Documentació
Consideracions per Cecilia Vergnano
Per Manuel Delgado. Publicat al seu bloc el 26 de jul¡ol de 2010.
Cecilia:
M'agradaria explicar una cosa. Perdona si et sembla un rotllo, però és que em va deixar preocupat el que em vas dir com de passada fa uns dies ... No et nego que hi ha al nacionalisme conservador alguna analogia, però en el que et insistia és que el nacionalisme no és una unitat ideològic i que el nacionalisme "no és", "es fa servir". Aquí hi ha la qüestió, a Catalunya, per exemple, la tradició històrica ha vinculat intensament el catalanisme, fins i tot en les seves variants independentistes, amb l'esquerra revolucionària, i no ara, sinó des de la pròpia aparició dels partits i organitzacions marxista-leninistes en els anys 20.
Per Paul A. Baran. Traduït i publicat per La Fàbrica el 20 de juliol de 2010.
 Aquest text, Publicat a The Manchester School, el gener de 1952. posà potser per primera vegada sobre la taula algunes de les qüestions que avui dia l'esquerra dels països de la perifèria se segueix plantejant –o es torna a plantejar. Creiem que conserva prou interès per què La Fàbrica l'haguem traduït i el publiquem, coincidint enguany amb el centenari del naixement de l'autor.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 16 de juliol de 2010.
 La
polèmica provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre
l'Estatut de Catalunya ha provocat un clar desplaçament dels esquemes
nacionalistes catalans cap a zones més properes a l'independentisme.
Aquesta sentència ha deixat molt clar que l'encaix de Catalunya a
l'actual estructura territorial i jurídica espanyola és inviable. És a
dir, és inviable si entenem que a Catalunya hi ha un important impuls
identitari cap a la seva consideració com una nació.
|
El PSAN qualifica el 13D d'embranzida independentista
|
|
|
 L'editorial de la revista Lluita núm. 270 del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) porta per títol, "13 D: Embranzida independentista" on remarca que "de fet, ben bé no és un inici, sinó una etapa més
d'un procés acumulatiu de llarga durada. D'una llarga marxa, d'una lluita
que ja ve d'antic, aplegant forces de mica en mica, fins que arribarà un
dia, ja proper, que la quantitat es transformarà en qualitat, amb
l'aparició d'un nou estat a Europa, allà on en va haver-hi un, fa
segles, més democràtic que els veïns que l'ocuparen"
En el bloc del PSAN també resalta la tasca de més de quinze mil voluntaris de les plataformes municipals i comarcals que han fet possible aquesta gran festa reivindicativa per la Independència.
13D: Embranzida per la independència (reproduïm l'editorial de la revista Lluita núm. 270)
A 166 municipis catalans ens
hem comptat els independentistes i ha resultat que en som molts, moltíssims:
15.048 a Sant Cugat del Vallès, 13.781 a Vic, 7.918 a Vilanova i la Geltrú,
7.117 a Vilafranca del Penedès, 4.760 a Berga... i 528 a Montbrió del Camp.
Qui ho podia pensar, que ja en som tants! Gent de totes les edats, homes i
dones del poble treballador català! Quin goig, aquest inici de la festa per
la independència!
De fet, ben bé no és un inici, sinó una etapa més
d'un procés acumulatiu de llarga durada. D'una llarga marxa, d'una lluita
que ja ve d'antic, aplegant forces de mica en mica, fins que arribarà un
dia, ja proper, que la quantitat es transformarà en qualitat, amb
l'aparició d'un nou estat a Europa, allà on en va haver-hi un, fa
segles, més democràtic que els veïns que l'ocuparen.
L'onada de la
reivindicació independentista ha arribat, de nord a sud, fins a Montbrió del
Camp. Aquesta vegada, encara no ha entrat a la Catalunya del Sud, la que
s'estén des del Coll de Balaguer fins al riu Segura. Tal com ens férem, ens
hem de refer: de nord a sud i mar enllà, des del centre cap a la perifèria
(també la del Rosselló i la del Baix Cinca). De la Renaixença ençà, tot allò
que ha tingut una significació positiva d'emancipació nacional catalana,
tots els fenòmens de represa cultural i política -o gairebé tots- s'han
desenvolupat seguint una cadència temporal i territorial des del centre
cap a les vores de la nació. I aquest de les consultes, també.
Les
consultes independentistes, una forma democràtica i bella de comptar-nos
davant del món. De comptar-nos els catalans vells i els nous que volem la
independència. En un procés acumulatiu que no té aturador, intens (amb la
incorporació dels immigrants que volen viure aquí i fer de Catalunya la seva
pàtria) i extens (amb la presència dels catalans de tot el territori: de
Manacor, de Calaceit,. de Prada, de Beneixama...).
|
|
L'Anàlisi
|
Eufòria o fàstic, el Mundial de Sud-Àfrica està provocant tota mena d'emocions arreu del món relacionades amb el món del futbol i amb les banderes que hi participen.
Des d'una òptica independentista revolucionària el fàstic neix en veure com els ocupants polítics del nostre país exhibeixen a bombo i plateret i sense enrojolar-se ni sentir cap mena de vergonya uns símbols imperialistes, tacats de sang -tal com apunta la imatge-, feixistes. Però independentment de que hi jugui la selecció enemiga, hem de rebutjar el Mundial de Sud-àfrica només per això, o hi ha més motius?
|
|
Llegeix més...
|
|
Entrevista
|
 Torrent
1982; naix una nova veu. Una veu que silencia el feixisme i les
injustícies, que encén la flama d'un poble i d'un País alienat,
maltractat i destruït. És la veu del canvi. La veu de la vida, de
l'amor, de la justícia, del País... És la veu de Pau Alabajos. Junt
a la veu, naix també una ment crítica i desperta, inquieta i
pensativa, una ment amb les idees clares per a les necessitats del
seu País. És una ment que sap fins on pot arribar i com s'han de
fer les coses. És una ment necessària per a viure, o més bé,
sobreviure en un País de lladres i especuladors. Una veu tendra i
fràgil que colpeja i trenca amb el silenci. Cançó d'autor barrejada
amb sensacions i idees innovadores.
(Entrevista realitzada per Nere Cabareda i Serrano)
|
|
Llegeix més...
|
|
Memòria històrica
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Lluita
(portaveu d' IPC) del núm. 114 del desembre de 1984,
i reeditat fa pocs anys en versió digital per la web El
Talp. L'article recupera la figura del militant Jaume Compte i Canelles, que junt a Manuel Gonzàlez Alba van impusar el Partit Català Proletari ( PCP, anteriorment E stat Català-Partit Proletari, evolució marxista del tradicional Estat Català).
|
|
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
