La mobilització no va ser tan massiva com la d'octubre en Donostia,
però la força que van transmetre qui es van citar en Bilbo feia molt
temps que no es veia a Euskal Herria. Va ser realment una demostració
de fortalesa per part d'una joventut que va advertir a qui insisteixen
en posar-li en la diana que punxen en os, que no van a poder amb ella.
En l'hora llarga que va trigar la marxa a arribar des de la plaça Aita
Donostia fins a l'Ajuntament, els crits i aplaudiments no van cessar ni
un minut entre els manifestants, que van estar encapçalats per
centenars de joves que avançaven sense pancarta -aquesta anava diversos
metres per darrere-, i obrien camí només amb les seves veus.
Darrera seu més de vint mil joves arribats des de tots els punts
d'Euskal Herria. Joves de 17, 19 o 25 anys, però també molts de 42, 54
o 67. «Más que mai, ara és el moment d'avançar units. Perquè si estem
units no ens van a poder parar, perquè junts som imparables». Aquestes
paraules van posar el boche a la intervenció que van fer dos joves des
del consistori bilbaino, i la mobilització d'ahir va tenir també molt
d'això, de mostra d'unitat, d'abrigalli a una joventut que ha estat
copejada però sobre la qual s'ha de construir el futur d'aquest poble.
Perquè, com van apuntar dos familiars que també van prendre la paraula
després de la marxa, «quin és el futur d'un poble a la joventut del
qual se li neguen els drets més bàsics?».
Aquestes dues familiars van traslladar aquesta reflexió als agents
polítics i socials d'Euskal Herria després d'agrair els nombrosos
suports rebuts després de l'operació policial i després de recordar que
les seves familiars, que els seus fills i filles, «no són delinqüents,
no són lladres; són estudiantes, treballadors, somiadors, generosos i
lluitadors». I per això, van deixar clar que «els volem i ens omplin
d'orgull», perquè «treballen pel que volen i expressen els seus
pensaments». «La independència és per a ells, més enllà d'un somni, una
manera de pensar i actuar» van explicar, i van subratllar també que «és
per aquest motiu, i no altre, pel qual els han detingut». En aquest
moment els crits de «Independentzia!» van refermar baix.
Les familiars van denunciar que després que la Policia espanyola i la
Guàrdia Civil es duguessin als seus éssers benvolguts, aquests han
estat incomunicats. I van apuntar que «en aquest poble conocemo molt bé
què és la incomunicació» perquè són molts els quals l'han patit
anteriorment a pesar que organismes internacionals com l'ONU
insisteixen a reclamar la seva derogació. Van acabar la intervenció
fent arribar el seu afecte als joves que han estat detinguts i
empresonats i una abraçada a tota la joventut independentista.
Després de la intervenció de dues bertsolaris, desenes de representants
del moviment juvenil van pujar a la balconada de l'Ajuntament, i dos
d'ells es van dirigir als presents per a explicar que respondran a
aquesta operació, «que no ha estat la primera i segurament tampoc serà
l'última», treballant i construint, «més que mai». Com s'està fent
aquests dies en les trobades del moviment juvenil en Zestoa, als quals
van animar a sistir.
Van denunciar que els detinguts són joves «compromesos amb Euskal
Herria, organitzats en favor d'aquest poble». Per a ells, i per a qui
han eludit la redada, van tenir un emocionat record. I van avisar als
seus agressors: «teniu davant a tot un poble».
Per saber-ne més: