana: 18 de desembre a les 19h a la Plaça Major
Girona: 19 de desembre, 19h davant la subdelegació del Govern.
Igualada: 19 de desembre, 19.30h a la Plaça de Cal Font
Lleida: 19 de desembre a les 19.30h a la Plaça de la Catedral
Manresa: 19 de desembre a les 19h a la Plaça Sant Domènec
Ribes del Garraf: 19 de desembre a les 19h a l’Ajuntament.
Sabadell: 19 de desembre, 20h Plaça Enric Granados
Sant Boi: 19 de desembre, 19h Plaça de l’Ajuntament de Sant Boi.
Tarragona: 19 de desembre a les 19h a la Plaça Verdaguer
Terrassa: 18 de desembre a les 20h davant de l’Ajuntament.
Torredembarra: 20 de desembre a les 19h a la Plaça Joaquim Boronat
València: 18 de desembre, a les 20h a la Torre de Serrans
Vilafranca del Penedès: 19 de desembre a les 20h a la Plaça de la Vila
Vilanova i la Geltrú: 19 de desembre a les 20h a la Plaça de les Neus
Cardedeu: 19 de desembre, 19h a la Plaça de l’Ajuntament
Castelló de la Plana: 18 de desembre a les 19h a la Plaça Major
Girona: 19 de desembre, 19h davant la subdelegació del Govern.
Igualada: 19 de desembre, 19.30h a la Plaça de Cal Font
Lleida: 19 de desembre a les 19.30h a la Plaça de la Catedral
Manresa: 19 de desembre a les 19h a la Plaça Sant Domènec
Ribes del Garraf: 19 de desembre a les 19h a l’Ajuntament.
Sabadell: 19 de desembre, 20h Plaça Enric Granados
Sant Boi: 19 de desembre, 19h Plaça de l’Ajuntament de Sant Boi.
Tarragona: 19 de desembre a les 19h a la Plaça Verdaguer
Terrassa: 18 de desembre a les 20h davant de l’Ajuntament.
Torredembarra: 20 de desembre a les 19h a la Plaça Joaquim Boronat
València: 18 de desembre, a les 20h a la Torre de Serrans
Vilafranca del Penedès: 19 de desembre a les 20h a la Plaça de la Vila
Vilanova i la Geltrú: 19 de desembre a les 20h a la Plaça de les Neus
Comunicat de Rescat per les Marxes de torxes de desembre del 2009.
Recordeu que aquí hi trobareu totes les convocatòriesLes marxes de torxes ens recorden que està a punt de passar un any més sense els presos i les preses polítiques catalanes, ostatges d’un conflicte armat i segrestats i segrestades pels estats espanyol i Francès. Però aquest any també ens recorden que serà l’última marxa que farem amb en Zigor, en Diego i la Laura empresonades. A partir d’aquí ja tot igual, com ho tens tu escrit.
Després de 9 llargs anys i amb compliment íntegre de la condemna, els nostres companys sortiran al carrer el proper mes de gener i la propera marxa la podrem fer amb la seva companyia i també la de la Laura.
L’alliberament proper d’en Zigor i en Diego, i el de la Laura a l’agost ha de ser per força motiu d’alegria. Per retrobar-los, per portar 9 anys al peu del canó (elles des de dins i nosaltres al carrer) havent participat en tantes marxes, manis, vagues de fam, xapeos… havent fet tants quilòmetres per visitar-les o havent patit quilòmetres de trasllats, canvis de presons i de mòduls… Els anys passen, però les forces per lluitar no caduquen.
D’aquesta alegria ens toca treure’n forces renovades, perquè l’Estat mai ens ho posarà fàcil, perquè les nostres companyes Marina i Lola continuaran empresonades i és que, com totes sabem, la lluita continua.
I pe últim, volem agrair a totes les persones que han participat en les marxes, i sobretot, les que cada any ens donen un cop de mà organitzant la convocatòria del seu poble, perquè sense vosaltres, les 16 convocatòries d’aquest any no haguessin estat possibles.
Llibertat presos i preses polítiques!
Lola, Marina, Laura, Diego i Zigor, us volem a casa!
Recordeu que aquí hi trobareu totes les convocatòriesLes marxes de torxes ens recorden que està a punt de passar un any més sense els presos i les preses polítiques catalanes, ostatges d’un conflicte armat i segrestats i segrestades pels estats espanyol i Francès. Però aquest any també ens recorden que serà l’última marxa que farem amb en Zigor, en Diego i la Laura empresonades. A partir d’aquí ja tot igual, com ho tens tu escrit.
Després de 9 llargs anys i amb compliment íntegre de la condemna, els nostres companys sortiran al carrer el proper mes de gener i la propera marxa la podrem fer amb la seva companyia i també la de la Laura.
L’alliberament proper d’en Zigor i en Diego, i el de la Laura a l’agost ha de ser per força motiu d’alegria. Per retrobar-los, per portar 9 anys al peu del canó (elles des de dins i nosaltres al carrer) havent participat en tantes marxes, manis, vagues de fam, xapeos… havent fet tants quilòmetres per visitar-les o havent patit quilòmetres de trasllats, canvis de presons i de mòduls… Els anys passen, però les forces per lluitar no caduquen.
D’aquesta alegria ens toca treure’n forces renovades, perquè l’Estat mai ens ho posarà fàcil, perquè les nostres companyes Marina i Lola continuaran empresonades i és que, com totes sabem, la lluita continua.
I pe últim, volem agrair a totes les persones que han participat en les marxes, i sobretot, les que cada any ens donen un cop de mà organitzant la convocatòria del seu poble, perquè sense vosaltres, les 16 convocatòries d’aquest any no haguessin estat possibles.
Llibertat presos i preses polítiques!
Lola, Marina, Laura, Diego i Zigor, us volem a casa!
Per Nadal i sempre, us volem a casa!
MARXA DE TORXES 2009. Endavant (OSAN) de Girona
Altre cop el Nadal arriba a casa nostra, embolcallat de consumisme i hipocresia catòlica, i d'una aparent dolça tranquil·litat. Mentrestant, les presons cada dia són més plenes com a conseqüència de la misèria pròpia del nostre sistema econòmic –encara més amb la crisi- basat en l'explotació i els interessos privats. En aquesta època de l'any, no volem oblidar la situació de les persones empresonades per motius polítics, víctimes d'un sistema que criminalitza la dissidència i la diferència.
A les presons de l'Estat espanyol i de l'Estat francès és on es concentra el nombre més alt de presos polítics de tota Europa. Condemnats per un conflicte polític, presos i preses pel seu compromís amb les lluites d'alliberament contra l'Estat opressor o, simplement, per justificar la repressió -que és l'eina més eficaç per silenciar i eliminar qui es rebel·la contra l'ordre establert, des de les lluites per l'alliberament nacional i de classe, o els moviments llibertaris i antiimperialistes. Al nostre país els conflictes i la lluita organitzada augmenten i es vertebren cada vegada amb més solidesa, per això no és estrany que la repressió s'endureixi i que sigui més i més brutal. Com més conscients som de la pròpia explotació, com més identifiquem la injustícia de classe, més perillosos esdevenim per a l'Estat, perquè el desafiem.
Les cel·les d'aïllament, les pallisses i abusos físics, la incomunicació prolongada, la falta de menjar i aigua, la dispersió territorial o les amenaces i la por constants són una part de les moltes agressions a què es veuen sotmesos els presos i les preses cada dia. Totes aquestes agressions s'emparen en l'ombra allargada de la “Ley antiterrorista” -que es va aprovar amb el vist-i-plau del PSC i de CiU, i que ICV-EUiA aplica- i encara s'agreugen més quan es combinen amb la Llei d'estrangeria acabada d’aprovar. Tot i que les Institucions Penitenciàries els tracten com a presos i preses “d'especial seguiment”, i tot i que pateixen un règim d'internament molt més restrictiu i punitiu que la resta, se'ls nega el caràcter polític del captiveri. La Laura, en Zígor, en Diego, la Marina, la Lola, en Franki, l'Amadeu, l'Ali, en Souhil, en Mohamed Benaboura i Tahroui i en Djamel de l'Operació Estany, tots i totes són un perill per al sistema perquè es mantenen fermes en la lluita i trenquen la invisibilitat forçosa a què se les sotmet.
Avui, des de Girona, com des d'arreu dels Països Catalans, exigim l'amnistia per als i les preses no com una mera excarceració, sinó com un reconeixement polític global. El reconeixement d'un conflicte que neix en l'opressió de classe i que no es podrà solucionar segrestant la lluita.
Avui recordem també els i les companyes que no es troben empresonades però que es veuen sotmeses a una situació de gran incertesa i desgast moral, com en Jona, en Youb Saoudi o la nostra companya Núria, a l’espera que el Tribunal Suprem resolgui el recurs a la sentència de 2 anys i 6 mesos dictada per l'Audiència Nacional.
Aquí mateix, a Girona, hi ha l’Amadeu, que continua denunciant tant la situació que es viu dins de les presons, com la seva: condemnat en un judici farsa, li deneguen sempre la llibertat condicional. Actualment no està en vaga de fam, però ha sortit d'una de 99 dies i no descarta fer-ne una altra fins aconseguir la llibertat.
També, avui, celebrem l'anhelat i ja proper alliberament dels nostres companys Diego Sànchez i Zigor Larredonda -segrestats per l'Estat espanyol durant més de 9 anys- i de l’Ali Kaouka –que ho ha estat 6 anys i a qui l’Estat ja ha notificat una ordre d’expulsió dins de la presó mateix. Per ells i elles, i per totes les que hem anomenat, hem emprès avui aquesta Marxa de Torxes.
Altre cop el Nadal arriba a casa nostra. Però no ens deixem enlluernar i continuem fermes en la nostra lluita i en la nostra reivindicació: Sortim per encendre els carrers i cridar que als nostres barris i a les nostres viles no hi som tots ni totes. Perquè la injustícia quotidiana ens reafirma en el nostre compromís, perquè la solidaritat és la nostra arma contra el silenci, i perquè malgrat les tortures i la presó, no ens faran callar.
AMNISTIA PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!
US VOLEM A CASA!
