Davant d'aquesta situació, des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, manifesta públicament:
1- La nostra solidaritat i suport incondicionals amb les companyes i companys de Cristales Guardiola.
2- La nostra sorpresa inicial, i després vergonya, en veure com els sindicats membres del Comitè d'Empresa (CCOO, UGT i USO) han acceptat una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats, que cobraran del FOGASA, no de l'empresa (i que trigaran més de 6 mesos en cobrar el 60% de les indemnitzacions)... Cosa irrisòria si els sindicats haguessin estat capaços d'aplicar una política de pressió social sobre l'empresa, perque els i les treballadores rebessin les indemnitzacions a les que legalment poden aspirar, molt per sobre del que acabaran cobrant.
3- Que el fet que els i les treballadores es puguin repartir els 488.000 € del pla social de l'empresa, poca cosa, sinó res, podrà solucionar, ja que repartits serien poc més de 5879€ per a cadascú dels 83 treballadors i treballadores acomiadats en els darrers mesos (però que ja no els pertocarà als 59 companys i companyes acomiadades ara fa tres anys)
4- Que una vegada més, tant la Generalitat, com les cúpules sindicals de CCOO, UGT i USO, com els partits institucionals, no han fet gairebé res, per no dir RES, a favor de la defensa dels llocs de treball a les nostres comarques al centre dels Països Catalans... Tot el contrari del que va passar amb la SEAT fa uns mesos per exemple, on tant la UGT com el PSC, premiaren als esquirols i als seus afiliats que van acceptar les retallades de drets a la SEAT, a canvi de la creació d'uns teòrics nous 1000 llocs de treball a TMB, que seran coberts no per les companyes i companys que porten mesos acceptant contractes temporals, etc., sinó per aquesta gent fidel a la UGT i al PSC... Exactament el que passava fa quaranta anys amb el Sindicato Vertical i la Falange.
5- Que tal i com ja vam dir davant del cas de LEAR, des de la COS creiem que l'única sortida viable actualment a les Terres de l'Ebre, és la de denunciar per tots els mitjans a aquestes empreses, a les cúpules sindicals i als polítics professionals, que mentre no deixen d'augmentar els seus beneficis, no fan més que deixar que la nostra terra es quedi sense futur.
I fer-ho de forma unitària i des de baix, tal i com vam defensar l'Ebre en el seu dia, ara hem de tornar a sortir al carrer per defensar els nostres llocs de treball.
6- Que tal i com déiem, és cada vegada més urgent el posar en comú els diners de les indemnitzacions, plans socials, etc., ocupar les fàbriques, i posar-les de nou en funcionament, però ara, sense patrons, perque els i les treballadores ja hem demostrat en força ocasions que som perfectament capaços de posar en marxa amb èxit tot el que sigui. Hem de crear cooperatives de producció i de consum pròpies, solidàries i igualitàries, com a la millor solució per defensar i mantenir els llocs de treball als nostres pobles.
7 - Aquestes ocupacions són legítimes pel simple fet que si amb tots els diners que la generalitat i l'estat els han donat als empresaris per "salvar" les empreses, i eixos diners que venen dels nostres impostos ja no ens els tornaran, llavors tenim tota la legitimitat de reclamar per nosaltres, allò que és nostre, els nostres llocs de treball, les nostres fàbriques!!
A les Terres de l'Ebre volem solucions!!
Volem viure i treballar a casa nostra!!
