Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Per Carlos Tena. Publicat a Cubadebateel 9 de març de 2010.
Bé podria haver assenyalat alguns altres, però destaco els que al meu parer resulten més importants, comparats amb els encerts de la nostra democràcia a Espanya. És un lamentable error, per exemple:
Per Xavier Gispert Zegrí. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172.
Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.
Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.
La diada d'enguany s'ha commemorat musicalment amb l'edició d'Història de Catalunya amb cançons 2.0,
una actualització de la històrica referència d'Edigsa de 1971.
L'actualització ha estat tant en els textos (Joan Vilamala), com en la
música (Toni Xuclà) i com els intèrprets, d'entre qui es poden comptar entre d'altres a Pau Alabajos, Titot, Carles Belda, La carrau i Miquel Mariano.
Per altra banda, aquest mes hem pogut comprovar com poden ser tractats
els grups de casa a la televisió, quan aquesta no està influenciada per
l'odi o l'autoodi, com ha sigut el cas d'Aramateix a la televisió grega. El mateix Alexandros Baveas que els va fer de pont al programa comparteix els vídeos del programa on veiem la formació liderada per Titot durant mitja hora ben bona amb entrevistes i actuacions en directe.
El líder de S'albaida,
Joan Carles Villalonga, ha estat objecte de dures crítiques per cantar
una cançó crítica amb la infanta Elena de Borbó, amb el seu altre grup
de música tradicional, Sonadors de Son Camaró.
Des de molts mitjans, eminentment espanyols, l'acusen d'haver blasfemat
la casa reial espanyola, i fins a atorgar-li 20 mesos de multa sense
que hi hagi cap denúncia. Dóna la casualitat que Vilallonga és regidor
de cultura de Maó pel PSM-Entesa Nacionalista de Menorca.
El grup de punk rock Ràbia positiva tanquen la barraca com a formació amb una gira de comiat on presentaran el seu darrer disc, Una cançoneta i mo n'anem.
Després de setze anys als escenaris, els de Sants tanquen el cicle amb
la sensació que ja han fet tot el que podien fer amb el projecte,
segons explica el seu vocalista, David.
Amb música d'Albert Maynou i la cantant i el lletrista de Relk, s'ha creat el tema Campanes de llibertat,
un himne per donar suport al referèndum que Arenys de Munt va celebrar
sobre la Independència de Catalunya, amb un resultat aclaparador pel sí.
Ha sorgit una iniciativa entre la Plataforma per la llengua i la revista Enderrock
per conèixer millor el nostre panorama musical, fomentar que el públic
arribi a grups que desconeixen, i per a mostrar la riquesa i varietat
que hi ha actualment. Aquest cens de grups es fa a través d'un perfil de Myspace, on hi és tothom convidat.
Podem començar repassant les nombroses novetats del mes parlant del CD+DVD de Desperta ferro. El grup de punk Oi! sabadellenc celebra el seu desè aniversari amb L'alba d'un nou jorn,
on la canya obrera vessa, sense cap ombra de dubte, de consciència,
orgull de classe, homenatges als lluitadors caiguts i odes als Països
Catalans. El disc l'acompanya un DVD anomenat Els bons temps: 1999-2009, on s'hi recull més d'una hora de cançons en directe, i com a extres hi inclou el disc Dempeus i alerta! i la demo de Segueu arran.
Aquesta sucosa referència quasi es podria considerar la discografia
completa de Desperta ferro, doncs entre el nou disc, el vídeo en
directe, el primer disc i la demo, ronda el mig centenar de cançons.
Continuem amb una altra referència de celebració, el CD+DVD Mugroman al Postiguet. Els xixonencs Mugroman
repassen els seus dos primers discs en un recopilatori de les seves
millors cançons, on hi afegeixen alguns temes inèdits. El directe fou
enregistrat a finals de l'any passat a la platja alacantina del
Postiguet, on s'hi copsa la força del grup a l'escenari i on varen
tenir diversos convidats que aporten un toc especial a cada tema. Al
DVD també hi han 40 minuts amb entrevistes on el grup explica l'origen
del mateix, anècdotes i experiències viscudes, i imatges d'un dels
concerts on més contents van quedar. La referència vol marcar un abans
i un després, cosa que es veurà amb el següent disc que ja tenen en
ment.
En el tercer disc de Desgavell
hi tornem a trobar el seu ska punk rock, però aquesta vegada més
madurat i evolucionat, amb reggae i patxanga i matisos d'altres estils.
Els de València aposten per l'autogestió amb aquest Desgavell show time,
on s'hi poden sentir temàtques de caire social i reivindicatiu, com la
violència de gènere o el circ mediàtic de la classe política.
Mentrestant, els Krater treuen el seu segon disc, Ensenya les dents,
i bé que ho fan. Els de Terrassa ens presenten el seu demolidor
metalcore ara més polifacètic i treballat, sobre uns esgarips que
claven queixalada social entre ritmes pesants i ritmes vertiginosos.
Comproveu-ho, és de lliure descàrrega.
El jove grup Kòdol ve del pla de Bages i fa una proposta molt interessant. Des del seu lloc a Myspace es pot sentir el seu debut, Punta de llança,
6 temes d'amè ska rock amb contrastos de reggae i funk, amb unes
lletres crítiques ben treballades. "El còdol ja no és rodó, al
contrari; els cops i les experiències l'han convertit en quelcom
escantonat, punxegut i, sobretot, modelat per les mans que fins ara
l'han abastat".
Per la seva part, els Skapolits vénen de Calp amb el seu Desig,
un debut on es presenten amb ritmes dolços jamaicans fets per ballar.
Els acompanyen unes lletres ideals per cantar i pensar, transmetent
optimisme, festa i consciència social. La seva base musical és sobretot
ska accelerat amb algunes estones de reggae, amb una aura punk roquera
i fins i tot algun moment rumber. Es pot descarregar a través de Jamendo.
El cantautor barceloní Jordi Montañez presenta la seva primera referència en solitari: Qualsevol nit farem sortir el sol. Un debut enregistrat austerament i sense pretencions, però amb llicències lliures i de lliure descàrrega. El també quitarrista del grup de versions Reclam
fa cançons de crítica social i sobre inquietuds polítiques mesclant-ho
amb poesia, i està influenciat tant per la cançó protesta de Sílvio Rodríguez o Ovidi Montllor, com la de Cesk Freixas o Feliu Ventura. La terra de l'oblit és la carta de presentació del grup Kap boc,
una maqueta de sis talls amb base de punk rock i quelcom de hardcore,
amb lletres crítiques, contundents i compromeses. Aquesta maqueta, que
es pot demanar per 5€ al seu
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
, els ha de servir per donar-se a conèixer i els serveix d'excusa per continuar avançant component noves cançons.
--
RXI, música compromesa
www.rxi.cat
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
La diada d'enguany s'ha commemorat musicalment amb l'edició d'Història de Catalunya amb cançons 2.0,
una actualització de la històrica referència d'Edigsa de 1971.
L'actualització ha estat tant en els textos (Joan Vilamala), com en la
música (
, l'acusen d'haver blasfemat
la casa reial espanyola, i fins a atorgar-li 20 mesos de multa sense
que hi hagi cap denúncia. Dóna la casualitat que Vilallonga és regidor
de cultura de Maó pel 
