Però «el més greu», va assenyalar Tomàs, és que s'estaria
fomentant la confrontació entre els territoris del país. «Han buscat
una situació límit, amb quatre pobles molt menuts a cavall de les dues
conques, perquè saben que així la PDE ho té més difícil per oposar-se a
aquest projecte», va valorar el portaveu. «Si la gent de l'Ebre ens hi
oposem, ens tornaran a titllar d'insolidaris, en lloc d'entrar a
debatre per què els pobles tenen l'aigua contaminada», va afegir-hi.
Però Tomàs va afirmar que la situació no és nova per a la PDE, ja que
el col·lectiu fa temps que coneix els plans de l'ACA.
«No és cap front nou per a la PDE, perquè sabem que els governs català,
valencià i aragonès fa temps que han pactat el repartiment de l'aigua i
la liquidació de l'Ebre», va afirmar Manolo Tomàs. Amb tot, el portaveu
de la PDE admet que la polèmica pel transvasament a la Conca de Barberà
i l'Anoia els deixa en una situació complicada. Així, la PDE no es
tanca en banda pel diàleg, tot i que, segons Tomàs, només estarien
disposats a acceptar el projecte de l'ACA un cop s'hagués garantit que
hi haurà un cabal mediambiental per al tram final de l'Ebre. «Abans de
parlar del cabal ecològic, i que es respectaran les necessitats del
Delta, no podem acceptar res més», va destacar. Però la PDE ja ha
comprovat que, alhora que l'esborrany del nou pla hidrològic no inclou
cap cabal mediambiental per al tram final de l'Ebre, el govern tampoc
no ha aturat els nous regadius. La sospita de la PDE és que, en un
futur no gaire llunyà, els possibles excedents dels regadius es
destinaran al consum humà.
La Generalitat Valenciana va actuar ràpidament, quan es va saber que el
govern català havia sol·licitat a la CHE un petit transvasament de 0,3
hectòmetres cúbics anuals per als quatre pobles amb problemes
d'abastiment: les Piles, Santa Coloma de Queralt, Forès i Montmaneu. El
govern de Francesc Camps va reiterar que la conca de l'Ebre també
tindria prou aigua per fer, en un any de sequera, 25 transvasaments com
el que necessita el País Valencià. Per això, els representants
valencians a la junta de govern de la CHE van donar suport a la mesura
sol·licitada pel govern català, ja que saben que obrint la porta als
transvasaments cap al nord, les transferències cap al sud estan menys
lluny. El govern d'Aragó ja preveia aquesta estratègia de la
Generalitat Valenciana, i va intentar desautoritzar la sol·licitud de
l'ACA. Així, va recordar que a Aragó hi ha 50 pobles amb problemes
semblants, i que Catalunya no havia justificat prou la necessitat de
fer un transvasament que duraria fins al 2030. Font:Gustau Moreno. El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 7.12.09
