 Antoni Jaumandreu i de Balanzó "Peponio", Portaveu de Gent de Gramenet i militant del moviment social de la ciutat.
Després de desemmascarar el cas de corrupció dels dirigents polítics de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet es va sondejar que Antoni Fogué, marit de l'exalcaldessa Manuela de Madre, fos el futur alcalde de la ciutat. Tot i això, al final es va proposar a Núria Parlón. Per quin motiu creus que l'Ajuntament va prendre aquesta decisió?
Els motius poden ser diversos. Es pot pensar que en aquest sumari s'ha desemmascarat una vuitena part i que, per tant, podria ser que el cas arribés a implicar a Manuela de Madre i a Antoni Fogué. Per exemple, darrerament estan sortint informacions d'antics militants de la trama, com Luís Garcia, que va començar molt abans de l'època de Bartomeu Muñoz i de qui tenim documents on es veu que aquest senyor ja tenia activitat política amb Manuela. Per aquesta banda, penso que no és convenient per a ells que s'estirin els fils.
L'altra raó és el que expliquen les institucions oficials i els mitjans generalistes, que és una opció que aposta per la renovació de la joventut. Gent de Gramenet pensem que Parlón s'ha col·locat a l'Ajuntament, simplement, perquè podria ser la menys implicada en aquests últims anys. És una estratègia més per emmascarar el cas de corrupció.
Com es valora la política de suposada transparència i regularitat de Parlón?
Aquesta suposada transparència és el que han vengut, en primer lloc, els mitjans. Penso que la majoria de coses que aquests diuen no són veritat. Els mitjans estan manipulats i dirigits per qui els paga i, sobretot aquests dies a la ràdio i a molts diaris, s'ha vist una frenada de la crítica del tema del cas Pretòria per algun motiu. Jo crec que volen vendre la imatge d'una nova Santa Coloma. A més, qui fomenta aquesta suposada transparència i regularitat és el mateix Ajuntament. Al primer Ple, Núria Parlón va dir una frase totalment desencertada que tothom va criticar: “Santa Coloma ha de recuperar la dignitat”. La veritat és que totes les entitats se li van tirar a sobre perquè Santa Coloma no ha perdut mai la dignitat, en tot cas això ho ha fet el PSC o el partit polític que ha tingut a les seves files a persones que pertanyen a la trama de corrupció. Però aquesta és la manera de l'Ajuntament de vendre una nova realitat. És pur màrqueting i, en cap cas, una nova Santa Coloma.
A més a més, ara per ara no tenen cap intenció de canviar res a a la ciutat. Per exemple, des de l'Ajuntament no es té previst canviar el repartiment de regidories. Per tant, per molt que diguin no hi ha hagut cap canvi visible per a la gent de Santa Coloma. Tot és una venta de falsa imatge.
Quaranta-set entitats de la ciutat van demanar torn de paraula al primer Ple de Parlón com a alcaldessa en funcions. La majoria va exigir la dimissió del Consistori, entre d'altres demandes, però l'Ajuntament va fer cas omís a la petició. Per què aquest cas omís a un nombre tan gran d'entitats de la ciutat?
Sí, un 75% de les entitats que van parlar aquell dia van demanar la dissolució del consistori. Però en realitat, s'ha fet cas omís perquè no és a ells a qui els hi pertany fer la dissolució, ja que és el Govern Central qui ha de començar a fer gestions perquè el Consell de Ministres prepari aquesta dissolució. Ara bé, també considerem des de Gent de Gramenet que si es creu que hi ha d'haver una dissolució, es provoca. Només cal que dimiteixin tots els regidors de tots els partits, de l'oposició i del govern, fins arribar al 27è de la llista, i així crear una situació sense sortida en què no hi hagi regidors per fer funcionar l'Ajuntament. Aquesta seria la manera de crear una situació d'obligada dissolució. I en el cas que només dimitís l'oposició això també s'aconseguiria perquè l'Ajuntament hauria quedat, només, amb 17 regidors. Però l'Ajuntament en conjunt sempre ha seguit una política de no escoltar en absolut les entitats i de dividir el teixit social crític. Es pot dir que segueixen l'estratègia de “l'estàs amb mi o contra mi”.
I des de Gent de Gramenet, portareu a terme alguna política específica per traslladar aquestes demandes a l'Ajuntament?
Gent de Gramenet fem molta difusió, intentem donar veu a la gent del poble i a totes les entitats que, al criteri de l'Ajuntament. En principi, la pressió que s'ha fet des de totes les entitats de Santa Coloma ha obligat a que l'Alcaldessa hagi hagut de fer algunes reunions amb diferents col·lectius, però aquestes han estat poques i no sabem ben bé com han anat. És molt curiós perquè l'Ajuntament diu que vol “tolerar” la participació, però la participació no s'ha de tolerar, el poble l'ha d'agafar. Gent de Gramenet pensem que aquest és l'Ajuntament més dèbil que hi ha hagut des de que hi ha democràcia i que si no fan una bona política de diàleg i tacte, no tenen cap mena de sortida a les eleccions que els esperen d'aquí a un any.
Al mateix Ple, Parlón va dir la frase: “no la veu que se sent més cops té raó”. Què en penseu del sentit d'aquesta frase?
Aquesta frase, força autoritària i desafortunada, la va dir l'Alcaldessa durant els seus primers dies a l'Ajuntament, per intentar posar les coses sobre la taula. La veritat és que a tots ens va donar la sensació que estava afirmant que les reivindicacions de la de gent de Santa Coloma no tenien cap tipus d'importància i, per tant, penso que la va pifiar força. Jo crec que qualsevol responsable polític d'un municipi hauria d'estar content si al seu municipi hi haguessin tantes entitats, activitats, associacions... i hauria d'estar content perquè això vol dir que és un municipi viu, però aquest Ajuntament no vol que hi hagi teixit associatiu... no sé si és perquè els hi fa por o bé perquè no els interessa.
Pots explicar i valorar, breument, els actes de protesta que hi ha hagut davant d'aquesta sordesa política?
Primer de tot explicaré una mica com s'ha arribat fins aquí. Al juny, la Plataforma va fer una manifestació per demanar la dimissió del que és ara exalcalde, on es van denunciar tots els casos de corrupció que ara surten a la llum publica. Va ser una mobilització molt nombrosa i altament organitzada. Però va ser el dia que van detenir a Bartomeu, quan els veïns de Santa Coloma es van acabar d'encendre i es va crear una gran concentració a la plaça de l'Ajuntament. Gent de Gramenet vam convocar una marxa espontània fins a la plaça de la vila amb la pancarta “Fora polítics corruptes, ara el poble”, i aquella mateixa setmana es va realitzar una assemblea extraordinària de la Plataforma, on van participar desenes d'agrupacions i de col·lectius de la ciutat. Va ser allà on es van aprovar els 3 punts de demanda de la Plataforma: declaració dels bens i del patrimoni, paralització dels projectes urbanístics i la dissolució del consistori. Aquesta assemblea també va convocar una manifestació contra la corrupció i que va englobar a unes 3.500 persones, de fet, una de les més grans que recorda Santa Coloma. Aquesta manifestació va ser un clar exemple d’unitat dels moviments socials i de la ciutadania en general.
A més a més, durant els darrers dies, s'ha fet alguna altra concentració i, el 29 de novembre, es va convocar una xoriçada popular a la plaça de la vila.
L'Ajuntament socialista ha paralitzat alguna de les iniciatives urbanístiques iniciades abans de desemmascarar el cas de corrupció?
Existeix Gramepark, que és l'empresa municipal que s'ha encarregat de bona part de les obres que s'han fet a Santa Coloma, però que ara ha estat intervinguda judicialment. Aquest és un fet molt important perquè Gramepark gestiona tan pressupost com el mateix Ajuntament. Es pot dir, que és una empresa municipal que té entre el 40 o el 50 % de tot el pressupost municipal de Santa Coloma i que mou tants diners com l'Ajuntament.
Per altra banda, hi ha diverses obres que no s'han aturat però que la Plataforma sí que segueix criticant. Una d'elles és el Cúbics, tres gratacels que s'havien de convertir en equipaments educatius però que es convertiran en un hotel i en un centre comercial. També hi ha tres projectes que s'han decidit aturar però no suspendre. Aquest són el del gratacel que es volia fer a l'Àrea de Safaretjos, el del Pla Especial del Singuerlin Nord que afectava a 7 o 8 famílies en quant a expropiacions, i el d'Activa 3.
Tots aquests casos, tot i no tenir una relació directa amb la trama de corrupció que s'ha desemmascarat, també podrien estar relacionats amb alguns dels polítics de Santa Coloma.
Bartomeu Muñoz i Luís García han estat traslladats de la presó de Soto del Real de Madrid, a Can Brians II, molt a prop de Santa Coloma. Com valoreu el tractament privilegiat que s'està donant als imputats pel cas Pretòria?
És evident que hi ha un tracte diferent. Nomes cal mirar com s'està tractant, per exemple, a Millet al cas Palau. És lamentable perquè poden haver-se endut molt diners que són de tots i totes, i ara estan al carrer o bé amb moltes comoditats. Això és una deficiència del sistema.
Jo crec que si hi hagués la voluntat d'estirar del fil d'aquestes trames s'arribaria a la conclusió que tots els partits estan “pringats”. Perquè, ara, els partits són maquinàries antiquades d'interessos i tots tenen coses per amagar.
Per altra banda, Manuel Dobarco, exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Santa Coloma ha sortit de la presó amb una finança de prop de 200.000 euros. Es diu que aquesta suma de diners l'han pagada altres regidors socialistes. En saps res?
És fàcil que sigui així, que hagi estat pagada per companys del partit.. i per què no del mateix partit. Per exemple, en el cas de l'Alavedra, no s'entén, sinó, com es pot aconseguir un milió d'euros en una nit. Doncs de la mateixa manera, tampoc s'entén com Manuel Dobarco en pot trobar 200.000.
Un fet curiós dels últims dies és que la Manuela de Madre va sortir fa poc al Periódico fent una entrevista ridícula, que deia que pobre Dobarco només tenia el seu pis i que, a sobre, no se'l podia vendre. Tot això són estratègies i darrere de tot això..., cap dels que som aquí sabem què hi ha.
A l'entrevista que va fer L'Accent es va comentar que l'operació Pretòria podia ser l'espurna que forgés una alternativa política encara més forta a Santa Coloma. Està essent així?
És cert. Gent de Gramenet ja era una alternativa política que va demostrar a les ultimes eleccions que tenia força. Va guanyar 1876 vots i només ens en van faltar 6 o 7 més per entrar a l'Ajuntament amb dos regidors. Ara, què ha passat? Després d'aquestes eleccions del 2007 hem anat treballant molt col·lectivament amb un moviment molt divers i amb diferents sectors de la societat. La unió amb gent diversa per temes que afecten a tota la ciutat fa que sigui possible la convivència de diversos sectors. Per exemple, la CUP de Gramenet que s'ha creat recentment és un exemple de nova força política que conviu amb altres partits, entitats de l'esquerra transformadora i persones individuals amb formes de veure les coses molt diverses. Gent de Gramenet creiem que les coses es canvien des de la base, treballant dia a dia per una ciutat millor i treballant col·lectivament. Per això, una eina fantàstica per treballar amb tots aquests col·lectius és la Plataforma de la Serra de Marina i Cal Sam.
El Cas Pretòria ha fet que molta gent s'adonés que Gent de Gramenet fa feina, diu coses, les critica, les escriu, les porta a jutjat..., i que són coses reals i veritables. Molta gent s'ha animat i ha entrat dintre del moviment, i així s'ha notat un augment de socis i simpatitzants amb els moviments socials i veïnals. En definitiva, cada cop som més i més forts.
A partir d'ara, quin és el proper cavall de batalla dels moviments socials de Santa Coloma?
El cavall de batalla es centrarà en crear noves estratègies. Volem seguir treballant com sempre, colze a colze, amb els moviments socials i la Plataforma. A més, creiem que hem de marcar unes línies de treball pels propers mesos, ja que estem convençuts que d'aquí a un any entrarem a formar part de l'Ajuntament. Tenim molt clar que si hi entrem només serà per obrir portes i finestres al poble i a les entitats. I per acabar, penso que hem de ser molt positius d'ara endavant. L'adversari polític sempre diu que només critiquem i que no donem propostes, i això no és cert. Ara ens dedicarem uns quants mesos a revisar documents i a plantejar propostes positives.
*Amb la col·laboració d'Oriol Corral
Llibertat.cat 17.12.09
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular. No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
El Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue. 
