Documentació
Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.
 Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.
Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.
 Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.
Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.
 Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
|
|
CUP «El poble ha demostrat que pot oposar-se a les ingerències dels estats ocupants» |
|
|
|
diumenge, 13 desembre 2009 |
|
 La CUP qualifica d’històriques les consultes del 13D i encoratja al poble català a seguir treballant per l’alliberament nacional. Per la formació l'èxit del procés demostra que les aspiracions col·lectives no caben en els Estatuts i la Constitució espanyola.
Acabada la jornada històrica d'avui, la Candidatura d'Unitat Popular
(CUP) vol felicitar el poble català "per l’organització i l’èxit" de
les consultes celebrades avui a més de 160 municipis del Principat i
que han donat el dret a vot a 700.000 persones. La candidatura entén
que amb aquests referèndums "el poble ha demostrat que és possible
iniciar un procés rupturista al marge (i oposant-se, quan calgui) a les
ingerències dels estats ocupants".
La CUP veu aquestes iniciatives com un pas més en la trajectòria dels Països Catalans cap a la seva independència nacional. En aquest sentit, un dels seus portaveus, Marc Sallas, ha indicat que “els referèndums d’avui són un exercici polític que ens ensenyen que els i les independentistes tenim raó quan diem que cal una mobilització d’amplis sectors per tal de propiciar el canvi de cicle”.
La CUP és l'organització que va donar el tret de sortida a l'impuls de consultes independentistes, al qual a posteriori d'altres organitzacions i partits polítics s'hi van anar sumant. En aquella ocasió, el grup municipal de la CUP a Arenys de Munt va canalitzar la idea d’una entitat local, el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació. Aquella moció posibilitaria la celebració de la primera consulta. La candidatura, emperò, remarca que cal atribuir aquesta èxit a la mobilització del teixit popular, "que ha sabut buscar una fòrmula imaginativa per posar en escac a l’Estat espanyol".
Per altra banda, també assenyala com a responsable de l'auge de les consultes l’actual conjuntura que viu el país. "L’atzucac al qual ha arribat l’autonomisme i les pròpies guies d’aquest règim – els Estatuts i la Constitució espanyola – generen noves propostes", afirma la formació.
Per Sallas l'autonomisme és una via morta: “En aquest país cada dia queden menys autonomistes, i és lògic que el poble s’autoorganitzi per buscar noves vies per encarar el futur amb llibertat. L’èxit d’avui és la constatació que l’autonomisme ja no és satisfactori per aquest país".
La formació recorda que les consultes són una poderosa eina de debat col·lectiu. En primer terme, apunten, es produeix un debat sobre l’autodeterminació, "que depassa la praxis dels partits convencionals i que ha estat escamotejada pels textos dels Estatuts", sosté la CUP, la qual afegeix que "és en moments com aquests en què s’estenen els debats sobre la territorialitat de la nació catalana, els Països Catalans, un subjecte més ampli que aquell limitat per l’arquitectura constitucional".
Per altra banda, apel·la a la Directiva de la Vergonya i al creixement dels partits d'extrema dreta per posar de manifest que "en el marc de l’actual regressió de drets a nivell europeu, el poble català se situa al capdavant en la defensa de drets i llibertats". D'aquesta manera, les consultes "estan definint un moviment per l'autodeterminació en el qual hi participaran, des del primer moment, les persones que han triat el nostre país per viure-hi encara que no hi hagin nascut". Un element destacable de les consultes d'avui ha estat la bona rebuda que han tingut per part de la immigració.
Per últim, la CUP ha volgut recordar que treballa per la independència nacional dels Països Catalans, un subjecte històric i amb projecció de futur. "L’autodeterminació és un dret que pertany al conjunt dels habitants d’aquest territori i que interessa especialment a les classes populars".
En aquest sentit, els i les militants de la CUP lluiten pel reconeixement d’aquest dret i per encetar un procés constituent que meni a una República basada en l’equilibri territorial, en un sistema econòmic cooperatiu i socialista, en la promoció lingüística i cultural pròpies i en la igualtat personal i la garantia dels drets fonamentals.
Així, la CUP es compromet a continuar treballar amb l'associacionisme popular, "base de la democràcia participativa i que en moments com l’actual ha demostrat estar per davant dels partits convencionals".
La CUP es marca també com una de la seves prioritats en el futur immediat ajudar a estendre les consultes arreu de la geografia dels Països Catalans.
|
|
Entrevista
|
 Entrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
|
|
Llegeix més...
|
|
Memòria històrica
|
Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.
|
|
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
