Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.
El Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.
Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.
Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.
Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular. No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Per Maria Freixas, mestra. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172 el 24 de febrer de 2010.
Aquests dies penso en Chomsky i en la seva teoria sobre la capacitat innata que té l'ésser humà per adquirir una gramàtica, una llengua. Ja sigui una llengua oral o de signes, el que és necessari per poder desenvolupar un codi de comunicació són els referents, lingüístics en aquest cas. I és que el desenvolupament de tota persona també necessita de referents en d'altres àmbits, de la mateixa manera que no n'hi ha prou amb utilitzar un codi lingüístic amb un nadó perquè l'aprengui, sinó que hi ha d'altres aspectes relacionats amb les diferents competències comunicatives que si no s'ensenyen no s'aprenen i, fins i tot es poden arribar a transmetre comportaments lingüístics erronis.
Berga diu sí a la independència dels Països Catalans amb un 96,97% dels vots
diumenge, 13 desembre 2009
Amb
el 100% dels vots escrutats, han estat 4.760 els ciutadans de la capital del Berguedà que han
anat a votar a la consulta sobre la independència. Aquesta xifra representa una participació del 32'46%. Del total de persones que ha anat a votar, 4.616 han votat
que sí -un 96'97% del total-. Hi ha hagut 81 butlletes del no -que
són 1'70% del total-, 34 en blanc -0'71%- i 21 vots en nul -0'44%.
Analitzant les dades de les darreres eleccions municipals a la ciutat
de Berga, 27 de maig de 2007, tots els partits que han donat suport a
la consulta popular a Berga van sumar un total de 4.085 vots (CiU
2.402, CUP 938, ERC 553 i PRC 192).
Amb aquestes dades a la mà, es pot dir que Berga deicideix ha aconseguit movilitzar 685 votants més que els que van conseguir movilitzar els partits que li han donat suport. Fet que reforça el caracter clarament popular de la consulta.
Per una altre banda, al referèndum per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya celebrat a la ciutat de Berga el passat 18 de juny de 2006, va obtenir 4.510 vots favorable, clarament inferior als obtinguts al referèndum per la independència. Des de Berga decideix s'analitza aquestes dades com un pas endavant de la societat Berguedana, superant la via autonomista i dient ben clar un Sí a la independència dels Països Catalans.
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.