Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.

pollosEls mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.

Llegeix més...

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
El 13-D a la Noguera, la consulta popular per la Independència comarca a comarca PDF a/e
dimecres, 25 novembre 2009

 

vota_indepe

A la Noguera, el proper 13 de desembre es faran consultes a Artesa de Segre i Ponts. En aquestes poblacions podran accedir al vot 3.311 i 2.354 respectivament. També hi ha un altre poble, que possiblement, realitzi aquest dia la consulta, es tracta de Vilanova de l'Aguda.

Artesa de Segre

El Ple ordinari de l’Ajuntament d’Artesa de Segre celebrat el passat 3 de novembre va aprovar per majoria la moció de suport a les consultes populars, amb nou vots a favor (ERC i CIU) i dos abstencions (PSC).

 

 

 

img_1669

La moció va ser presentada per la Comissió 300 Anys a instància de la Plataforma Artesa de Segre, Decideix. Aquesta Plataforma ha estat impulsada per la societat civil del municipi per tal de promoure la realització de la Consulta Popular per la Independència al municipi.

Manifest:

Qui som?

Som una cinquantena de persones representatives dels diferents àmbits que conformen la nostra societat artesenca, de diverses edats, pensaments i ideologies però amb un objectiu comú.

QUÈ VOLEM ?

El passat dia 13 de setembre, Arenys de Munt, a la comarca del Maresme, va ser l’epicentre del debat social i polític del país. Era la primera vegada que un municipi convocava una consulta popular per la independència de Catalunya.

Malgrat els impediments i les amenaces de grups feixistes i de les altes instàncies judicials i polítiques de l’Estat espanyol, la jornada va ser un exemple de civisme, de normalitat ciutadana i d’unió de totes les forces vives del municipi. Fou una autèntica festa de la democràcia.

Amb aquest únic objectiu treballem: Celebrar una consulta popular per la independència a la nostra ciutat.

COM HO FAREM?
Al nostre municipi, la Comissió 300 Anys presentarà una moció el pròxim dia 5 de novembre a l’Ajuntament d’Artesa de Segre, per a que s’aprovi la celebració d’una consulta popular per la independència a Artesa de Segre i la resta de poblacions del municipi. A la resta de municipis d’arreu de Catalunya també s’han posat en marxa processos similars.
Són processos empesos per la societat civil, no per partits polítics, tot i que molts hi donen suport. I és que la societat civil, les entitats i les persones compromeses, no hi som només per compartir aficions, sinó que el nostre valor va més enllà: som un dels motors d’una societat activa, viva i participativa.
Normalment fem assemblees obertes a tot aquell que vulgui col•laborar en el procés. Així mateix, hem fet grups de treball específics als quals també t’animem a participar.

PER QUÈ HO FAREM ?
L’associacionisme forma part de la història del nostre país. Per això, no ens podem mirar impassibles aquells assumptes que afecten la nació. Som entitats cíviques petites i locals, sí, però és als pobles i ciutats, al carrer, on es construeix i defineix el país, i no als despatxos. I això no és fer política sinó tot el contrari, és comprometre’s amb la llibertat i amb el civisme.
Ningú pot negar ni impedir, legalment, a un poble exercir els seus drets d’autodeterminar-se independent. (Art. 6 de la Declaració Universal dels Drets Col•lectius dels Pobles). I nosaltres ja hem fet el primer pas. Defensem la comarca, que és la nostra manera de defensar el país, però és defensant el país que també es fa comarca.

QUAN HO FAREM ?
Fem una crida a tot els demòcrates, als demòcrates de la nostra ciutat, de la nostra comarca, als demòcrates del nostre país perquè el proper dia 13 de desembre vinguin tots plegats a votar, a exercir el principal dret d’una societat democràtica, el dret de decidir sobre el nostre futur.

 

p1030744Ponts

La comissió organitzadora Ponts decideix! es presentarà el proper dissabte, tot i que ja fa setmanes que treballen. Aquest dia començarà la campanya. La comissió i els voluntaris es troben cada dijous a les 20 hores al local de Portaveu. És una trobada oberta a tothom que hi vulgui participar en l'organització de la consulta del dia 13 de desembre. Els voluntaris s'organitzen en diferents grups de treball segons la seva disponibilitat.

 

 

pontsdecideix_logo Per saber-ne més:

El 13-D al Pla d'Urgell, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

El 13-D al Tarragonès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

El 13-D al Garraf, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

El 13-D al Vallès Occidental, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

El 13-D a la Garrotxa, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

El 13-D al Berguedà, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

El 13-D al Pla de l'Estany, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

El 13-D al Solsonès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

El 13-D al Maresme, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

Llistat dels més de 100 municipis que faran la consulta independentista el 13 de desembre   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació