Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Carlos Tena. Publicat a Cubadebate el 9 de març de 2010.

cuba_libreBé podria haver assenyalat alguns altres, però destaco els que al meu parer resulten més importants, comparats amb els encerts de la nostra democràcia a Espanya. És un lamentable error, per exemple:

Llegeix més...

Per Xavier Gispert Zegrí. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172.

laccent172Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.

Llegeix més...

Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.

josep_maria_terricabrasAquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.

En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.

Llegeix més...

Llistat de titulars





 
Murs PDF a/e
diumenge, 08 novembre 2009

aquiles_rubioPer Aquil·les Rubio, militant d'Endavant (OSAN)

Els darrers dies, els mitjans de comunicació de la burgesia no deixen de repetir la mateixa cançoneta: estem a les portes de complir el 20è aniversari de la caiguda del Mur de Berlin. Òbviament, ho celebren. El 9 de novembre de 1989, ens repeteixen, va caure la infàmia del mur i va començar una nova etapa històrica, amb la desaparició de l'URSS i el conseqüent fracàs de l'experiència socialista. Fa ganes de vomitar.


Els que celebren la fi del Mur de Berlin, callen i giren la mirada davant dels murs que ells mateixos han alçat amb fins criminals. Res diuen del Mur de la Vergonya, que ha convertit Palestina en una gran presó i a les palestines en les habitants del major camp de concentració de la història de la humanitat.

Res diuen de les tanques de Ceuta i Melilla; triples, electrificades, amb sensors, càmeres i enormes torres de viglilància, que neguen el pas, i també la vida, a desenes de milers de persones que han hagut de fugir dels seus països a causa de la rapinya de l'Occident opulent i capitalista. Res diuen de la tanca fronterera entre EEUU i Mèxic, on també milers d'americans deixen la vida en busca d'uns pocs dòlars que puguen garantir la mísera supervivència de les seues families. Perquè clar, l'antidemocràtic és el Mur de Berlin; el que nega les llibertats és el Mur de Berlin; el que divideix Europa i el món és el Mur de Berlin. I ens ho diu, precissament, qui segresta adolescents famolencs somalís i els sotmet a tortures pròpies de Guantànamo.


El Mur antifeixista de Berlin era el que calia enderrocar, ens diuen; el que va marcar la línia de separació entre una Europa capitalista i imperialista i una Europa on l'educació, la sanitat, l'habitatge, l'ocupació, i la producció social eren les premises bàsiques de l'estat. El Mur antifeixista construït per a preservar les conquestes socials, econòmiques i polítiques de les classes populars era el que calia enderrocar. El Mur antifeixista que va permetre, des de l'internacionalisme revolucionari, ajudar a desenes de pobles en els seus processos d'emnacipació nacional, era el que calia enderrocar. I enderrocar-lo a canvi de la llibertat, de la llibertat de mercat: tancament d'indústries, desaparició de l'agricultura, privatització dels serveis socials, atur i precarietat, emigració, creixement del feixisme, persecució de minories ètniques i d'idees polítiques. Aquesta és la llibertat que ha aportat a l'antic bloc socialista la desaparició del Mur de Berlin.


A 20 anys de la desaparició del Mur de Berlin i de la caiguda del bloc socialista a Europa de l'Est, a les revolucionàries del món ens queda girar la vista enrere i aprendre de l'experiència de la Revolució d'Octubre, que tot just compleix el seu 92è aniversari, de l'experiència de la Revolució Cubana i dels processos emancipadors d'Amèrica Llatina. De les errades i encerts de l'Octubre del 34, del Juliol del 36 i del Maig del 37. Dels 350 anys de resistència catalana a l'ocupació  espanyola i francesa. De l'experiència de tants i tantes lluitadores antifeixistes que s'oposaren activament a 40 anys de dictadura. Conèixer i aprendre, per tal de tornar a crear les condicions subjectives per a que els Països Catalans siguen, en sintonia amb la resta del món, un nou punt d'esperança en la consecució del poder per part de les treballadores del món.

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació