Per l'alcalde, que sigui precisament un falangista el que defensi la posició de l'Estat per tal d'impedir la consulta no és res més que "una decepció més de l'Estat de dret, que de vegades sembla que no ho sigui". Buxadé es va presentar com a número 7 a la llista de Tarragona de la Falange Española de las Jons -partit que ha organitzat una contramanifestació el mateix dia de la consulta- l'any 1995 en les eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya i un any després va ser número 8 a
la candidatura de la Falange Española Auténtica per la demarcació de
Barcelona a les eleccions espanyoles.
L'alcalde d'Arenys de Munt ha insistit que la consulta popular neix d'una iniciativa privada i que, per tant, emparats per la Constitució espanyola, es durà a terme igualment. L'Advocat de l'Estat, segons ha explicat Móra, ha interposat un recurs en contra de la decisió del Ple municipal de donar suport a la consulta i de facilitar-ne la logística. Per tant, ha continuat, en el pitjor dels casos l'únic que podria prohibir la jutgessa és aquest acord del Ple, però la consulta popular continuaria endavant.
MAPA: «Si un exfalangista l'Estat és que la Transició no es va fer bé»
El Moviment Arenyenc Per l'Autodeterminació (MAPA) s'ha mostrat molt
sorprès pel fet que l'advocat Jorge
Buxadé representi l'Estat en el recurs interposat contra la consulta
independentista a Arenys de Munt. Segons el president del MAPA, Josep Manel Ximenis, això es deu a l'absència d'una bona transició: "Potser la transició no es va fer del tot bé", ha manifestat, que veu "sorprenent" que un govern del PSOE compti amb un advocat que havia
militat a la Falange.
Ximenis reconeix que el passat
falangista de l'advocat de l'Estat li genera molts dubtes sobre el
procés judicial atès que l'exfalangista ha de defensar davant d'un jutge els principis de la Constitució Espanyola, una carta magna aprovada en democràcia espanyola.
Josep Manel Ximenis posa en
dubte la transparència del procés així com la "suposada
imparcialitat que volen vendre". Segons els organitzadors, no deixa de
ser sorprenent que l'Estat es faci amb els serveis d'aquest advocat,
tot i conèixer el seu passat. A més, Ximenis ha recordat que Buxadé mai s'ha amagat de ser exfalangista.
L'advocat s'ha mogut en
els últims anys en l'òrbita del PP i ha participat en seminaris
organitzats per la FAES, com el del 2004 dedicat a la reforma de
l'Estatut. A més, com a president del Fòrum Català de la Família ha
defensat idees com el rebuig a la immersió lingüística de Catalunya o
al dret a l'avortament. També ha format part del grup de col·laboradors
pròxims a la diputada del PPC, Montserrat Nebrera.
La posició del govern principatí
La consulta no és vinculant. Aquesta és l'excusa que fa servir el govern de Catalunya per treure importància a la consulta de diumenge. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) i portaveu de l'executiu, Joaquim Nadal, ha evitat aquest dimarts pronunciar-se sobre la consulta independentista que aquest diumenge tindrà lloc a Arenys de Munt al·legant que "el Govern no té res a dir sobre consultes ciutadans que no tenen valor normatiu i no estan regulades per cap tipus de normativa".
En aquest sentit, ha ressaltat que "el Govern ha presentat al Parlament la seva llei sobre consultes populars, on queden establerts quins requisits i quines garanties han de tenir de cens, participació i de control els referèndums en l'àmbit local o més general". "Poden ser objecte de referèndums aquelles qüestions que són de la competència de cada administració en cada cas i una altre qüestió és una consulta ciutadana sense cap tipus de regulació", ha declarat. A més, ha reiterat que el Govern "no té res a dir perquè queda fora de l'àmbit institucional i normatiu que queda regulat o per una legislació existent o la llei de consultes populars que ha elaborat el l'executiu".
Sobre la possibilitat de preveure dispositius de seguretat pel que pugui succeir a Arenys, Nadal ha dit que no s'ha plantejat res perquè el conseller d'Interior, Joan Saura, no ha assistit a la reunió d'aquest dimarts. "Tractat o no en el Govern dispositius de seguretat se'n fan cada dia molts i no cal que passin pel Govern", ha destacat.
La vista oral d'ahir
La jutgessa encarregada de dictar sentència sobre el recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat va titllar ahir d'"amenaça" el suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a la consulta popular sobre l'autodeterminació de Catalunya ja que, segons va indicar, totes les entitats i persones estan obligades a col·laborar per fer complir la llei.
En una intervenció poc habitual en una sala de vistes, que va justificar per la presència d'"un públic no expert", la magistrada va afirmar que, malgrat que "la càrrega emocional que té la matèria és vàlida", l'assumpte en competició és "estrictament jurídic". Va posar com a exemple que el debat jurídic sobre la legalitat del referèndum seria el mateix si la consulta fora perquè l'Ajuntament vol canviar l'edat mínima perquè una persona pugui aconseguir el permís de conduir.
Les intervencions de la magistrada, que possiblement demà dictarà una resolució judicial sobre si manté o no la suspensió de l'acord municipal, van motivar la queixa de l'advocat de Móra, l'exconseller Salvador Milà, que les ha interpretades com "un pronunciament que suposa un avançament a la seva resolució".
Durant la vista, el lletrat va apel·lar a la llibertat d'expressió dels seus ciutadans per defensar l'acord de suport a la consulta. L'advocat del consistori, Salvador Milà, va explicar davant la jutgessa que aquest acord és legal perquè l'Ajuntament no ha organitzat cap referèndum i que per tant no ha infringit cap llei. En aquest sentit, invoca el seu dret a donar suport polític a una consulta popular "democràtica i pacífica" organitzada per una entitat privada del poble i que va ser suspesa la setmana passada pel recurs de l'Estat.
En el seu al·legat, l'advocat de l'Ajuntament d'Arenys va assegurar que, independentment de la decisió judicial, la plataforma que promou el referèndum d'Arenys el mantindrà diumenge que ve i que la seva prohibició no farà més que provocar una "reacció en cadena" amb iniciatives similars en altres municipis catalans.
En la vista, en la qual només el consistori ha exposat els seus al·legats perquè els de l'Advocacia de l'Estat estan recollits en el recurs, Milà va considerar que en aquest cas s'ha produït "un malentès" en la interpretació d'un acord municipal que era un simple "suport polític a una legítima reivindicació ciutadana".
En realitat, va insistir, l'Ajuntament no convoca la consulta, ni facilita el cens municipal ni personal del consistori per a la seva celebració, sinó que es limita a donar suport "polític i ideològic" a la reivindicació dels organitzadors i a cedir-los una sala polivalent on habitualment se celebren tota mena d'actes ciutadans.
Salvador Milà va invocar el principi constitucional d'autonomia local per defensar el dret de l'Ajuntament a aprovar resolucions polítiques, encara que aquestes excedeixin de les seves competències. Segons el parer de l'advocat, "tanta política pot fer el president o la vicepresidenta del Govern com un ajuntament o un ple municipal".
Per la seva banda, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va advertir en declaracions a Catalunya Ràdio que malgrat que en un futur pròxim Catalunya tindrà una Llei de Consultes, el Govern espanyol seguirà tenint potestat per desautoritzar els eventuals referèndums que es proposin. En aquest sentit, l'advocat del consistori del Maresme va recordar que històricament s'han dut a terme consultes ciutadanes de tota mena, com la que es va organitzar en contra l'ingrés d'Espanya a l'OTAN o a favor de la cessió del 0,7% del PIB al Tercer Món, amb el suport municipal i fins i tot en jornada electoral "i mai l'Estat no els ha impugnat".
olicial aquest diumenge a Arenys de Munt, Nadal ha dit que no s'ha plantejat perquè el conseller d'Interior, Joan Saura, no ha assistit a la reunió d'aquest dimarts. 'Tractat o no en el Govern dispositius de seguretat se'n fan cada dia molts i no cal que passin per Govern', ha remarcat.
Per saber-nes més
