Gallecs ja és PEIN, "una victòria a mitges"

La inclusió de Gallecs dins el PEIN tanca una demanda històrica. La protecció de Gallecs no serà efectiva si no es complementa amb la protecció dels espais que el connecten amb la resta d'espais agronaturals de la plana vallesana i de les serralades Litoral i Prelitoral i se n'assegura la connectivitat. El següent pas coherent: la protecció de la xarxa dels espais agronaturals de la plana.

Tot així, l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC), assegura que "és una molt bona notícia si (una vegada més) és només un pas més en un camí en el qual ens queda molt trajecte per recórrer (tal i com valoràvem l'octubre del 2005). Si és el punt final, el darrer pas, és una notícia desastrosa".

Remarca que "avui, per tant, es clou un conflicte. Però només aparentment"

I és que per a l'ADENC, l'acord del Govern de la Generalitat és una bona notícia, bo i que esperada des de mitjans del 2006. Amb tot, és només una victòria a mitges.

La victòria, (també parcial) hagués estat, segons l'entitat ecologista, l'aprovació de tot l'àmbit que integrava la proposta inicial (unes 1100ha), la qual hagués permès intervenir sobre l'únic corredor (un veritable estretall entre urbanitzacions en la connexió amb Palaudàries) que assegura la connectivitat cap al nord.

I la victòria completa en la protecció efectiva de Gallecs, puntualitza l'ADENC,  hagués estat l'aprovació de la proposta del Parc Agrícola del Vallès, una proposta promoguda per diverses entitats vallesanes sota el paraigües de Salvem el Vallès. "Aquesta proposta integra Gallecs dins la xarxa d'espaisnaturals de la plana vallesana que s'integra a la conca hidrogràfica del Besòs, una xarxa que hauria deser protegida i gestionada sobre la base de tres eixos: el manteniment de la biodiversistat, el suport al'activitat agrària, i els usos socials. No obstant, l'aprovació de la proposta del Parc Agrícola del Vallès encara té una nova oportunitat en la previsible aprovació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona acavall del proper hivern i primavera. Malauradament, l'acord d'avui encara sembla presoner de dos conceptes perversos: només pot ser PEIN sòl de titularitat pública, i la concepció dels espais naturals com a illes." assenyala en el seu comunicat l'ADENC

I és que avui totes les estratègies de protecció de la natura entronquen directament amb la concepció de peces interconnectades i amb la valorització a través d'una gestió coherent amb els principis de la protecció.

"El Gallecs del PEIN és una peça aïllada que es gestiona, però el repte el tenim en assegurar la seva connexió amb la resta de pecesde la plana, i aquí encara estem a les beceroles.En resum, una molt bona notícia si (una vegada més) és només un pas més en un camí en el qual ensqueda molt trajecte per recórrer (tal i com valoràvem l'octubre del 2005). Si és el punt final, el darrer pas, és una notícia desastrosa" sgons l'ADENC.

Una breu mirada històrica
L'anunci d'avui tanca una vella reivindicació iniciada els anys setanta amb l'expropiació, per part de l'administració franquista, d'unes 1.500 hectàrees per construir una gran ciutat satèl·lit a l'àmbit de lariera de Caldes. Aquesta expropiació engegà una àmplia resposta de la societat i d'administracions localsafectades, algunes de les quals apostaren per la protecció de Gallecs alhora que en desenvolupaven sectors d'acord amb el nou propietari, l'INCASOL.

El reconeixement de Gallecs dins el PEIN era un deute pendent arrossegat des de l'aprovació del mateixPla el 1992, quan Gallecs va ser arraconat de la relació d'espais inicialment protegits i posteriorment dels espais que havien de ser inclosos en les primeres modificacions ja l'any 1994.No va ser fins al 2005 quan, en el tancament del Pla Director Urbanístic de Santa Maria de Gallecs, lapossible declaració com a PEIN integrava l'estratègia definida pel Govern de la Generalitat per cloure el conflicte per la protecció de Gallecs.

A finals del 2005 la Generalitat de Catalunya anunciava la imminent inclusió de Gallecs dins el PEIN. Les al·legacions presentades per propietaris i administracions locals qüestionaren aleshores la delimitació inicialment proposada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, la qual tenia un abast superior al'aprovat avui (unes 1050 ha) i mantenia una certa coherència amb els principis que regeixen les estratègies de conservació de la natura, en les quals la connectivitat pren un paper rellevant. 

Nota de premsa de Cànem-EaA i ADENC-EdC (13 d'octubre de 2005)

Anunci al DOGC amb la modificació del PEIN (16 de desembre de 2005)

Nota de premsa del Govern amb l'aprovació de la modificació del PEIN per la inclusió de Gallecs (20 d'octubre de 2009)