Documentació
Consideracions per Cecilia Vergnano
Per Manuel Delgado. Publicat al seu bloc el 26 de jul¡ol de 2010.
Cecilia:
M'agradaria explicar una cosa. Perdona si et sembla un rotllo, però és que em va deixar preocupat el que em vas dir com de passada fa uns dies ... No et nego que hi ha al nacionalisme conservador alguna analogia, però en el que et insistia és que el nacionalisme no és una unitat ideològic i que el nacionalisme "no és", "es fa servir". Aquí hi ha la qüestió, a Catalunya, per exemple, la tradició històrica ha vinculat intensament el catalanisme, fins i tot en les seves variants independentistes, amb l'esquerra revolucionària, i no ara, sinó des de la pròpia aparició dels partits i organitzacions marxista-leninistes en els anys 20.
Per Paul A. Baran. Traduït i publicat per La Fàbrica el 20 de juliol de 2010.
 Aquest text, Publicat a The Manchester School, el gener de 1952. posà potser per primera vegada sobre la taula algunes de les qüestions que avui dia l'esquerra dels països de la perifèria se segueix plantejant –o es torna a plantejar. Creiem que conserva prou interès per què La Fàbrica l'haguem traduït i el publiquem, coincidint enguany amb el centenari del naixement de l'autor.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 16 de juliol de 2010.
 La
polèmica provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre
l'Estatut de Catalunya ha provocat un clar desplaçament dels esquemes
nacionalistes catalans cap a zones més properes a l'independentisme.
Aquesta sentència ha deixat molt clar que l'encaix de Catalunya a
l'actual estructura territorial i jurídica espanyola és inviable. És a
dir, és inviable si entenem que a Catalunya hi ha un important impuls
identitari cap a la seva consideració com una nació.
|
Un miler d'estudiants es manifesten a València contra Bolonya
|
|
|
 Aquest migdia. un miler de persones, han recorregut els carrers de València, convocades pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans ( SEPC) i totes les Assemblees d'Estudiants de la Universitat de València, amb una pancarta conjunta amb el lema "Aturem la mercantilització, ni LOU, ni Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), ni Estratègia 2015". Els estudiants han eixit al carrer per a mostrar a tota la comunitat universitària i a tota la ciutadania valenciana el fet que els i les estudiants continuem en lluita contra la implantació de Bolonya i la mercantilització que això suposa per als nostres estudis.
Així, a les 12.30h. des de la Facultat de Geografia i Història han recorregut el centre de la ciutat de València pels carrers Blasco Ibànyez, Carrer de La Pau, Plaça de la Reina i de la Verge, acabant en la Delegació de Govern amb la lectura del manifest. Cal destacar la forta presència policial amb anti-disturbis i que la manifesació ha transcorregut sense incidents, obviant així la provocació que suposaven les fortes mesures de seguretat.
UN ALTRE ENSENYAMENT
19 novembre: vaga i jornada de
lluita estudiantil.
El País Valencià, els Països Catalans, així com molts altres pobles de l'Estat Espanyol i del continent europeu assistim a un procés progressiu i continu de privatització encoberta imercantilització dels nostres sistemes d'ensenyament. Els acords de l'OMC l'any 1996marcaven la ruta a seguir per tal de que els estats capitalistes desmantellaren progressivament tot allò que coneixíem com a serveis públics. La Unió Europea no va tardar en fer-se ressó d'aquestes polítiques i tant l'Estratègia de Lisboa(any 2000) i les Declaracions de París(1998) ide Bolonya(1999) aplanaven el camí per a que les empreses privades i el mercat laboral forenqui determinara el sistema educatiu i no la societat ni les seues necessitats més bàsiques.
Així l'Estat Espanyol ens imposa la polèmica LOU del PP, rebutjada unànimement per la comunitat universitària però aprovada posteriorment i per baix mà sense quasi modificacionspel govern del PSOE. Un cop canviada la base legal, tocava canviar l'ordenació i el sistemad'estudis, per adaptar-lo a allò que fora més rendible per ales empreses i menys formatiu per a les estudiantes i els estudiants. Així sota el pretext de l'entrada a l'Espai Europeud'Ensenyament Superior(EEES) l'Estat dissenya una nova estratègia que imposa a base deReials Decrets, aprovats sense cap debat previ i amb la complicitat dels rectorats servils de les universitats, un sistema (de graus i màsters) que talla les antigues llicenciatures i diplomaturesper tal de imposar-nos una formació molt més precària per a adaptar-nos a treballs mésprecaris i dotant solament a una xicoteta elit d'estudiants (econòmica i acadèmica) de la possibilitat d'accés als màsters de formació millor i més específica. Així també imposa unsistema de creditatge (ECTS) que iguala la dedicació estudiantil a la jornada laboral, per tal depreparar-nos als nostres futurs treballs quadrats i precaris i impossibilitant la compatibilitat de treball i estudi.
En Secundària per si no en teníem prou amb la maleïda LOE que està rebaixant progressivament la qualitat de l'ensenyament públic i beneficant als centres privats; ens tocapatir l'adaptació de la Selectivitat al nou model, que segons el Reial Decret pretén establir unsistema per fases per tal d'endurir el resultat general i especificar-te només en una brancaconcreta, encaixant-te en molt poques possibilitats d'estudis per triar per tal de preparar-te a treballs més específics i precaris. A més permet les universitats i el govern endurir els criteris d'admissió dels alumnes a cada carrera per tal de transformar la universitat en un espaireservat tan sols per a una xictoteta elit i no per al conjunt de la societat.
Aquestes imposicions van rebre la frontal oposició de totes i tots els estudiants, que vetllaven per un futur millor i més digne, i donaren un gran exemple d'esperit crític i capacitatd'auto-organització amb mobilitzacions multitudinàries. La resposta però no va ser tantagradable com haurien desitjat; els estats d'arreu d'Europa no podien ni volien frenar la roda política que el capital havia llençat per apoderar-se dels sistemes educatius. I lluny d'obrir-se un procés de debat ampli i constructiu, la resposta va ser una desmesurada repressió contra lespacífiques protestes dels estudiants. Cal recordar que només als Països Catalans hi ha més de100 estudiants pendents de judicis relacionats amb la seua participació en els moviments en contra de l'EEES, a més dels 13 estudiants expedientats i expulsats de la UAB i tots aquellsque van ser agredits per les forces policials espanyoles tant a Barcelona com a Palma deMallorca.
Així doncs, el balanç de l'any passat ens deixa un sabor agredolç, si bé vàremaconseguir obrir un fort debat social i fer retrocedir el govern i les Universitats en les seuespolítiques; no vàrem aconseguir aturar-los ni obrir un procés plenament democràtic de reformadel model educatiu per tal d'adaptar-lo per a les necessitats socials realment. Som conscients de que la LOU i el procés de Bolonya no eren processos tancats en si sinó que establien les bases per a un procés de mercantilització progressiva molt més ample. I ara, al curs 2009-2010, ens trobem en un punt d'inflexió on caldrà recuperar forces i seguir plantant cara a lesagressions que pateix el sistema públic. Si ve el govern espanyol ja anunciat quin va a seguir el seu camí a seguir en l'anomenada “Estratègia 2015”.
Estratègia que pretén única iexclusivament la creació d'un sistema de poques universitats d'elit (aquelles reconegudes comCampus d'Excel·lència) d'accés a una minoria d'estudiants amb més recursos econòmics (propis o aconseguint beques) i deixar la resta per a la formació de treballadores i treballadorsprecaris, a més d'augmentar la ingerència de les empreses privades en la gestió(professionalitzant els càrrecs universitaris) i en la investigació (mitjançant models de finançament mixtes on les empreses tindran l'última paraula).Ara és el moment de frenar-lis els peus i de demostrar-lis que estem enfront i que somprou forts i estem suficientment preparats per aturar-los. Des del SEPC fem la crida a la vaga del pròxim 19 de Novembre, convocada amb les assemblees de Facultat, i a que sigueu crítics,s'organitzeu i lluiteu per un ensenyament públic, popular, antipatriarcal, català i de qualitat.
Per saber-ne més
El SEPC de la UV convoca una manifestació i jornada de vaga en contra de la mercantilització - Llibertat.cat
|
|
L'Anàlisi
|
Eufòria o fàstic, el Mundial de Sud-Àfrica està provocant tota mena d'emocions arreu del món relacionades amb el món del futbol i amb les banderes que hi participen.
Des d'una òptica independentista revolucionària el fàstic neix en veure com els ocupants polítics del nostre país exhibeixen a bombo i plateret i sense enrojolar-se ni sentir cap mena de vergonya uns símbols imperialistes, tacats de sang -tal com apunta la imatge-, feixistes. Però independentment de que hi jugui la selecció enemiga, hem de rebutjar el Mundial de Sud-àfrica només per això, o hi ha més motius?
|
|
Llegeix més...
|
|
Entrevista
|
 Torrent
1982; naix una nova veu. Una veu que silencia el feixisme i les
injustícies, que encén la flama d'un poble i d'un País alienat,
maltractat i destruït. És la veu del canvi. La veu de la vida, de
l'amor, de la justícia, del País... És la veu de Pau Alabajos. Junt
a la veu, naix també una ment crítica i desperta, inquieta i
pensativa, una ment amb les idees clares per a les necessitats del
seu País. És una ment que sap fins on pot arribar i com s'han de
fer les coses. És una ment necessària per a viure, o més bé,
sobreviure en un País de lladres i especuladors. Una veu tendra i
fràgil que colpeja i trenca amb el silenci. Cançó d'autor barrejada
amb sensacions i idees innovadores.
(Entrevista realitzada per Nere Cabareda i Serrano)
|
|
Llegeix més...
|
|
Memòria històrica
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Lluita
(portaveu d' IPC) del núm. 114 del desembre de 1984,
i reeditat fa pocs anys en versió digital per la web El
Talp. L'article recupera la figura del militant Jaume Compte i Canelles, que junt a Manuel Gonzàlez Alba van impusar el Partit Català Proletari ( PCP, anteriorment E stat Català-Partit Proletari, evolució marxista del tradicional Estat Català).
|
|
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
