En ella pot
llegir-se que un dels processats no va poder ser seguit durant uns dies
perquè havia deixat el telèfon mòbil a casa.
Concretament, en la pàgina 21, en la relació de vigilàncies
realitzades a un dels detinguts, es recull que «en data 24-25-26 de
Juliol de 2009 acudeix el filiat al costat de "[altra de les
encausades]" a la Udako Gazte Eskola /Escola d'Estiu de Segi, si bé, no
van poder ser seguits, a causa de les mesures de seguretat que van
adoptar, deixant els telèfons a casa».
Quina relació pot haver entre que deixessin el telèfon a casa, que això
suposa una «mesura de seguretat» i que no poguessin ser seguits? Doncs
únicament la de la utilització dels mòbils com un element fonamental
per a fer aquest seguiment.
És més, alguns dirigents polítics, entre ells alguns parlamentaris, fa
temps que van arribar a la convicció que els mòbils es poden utilitzar
també com micròfons al marge de la voluntat dels seus amos, pel que els
deixen fora dels llocs on realitzen algunes reunions.
L'altra cara de Sitel
La possibilitat de fer seguiments de persones és una de les facetes
sobre les quals menys incidència s'ha fet en el debat recentment obert
sobre la legalitat i utilització del cridat Sistema Integrat de
Interceptación de Comunicacions (Sitel), encara que en totes les
explicacions que s'han ofert sobre les seves funcions es recollia la de
«localització de les persones».
Aquesta possibilitat ha provocat la preocupació d'alguns juristes.
Per
exemple, el fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid Pedro
Martínez assenyalava recentment que a través del sistema Sitel «es pot
saber on està la persona, els llocs als quals va, si viatja amb cotxe o
amb tren -perquè les antenes ho estan indicant- i fins i tot amb qui
està i tot això sense necessitat de fer una cridada de telèfon, només
amb tenir el telèfon encès».
D'aquesta forma, es pot controlar no només on està una persona, sinó
també amb qui està reunida si diversos senyals són enviades des d'un
mateix lloc.
Cap destacar que amb el sistema Sitel no ha d'haver un policia darrere
de cada escolta o o control telefònic, sinó que els seus ordinadors
tenen la capacitat de gravar tots les dades de tots els telèfons
mòbils, tant el controlat com aquell a qui flama o qui li crida o envia
missatges.
Una utilització de dubtosa legalitat
En les últimes setmanes, i arran de les denúncies del PP, s'ha parlat
molt sobre la legalitat del sistema Sitel. Existeixen fins a deu
sentències del Tribunal Suprem que avalen el seu ús, encara que
reconeixen les limitacions i manques del marc normatiu de l'Estat
espanyol. Però el significatiu és que aquest aval judicial es dóna
sempre en el context de la intercepció i enregistrament de les
cridades telefòniques, i no consta que s'autoritzi com mètode de
seguiment.
Segons va confirmar el fiscal del Tribunal Superior de Madrid Pedro
Martínez, les ordres judicials per a la intervenció de cridades es
donen pensant que es realitzen a la manera tradicional de la burxada
telefònica i sense tenir en compte les noves capacitats del sistema
Sitel.
L'enorme capacitat del sistema i les dades «confrontants sense cap
selecció» que permet emmagatzemar, són els quals han dut al
parlamentari del PNB Emilio Olabarria a anunciar la pròxima presentació
d'una iniciativa legislativa en el Congrés «que corregeixi la disfunció
en matèria de congruència entre el contingut essencial del dret a la
intimitat i els sistemes de intercepció de telecomunicacions».
Per saber-ne més:
Els familiars dels detinguts bascos: "l'únic delicte que han comès és de ser joves independentistes"
Els 34 joves detinguts a Euskal Herria es troben incomunicats a les dependències policials de Madrid
