Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Hi ha arguments perquè els partits s'adonin que ha arribat el moment de fer un referèndum
Per Josep Domingo Ferrer. Publicat a L'Avui+El Puntel 28 d'agost de 2010.
Parlant de la manifestació del 10-J en la qual vam participar tots dos, un amic català, professor d'humanitats en una excel·lent universitat nord-americana, em feia un parell d'observacions que m'han dut a una anàlisi quantitativa del moviment independentista i de les possibilitats d'èxit d'un eventual referèndum d'independència.
Per Salvador Cot. Publicat a Nació Digital.cat el 23 d'agost de 2010.
Es fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.
El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané, Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.
La portada reprodueix una fotografia de la manifestació de l’11 de setembre de 2009. Unes notes al final del text ajuden a la comprensió i ampliació d’alguns passatges més complexos. Un índex de noms i una breu biografia acadèmica de l’autor clouen el text. El llibre està imprès amb la tècnica lulu ( www. lulu.com) que abarateix molt el cost de l’edició
Avui s'ha presentat oficialment el que serà el nou seleccionador català
de futbol; l'exjugador i exentrenador del FC Barcelona Johan Cruyff.
Tanmateix, tot i que l'holandès dirigirà un dels símbols de la lluita
pel reconeixement i projecció de Catalunya com és la selecció catalana
de futbol, en el seu discurs de presentació ja s'ha encarregat de
deixar clar que no li importa gens ni mica la selecció. Si ha acceptat
el càrrec és només perquè està "encantat" de col·laborar "per millorar
la situació dels nens". Cruyff ha signat un conveni amb la Federació
Catalana de Futbol que té com a objectiu facilitar la pràctica de
l'esport als nens discapacitats.
Johan Cruyff s'ha mostrat "orgullós" de ser el nou seleccionador català perquè la Federació Catalana ha iniciat "una direcció pionera a Europa" que li permet "entrenar i educar" mitjançant projectes socials per a infants i discapacitats.
Preguntat per si aprendria català com a seleccionador nacional que s'ha convertit, Cruyff ha dit que "els nens mereixen més els fets que si parles en qualsevol idioma". "El que és important és explicar les coses, no en quin idioma fer-ho", ha etzibat el tècnic, el qual s'ha dedicat a treure importància al fet de parlar o no català.
Cruyff ha reconegut que és important conèixer com més idiomes millor "per anar pel món", fet que no inclou el català, perquè tal com ha afirmat en alguna ocasió, la llengua catalana no casa amb una mentalitat internacional. "Jo sóc originari d'Holanda, un país molt petit, i no pretenc que tot el món aprengui holandès", ha declarat, convençut.
Malgrat tot, deu haver notat que aquestes declaracions tenen poc de solidàries, atès que, sota un pretès acte d'humilitat, ha dit que no domina cap de les llengües que parla (castellà, anglès, alemany i holandès) i que per tant ara no vol "violar el català", ha sentenciat entre rialles. Johan Cruyff porta 35 anys vivint a Catalunya.
Sobre l'oficialitat de la selecció catalana ha dit que tampoc s'hi pensa esmerar perquè és "una qüestió dels polítics". Tot amb tot, Cruyff s'ha delatat en reconèixer que la seva relació amb el president de la UEFA, Michel Planiti, és "excel·lent". Malgrat que per la seva amistat podria convèncer-lo fàcilment que s'oficialitzés la selecció, Cruyff ha dit que prefereix s'alliberarà de traslladar-li la qüestió catalana.
Malgrat el motiu oficial de la detenció de l'Eudald Calvo, totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista no dubten gens a l'hora d'afirmar que se l'ha detingut per la seva intensa militància al si d'organitzacions com Maulets, SEPC i al capdavant del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya.
El delicte més greu que s'imputa a Calvo és el d'associació il·lícita, pel qual es requereix que tres o més persones cometin delictes de forma continuada. Per acusar l'Eudald de moment els Mossos es basen únicament en una fotografia on apareix amb un megàfon durant una protesta a l'estació de ferrocarrils de la UAB per denunciar l'elevat preu del transport públic.
Malgrat els dos llargs i intensos dies que porta l'Eudald Calvo de periple repressiu -després de romandre mig dia i una nit a la garjola i comparèixer davant de la jutgessa-, ha cedit uns minuts del seu temps a Llibertat.cat per respondre unes quantes preguntes que sens dubte contribueixen a aportar una mica més de llum a un procés que si per alguna cosa es caracteritza és per ser fosc, tèrbol i molt confús. Tant per ell com per totes les i els militants de l'Esquerra Independentista que li estan donant suport i que clamen, tossudes, "Eudald llibertat!"
Els orígens El FNC fou fundat a París el 4 de maig del 1940, al 39 de la Rue Marois. Tres representants d’Estat Català (EC), un d’ells Joan Cornudella i tres de Nosaltres Sols! (NS!), amb Daniel Cardona, signaren un acord que donà naixença a l’Organització patriòtica resistent. Dos anys després l’Organització s’anomenà Front Nacional de Catalunya, era l’hereu polític del macianisme d’EC i del model l’insurreccional irlandès de Nosaltres Sols!