Seguiment informatiu del referèndum d'Arenys de Munt

Darrera actualització: 13 de setembre

Festa per a la democràcia participativa a Arenys de Munt Llibertat.cat

L'alcalde d'Arenys de Munt denuncia l'espionatge amb càmeres ocultes a les dependències municipals Llibertat.cat

Una trentena d'advocats i advocades insten a Interior per a fer efectiva la consulta popular Llibertat.cat

Els organitzadors del referèndum reben amenaces de grups feixistes (12 de setembre)

La manifestació falangista permesa que tindrà lloc aquest diumenge coincidint amb la consulta popular per la independència ha obligat els organitzadors del referèndum a prendre mesures de seguretat. El president del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA) i membre de la CUP, Josep Manel Ximenis -el qual fa uns dies va denunciar que hi ha gent del poble que està rebent "amenaces i coaccions", rep des de fa uns quinze dies protecció policial. Per la seva banda, el membre de la Comissió Organitzadora de la Consulta, Ramon Pujol, ha denunciat que s'han rebut trucades amenaçadores i que han amenaçat telefònicament amb cremar els bars i els boscos d'Arenys de Munt.

D'altra banda, l'alcalde arenyenc, Carles Móra, també tindrà protecció policial especial aquest diumenge, en motiu de la consulta i la manifestació de La Falange.

El membre de la Comissió Organitzadora de la Consulta, Ramon Pujol, ha denunciat a través d'un escrit difós pel Facebook que el jutge doni la raó a La Falange i permeti la manifestació 'malgrat que aquesta setmana han amenaçat telefònicament amb cremar els bars i els boscos d'Arenys de Munt'. A més ha afegit que 'intenten per tots els mitjans que no fem el referèndum simbòlic, utilitzen la por i el terror per fer-nos abdicar del nostre dret a la llibertat' però Pujol es mostar convençut que 'no podran'.

Aquesta setmana, la justícia va autoritzar que la manifestació de La Falange se celebri el mateix dia de la consulta independentista malgrat que el departament d'Interior liderat per Joan Saura havia ajornat la manifestació falangista una setmana al·legant qüestions de seguretat per la seva coincidència amb la consulta.

Tot a punt per la consulta popular (11 de setembre)

La Comissió Organitzadora de la Consulta d'Arenys de Munt per la Independència de Catalunya va presentar ahir en roda de premsa la Comissió Avaluadora de la Consulta amb l'objectiu d'especificar i aclarir les funcions que aquest òrgan desenvoluparà en el transcurs de la consulta del 13 de setembre. En tractar-se d'una consulta iniciada per una entitat privada, la Comissió Avaluadora exercirà les funcions que s'atribueixen a una Junta Electoral en procediments de consulta popular per via de referèndum, tot prenent com a base les que preveu per a la Junta Electoral Central. La Comissió organitzadora del referèndum també ha presentat les persones que integraren la Comissió Avaluadora del referèndum. Es tracta de personalitats que exerceixen o han exercit funcions institucionals o electes 'del més alt nivell' al Govern, al Parlament, a les Corts espanyoles, al Parlament europeu, a òrgans de govern i consultius en les Universitats, o en funcions judicials, segons el comunicat.

Acte de suport a la consulta amb la participació de 22 personalitats aquest dissabte a Arenys de Munt

Arenys de Munt acollirà dissabte vinent un 'acte unitari' amb la participació de 22 personalitats del món cultural, polític i econòmic català per donar suport a la consulta per la independència que s'ha de celebrar l'endemà. Així, la Sala Municipal serà escenari a partir de les set de la tarda d'un acte que comptarà amb les intervencions d'Alfons López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial i president del Cercle d'Estudis Sobiranistes; Víctor Alexandre, periodista i escriptor; Elisenda Romeu, presidenta del FOLC i de la PDD, i Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb, entre d'altres. D'altra banda, de moment encara no s'ha fet públic el lloc on es farà la consulta.

Així, tot i que encara no s'ha anunciat quin serà el lloc on es posaran les urnes, els organitzadors del referèndum han avançat que tenen preparat un dispositiu en el qual s'habilitaran diferents punts d'informació o un espai per tal que els mitjans puguin aconseguir les acreditacions de premsa, per exemple, segons informació publicada al web de l'Ajuntament d'Arenys de Munt.

Després que la jutgessa es reafirmés en la seva decisió de suspendre l'acord de ple que donava suport a la consulta convocada pel MAPA i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acceptés el recurs dels falangistes contra la decisió del Departament d'Interior de canviar de dia la manifestació, la Comissió Organitzadora ultima els detalls de l'acte d'aquest diumenge.

Eurodiputats alemanys i italians reclamen prohibir les manifestacions de la Falange i els símbols franquistes

La manifestació de la Falange contra la consulta independentista d'aquest diumenge a Arenys de Munt ha arribat fins al Parlament Europeu. Eurodiputats alemanys i italians dels principals grups polítics han reclamat que la prohibició de la simbologia nazi i feixista s'estengui també a l'estat espanyol i han criticat, en declaracions a l'ACN, que la justícia autoritzi la protesta de la Falange. Aquesta simbologia 'reivindica un sistema totalitari brutal i inhumà que ha mort milers d'europeus, cal prohibir-la arreu', exigeix el vicepresident dels populars, Manfred Weber. 'No em puc creure que l'Espanya democràtica d'avui permeti una manifestació així', lamenta el verd Michael Cramer.

L'Eurocambra no té competències per obligar el govern espanyol a fer el mateix que Alemanya o Itàlia i prohibir, com la creu gammada de Hitler o els uniformes amb l'àguila imperial de Mussolini, l'ús del jou i les fletxes de la Falange, però sí que podria pressionar-lo celebrant debats o aprovant resolucions parlamentaries. 'Cal castigar qualsevol europeu que faci servir els símbols relacionats amb el feixisme, malauradament a Alemanya el vam patir especialment, però també va afectar a altres països, així que el combat del totalitarisme ha de ser una herència comuna' dels 27, reivindica el lider dels eurodiputats socialistes alemanys, Bernhard Rapkay.

'El problema no és si restringir o no la llibertat a manifestar-se, del que es tracta és de no ofendre la memòria de les persones que se senten profundament ferides si veuen aquests símbols', adverteix el vicepresident dels liberals europeus, Niccolò Rinaldi, en declaracions a l'ACN. L'eurodiputat italià proposa 'fer un debat en sessió plenària amb la Comissió Europea i preguntar-li si considera que el comportament de l'estat espanyol, que autoritza aquest tipus de manifestacions, s'adequa o no als estàndards europeus'. Rinaldi també aposta per pressionar al govern espanyol 'aprovant conjuntament una resolució que, tot i no tenir valor normatiu, expressa la veu dels ciutadans del poble europeu i, per tant, té un valor simbòlic substancial'.

Weber, Cramer, Rapkay i Rinaldi reaccionen amb 'estupor' a la decisió de la justícia de permetre les protestes de la Falange. 'Fraga Iribarne, ministre franquista, ha seguit en actiu tres dècades més després de la mort de Franco, no em puc creure que a Europa passin aquestes coses', lamenta l'eurodiputat verd Cramer. Com Rinaldi, Cramer aposta per pressionar l'estat espanyol 'amb una resolució que critiqui que es permeti honorar els símbols franquistes', ja que Estrasburg no té competències per a obligar-lo. 'A Alemanya està prohibit manifestar-se a favor d'Adolf Hitler i això és bo, perquè va ser un dictador sanguinari, cruel per a tot els europeus, no em puc imaginar una manifestació així a Alemanya, no es toleraria', defensa.

Rinaldi entén que en alguns estats europeus, 'especialment al nord, hi hagi una major tolerància perquè no han patit mai els crims del nacionalfeixisme'. Però adverteix al govern espanyol que 'l'esperit europeu majoritari és que hi ha una línia que no es pot ultrapassar, quan es comença a ofendre els sentiments col·lectius, i encara més quan la identitat europea s'ha construït sobre la base del combat contra el nazisme i el feixisme'. Precisament aquesta setmana, l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, ha promogut un manifest de suport a la consulta independentista d'aquest diumenge a Arenys de Munt que ha rebut el suport de sis eurodiputats del seu grup parlamentari.

De la Vega titlla d'irresponsables els organitzadors de la consulta i veu democràtic que l'advocat sigui exfalangista

Maria Teresa Fernández de la Vega, ha titllat aquest divendres d''irresponsables' els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt i ha reiterat un cop més que la autodeterminació i la independència no tenen cabuda a la Constitució. De la Vega ha avalat la decisió del jutge que permet la celebració de la manifestació de la Falange el mateix dia de la consulta, i ha apuntat que el fet que l'advocat de l'Estat que va presentar el recurs sigui un exfalangista s'emmarca en la 'normalitat democràtica' perquè aquesta, ha recordat, no és una qüestió personal, sinó institucional. En tot cas ha fet una crida a la 'serenitat' i ha recordat que els Mossos vetllaran per la seguretat.

La vicepresidenta ha fet aquestes manifestacions en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Es tracta de la segona setmana consecutiva en què ha de respondre preguntes sobre l'actuació de l'Estat respecte a la consulta d'Arenys. La setmana passada va recordar que la independència no té lloc a la Constitució, i aquesta setmana, amb la resposta preparada per escrit, ha titllat els organitzadors i als qui donen suport a la consulta 'd'irresponsables'.

La vicepresidenta ha recordat que la justícia 'ja ha dictaminat' que l'Ajuntament no pot cedir les instal·lacions per a la consulta i ha recordat que des d'un punt de vista polític la posició de l'executiu espanyol sobre aquesta qüestió 'és molt clara i coneguda' perquè l'autodeterminació i la independència no tenen cabuda a la Constitució. Per tant, segons la vicepresidenta, 'atiar la celebració d'aquest tipus de referèndums no és quelcom massa responsable, sinó més aviat irresponsable'.

De la Vega ha recordat que la Justícia també s'ha pronunciat sobre la manifestació de la Falange, que se celebrarà el mateix dia de la consulta, i ha afirmat que cal 'acatar' la decisió. En tot cas, ha fet una 'crida a la serenitat' i ha recordat que els Mossos d'Esquadra 'adoptaran les mesures necessàries per garantir la seguretat dels ciutadans'.

Pel que fa al fet que l'advocat de l'Estat que va presentar el recurs contra la consulta sigui un exfalangista, la vicepresidenta ha recordat que l'advocacia de l'Estat és una institució que 'té els seus representants' i que actua d'acord als criteris de defensa als interessos generals de l'administració. Aquesta, ha afirmat, és una qüestió 'institucional i no personal', i per tant el fet que sigui aquesta persona i no una altra qui ha presentat el recurs s'emmarca en la 'normalitat democràtica'.

El partit nord-català Unitat Catalana dóna suport a la consulta d'Arenys de Munt (10 de setembre)

El partit nord-català Unitat Catalana ha anunciat que dóna suport explícit a la celebració de consultes populars per l'autodeterminació. En un comunicat publicat al seu lloc web, Unitat Catalana anuncia el seu suport al referèndum d'Arenys de Munt i remarca el dret a l'autodeterminació és l'expressió més clara de la voluntat del poble. El partit presidit per Jaume Roure sosté que Unitat Catalana "ha tingut com a eix principal de política la voluntat del poble" des de la seva creació i és per això que donen el seu suport a Arenys: "Des de la Catalunya Nord, Unitat Catalana desitja a Arenys de Munt que passin un dia d'allò més pacífic i llibertari". Per la seva banda, el president de la Generalitat de Catalunya ha trencat el seu silenci sobre la consulta d'Arenys.       Montilla: «Fins i tot els fatxes tenen dret a manifestar-se»   S'ha fet esperar, però finalment hem escoltat el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, opinar sobre la consulta independentista d'aquest diumenge. Amb l'excepció d'alguns polítics, la posició del govern respecte al referèndum ha estat d'ignorància respecta a la consulta, malgrrat la incomoditat que suposa que el PSC sigui el soci principal del govern i que el PSOE hagi llançat tota l'artilleria per tal de prohibir la cita democràtica. José Montilla ha dit que la convocatòria de referèndums independentistes dóna arguments "a la caverna de la dreta espanyola que no veu bé el desplegament de l'Estatut".   En una entrevista a TV3, Montilla ha assegurat, respecte a l'autorització de la manifestació de la Falange que "fins i tot els fatxes tenen el dret de manifestar-se". Montilla ha recordat que "és una garantia dels ciutadans fins i tot els que pensen completament diferent a nosaltres, els nostres adversaris". "És la grandesa de la democràcia", ha afegit.

Resposta de la CUP: "La prohibició és un atemptat contra la democràcia" (9 de setembre)

"La prohibició és un atemptat contra la democràcia i ens mostra la cara real de l'Estat espanyol i les seves institucions. En un costat hi som els que volem el referèndum, la democràcia i la llibertat i en l'altre el nacionalisme espanyol i falangista representades per les institucions de l'estat".

Aquesta ha estat una de les afirmacions del membre del Secretariat Nacional de la CUP com a resposta a la prohibició de la consulta i a l'afavoriment de la contramanifestació feixista per part del jutjat del contenciós administratiu número 14 de Barcelona.

El portaveu 

també ha anunciat que la candidatura independentista "continua compromesa, ara més que mai, amb la realització del referèndum". A través d'una nota la CUP s'ha reafirmat en el seu compromís a "escampar la llavor de l'autodeterminació amb l'impuls de més referèndums arreu dels Països Catalans", seguint la inciativa impulsada per la CUP a Arenys de Munt

Per la seva banda, el portaveu de la CUP de Girona, Jordi Navarro, considera que la resposta que ha donat la justícia és una prova dels "tics autoritaris i feixistes

d'un estat antidemocràtic". En declaracions a Llibertat.cat, Navarro ha afirmat que amb la decisió de la justícia "es demostra que a l'Estat espanyol no hi ha separació de poders, que vivim sotmesos a un estat de setge". Es constata, ha dit, que "el poder de l'Estat està per sobre de la voluntat del poble català".

En aquest sentit, Navarro ha asseverat que amb aquest gest l'estratègia repressiva contra els Països Catalans "puja un esgraó més", constatant així "el tarannà imperialista i antidemocràtic d'unes institucions sorgides d'un règim feixista com fou la dictadura franquista".

Navarro considera que la croada de l'Estat en contra de la consulta no és res més que "un efecte col·lateral de la manca de ruptura democràtica durant la transició".

"Els Països Catalans hem de decidir-nos des d'ara mateix a marxar d'aquesta presó de pobles que es diu Espanya", ha exclamat.

La CUP considera un «atemptat» la pohibició de la consulta i en reitera el seu suport

 [Nota de premsa del Secretariat Nacional de la CUP]

La Candidatura d'Unitat Popular vol expessar el seu més enèrgic desacord amb la decisió, del jutjat del contenciós administratiu número 14 de Barcelona,  de suspenció de l'acord de l'Ajuntament d'Arenys de Munt per donar suport a la celebració del referèndum.

Per la CUP això demostra el caràcter antidemocràtic de l'Estat espanyol. Per a Marc Sallas, portaveu nacional de la CUP, «la prohibició és un atemptat contra la democràcia, i ens mostra la cara real de l'Estat espanyol i les seves institucions. En un costat hi som els que volem el referèndum, la democràcia i la llibertat i en l'altre el nacionalisme espanyol i falangista representades per les institucions de l'estat».

La CUP continua compromesa, ara més que mai, amb la realització del referèndum i la seva correcte i pacífica celebració, i fa, de nou, una crida a tots els agents polítics i socials del país a no arronssar-se i a escampar la llavor de l'autodeterminació amb l'impuls de més referèndums arreu dels Països Catalans.

Candidatura d’Unitat Popular

Els organitzadors de la consulta decidiran avui la ubicació alternativa de les urnes (9 de setembre) Davant de la sentència de la jutgessa feta pública avui i que estableix que l'ajuntament no podrà donar cap tipus de suport institucional a la consulta, toca moure fils a Arenys de Munt. La decisió judicial suposa que la consulta ja no es podrà celebrar a la Sala Municipal, als baixos de l'ajuntament, tal com es preveia fer fins ara. Davant d'això, la solució no és ni molt menys actuar tal com voldria l'Estat -impedint la celebració de la consulta- sinó simplement canviant d'emplaçament. L'espai alternatiu no el sabrem fins aquesta nit, ja que els organitzadors tenen previst reunir-se aquest vespre per decidir la ubicació definitiva de les urnes. L'alcalde, Carles Mora, ha hagut de signar aquest mateix dimecres un decret retirant el suport de l'Ajuntament i ara els organitzadors han de meditar quin camí emprendre. La solució més econòmica seria buscar un emplaçament privat alternatiu, però la més fàcil i còmode seria pagar el lloguer de la Sala Municipal. Si s'optés per aquesta última via l'ajuntament no estaria infrigint la decisió de la jutgessa ja que el consistori no estaria donant suport logístic a la consulta; simplement estaria manllevant un local. Tanmateix, el president del Moviment Arenyenc Per l'Autodeterminació, Josep Manel Ximenis, assegura que l'organització té altres vies per garantir la viabilitat de la consulta: "Podríem tenir fins i tot un 'pla C', un 'pla D' i un 'pla E'', ha sentenciat. Tot i això, Ximenis no ha volgut avançar res fins que la comissió organitzadora decideixi aquest vespre en assemblea quina és la mesura que s'acaba adoptant.   L'alcalde i el MAPA acaten la decisió judicial però la desaproven Per la seva banda, l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Mora, que també forma part de la comissió organitzadora -a títol personal-, assegura que l'Ajuntament ja s'ha desvinculat institucionalment de la consulta. "Som uns demòcrates i acatem les ordres del jutge", ha etzibat l'alcalde. Mora també emplaça a la reunió de la comissió d'aquest vespre la decisió final sobre la ubicació de la consulta. Tot i així, Móra ha anunciat que pensa recórrer la interlocutòria judicial.   Les sentències contra la consulta independentista d'Arenys de Munt, que s'han fet públiques aquest dimecres, no han agradat gens ni als organitzadors ni a l'Ajuntament. El president del MAPA, Josep Manel Ximenis, no entén com un jutge "prohibeix a la gent exercir els seus drets" i alhora "permet als feixistes que es manifestin".   Ximenis creu que l'autorització de la manifestació de La Falange del pròxim diumenge, coincidint amb el referèndum, posa "pals a les rodes de la democràcia" i "qüestiona aquest estat en el qual ens toca viure".   El president del MAPA recorda que durant les darreres setmanes molta gent del poble ha rebut "amenaces i coaccions" perquè aquest col·lectiu vol "condicionar i incidir en la normalitat del dia de les votacions".   L'alcalde, Carles Mora, també fa una valoració molt negativa de les sentències, ja que "prohibeixen que la gent doni la seva opinió". Mora assegura que la intenció de la consulta és "donar la màxima llibertat d'expressió a la gent" i aquestes sentències "van contra els interessos de la població" perquè "coarten la seva llibertat". Tot i això, l'alcalde recorda que "som uns demòcrates i, per tant, acatarem les ordres".   Sobre la presència de La Falange al municipi, Mora ho ha desaprovat totalment. L'alcalde recorda que "en aquest poble el franquisme va ocasionar moltes víctimes i encara hi ha gent que ho recorda amb penúria". Per tant, afegeix, "és desaprovable que vingui gent com la Falange". L'alcalde conclou que "si les nostres lleis donen aixopluc a aquest tipus d'associacions, el marc legal s'ha de canviar".   La Falange assegura que està rebent amenaces per part de sectors independentistes   Malgrat que la mateixa Generalitat de Catalunya havia anunciat un ajornament de la manifestació de la Falange per tal d'evitar incidents, la justícia ha considerat que no tenia motius per suspendre-la ni ajornar-la i avui ha anunciat que decideix mantenir-la. I la Falange ja ha avisat que pensa mobilitzar tots els seus afiliats pequè assisteixin a Arenys aquest diumenge. De fet, la Falange Española de la Jons no s'ha estat de llançar virulentes acusacions contra sectors independentistes. Ho ha fet el secretari general de la Falange a Catalunya, Norberto Pico, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies. Paral·lelament, el president del MAPA denuncia que veïns d'Arenys de Munt han rebut "amenaces i coaccions" per part de la Falange. En concret, Pico ha assegurat que afiliats i simpatitzants de la Falange estan rebent amenaces per part de grups independentistes perquè no assisteixin diumenge a la població maresmenca. I en aquest sentit ha dit que si l'assistència falangista és escassa la culpa serà dels independentistes que els hauran fet enrere per por. Segons Pico, afiliats de la Falange estan reben trucades i missatges a través d'Internet alertant-los que no vagin diumenge a Arenys si no volen ser agredits. Pico ha afegit que fa uns quinze dies un afiliat de la Falange va ser agredit per part de tres joves independentistes a Mollet del Vallès. El secretari general ha assegurat que els joves que el van agredir li van dir que el matarien si el trobaven aquest diumenge a Arenys.   Paral·lelament, Pico ha explicat que la Falange s'ha reunit amb els Mossos d'Esquadra per planificar la seguretat a Arenys aquest diumenge. En aquesta línia, ha indicat que per part de la Falange s'assegura una marxa pacífica, i que el missatge que es dóna als manifestants és que en cap cas responguin a les provocacions o agressions dels independentistes.   Per això, ha dit que si són víctimes d'alguna agressió hauran de ser les forces de seguretat les que intervinguin. Els Mossos, ha dit Pico, han de garantir el dret a manifestar-se de la Falange.   La Falange Española de la JONS assegura que la seva presència el diumenge a Arenys de Munt no serà en cap cas un acte de provocació, sinó que respondrà al "dret legítim" d'un partit polític "legal" a expressar la seva opinió.    Ara bé, el president del MAPA, Josep Manuel Ximenis, ha recordat avui que durant les darreres setmanes molta gent del poble ha rebut "amenaces i coaccions" perquè la Falange vol "condicionar i incidir en la normalitat del dia de les votacions".   La convocatòria de la manifestació falangista és a la Plaça de Catalunya d'Arenys a dos quarts d'una del migida.      Prohibeixen la consulta popular mentre autoritzen la manifestació falangista a Arenys de Munt (9 de setembre)   El batlle anuncia que recorrerà la prohibició de l'acord del consistori · Els organitzadors ja van dir que la consulta es faria, per més que s'hagués de canviar de local, segons informa Vilaweb   El jutjat del contenciós administratiu número 14 de Barcelona ha decidit avui de mantenir la suspensió de l'acord de l'Ajuntament d'Arenys de Munt per donar suport a la consulta popular per la independència del diumenge vinent (interlocutòria, en pdf). Així ho va demanar l'advocat de l'estat, Jorge Buxadé, ex-candidat de Falange.   Així ho ha decidit la sala segona del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha acceptat el recurs dels falangistes contra la decisió del departament d'Interior de canviar de dia la manifestació (sentència, en pdf).    La CUP dóna ple suport al referèndum d’Arenys i impulsarà més consultes unitàries (9 de setembre)   "L’esquerra independentista demanen una mobilització respectuosa i responsable de totes les persones i col·lectius partidàries del dret a l'autodeterminació, per tal que la Consulta d'Arenys de Munt es desenvolupi de forma exemplar i sigui un èxit rotund".   - A Vic,  CiU es nega a debatre una moció de la CUP per fer a Vic una consulta com la d'Arenys  La Candidatura d’Unitat Popular, (CUP) a través del seu Secretariat Nacional, dóna un suport rotund a la consulta per la independència que es farà el proper diumenge 13 de setembre a Arenys de Munt i impulsarà de forma unitària consultes arreu dels Països Catalans. La CUP creu que la consulta d’Arenys pot esdevenir un pas important pel reconeixement, al poble català, del dret democràtic i universal de l’autodeterminació.   Alhora, la CUP aposta de forma inequívoca per la independència com a eina de transformació i consecució de les llibertats socials i és per això que considerem que ni els estatuts ni el finançament poden donar resposta als dèficits socials i nacionals del poble català, i en conseqüència, apostem per l’exercici de dreta d’autodeterminació en contraposició a la via autonomista, la qual resta sotmesa als dictats de l‘Estat espanyol. No volem canviar les “regles del joc” sinó “canviar de joc”.  La CUP impulsarà la celebració de consultes populars de forma unitària a tants municipis on sigui possible, amb l’objectiu  que esdevingui l'inici d'un nou cicle polític presidit per la reivindicació de l'autodeterminació dels Països Catalans. A ciutats com Girona o Lleida la CUP ja ha iniciat contactes per proposar la consulta, mentre que a Vic, Convergència i Unió, ha desestimat la proposta de la CUP en junta de govern. A Mataró, PSC, PP i ICV van votar en contra d’una mocio de suport presentada per la CUP. D’altra banda, a Terrassa la CUP ha demanat l’agermanament “urgent” amb Arenys de Munt, i a Berga la CUP ha presentat una moció, per al proper dia 10, on proposa celebrar el referèndum. Poblacions com Argentona (Maresme) o Calders (Bages) ja han fet passos en ferm per celebrar un refrèndum al municipi. Per a la CUP qualsevol prohibició de la consulta serà una mostra més dels fonaments antidemocràtics en els quals se sosté l’Estat espanyol i la seva monarquia parlamentaria, un règim polític heretat del franquisme i forjat amb la cultura de la por i l’amenaça. Curiosament l’advocat de l’estat en la qüestió del refrèndum és, un conegut falangista, Jorge Buixé, un fet que, segons la CUP ja parla per si sol i evidencia que, després del franquisme, no s'ha fet la depuració que calia. És per això que la CUP demana a totes les persones sectors sensibles a l’autodeterminació  i al conjunt de les formacions polítiques catalanes valentia i fermesa per impulsar la celebració de consultes populars arreu dels Països Catalans. Finalment la CUP vol felicitar al Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació i al conjunt d’entitats polítiques i socials que han fet possible extendre el debat de l’Autodeterminació arreu de la nació.

«Seria com si un exmembre nazi representés el govern alemany en un plet contra el poble d'Israel» (8 de setembre)

L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, va anar acudir ahir al jutjat acompanyat de l'advocat Salvador Milà per tal de justificar la consulta d'independència de diumenge que ve. I la seva sorpresa en arribar a la vist oral va ser veure que l'advocat encarregat de recórrer el referèndum en nom de l'Estat espanyol és ni més ni menys de Jorge Buxadé, un excandidat de la Falange Española de las Jons. Buxadé representa l'Estat en el recurs interposat contra la decisió del Ple municipal de donar suport a la consulta independentista i quan s'ha sabut que va ser candidat al Parlament i al Congrés pel partit feixista s'han aixecat les alarmes d'alerta. El primer avís ha estat el del mateix alcalde Móra, el qual s'ha afanyat a demanar que Buxadé s'inhibeixi del cas: "Seria com si un exmembre del partit nazi representés el govern alemany en un plet contra el poble d'Israel", ha etzibat.

Per l'alcalde, que sigui precisament un falangista el que defensi la posició de l'Estat per tal d'impedir la consulta no és res més que "una decepció més de l'Estat de dret, que de vegades sembla que no ho sigui". Buxadé es va presentar com a número 7 a la llista de Tarragona de la Falange Española de las Jons -partit que ha organitzat una contramanifestació el mateix dia de la consulta- l'any 1995 en les eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

L'alcalde d'Arenys de Munt ha insistit que la consulta popular neix d'una iniciativa privada i que, per tant, emparats per la Constitució espanyola, es durà a terme igualment. L'Advocat de l'Estat, segons ha explicat Móra, ha interposat un recurs en contra de la decisió del Ple municipal de donar suport a la consulta i de facilitar-ne la logística. Per tant, ha continuat, en el pitjor dels casos l'únic que podria prohibir la jutgessa és aquest acord del Ple, però la consulta popular continuaria endavant.

MAPA: «Si un exfalangista l'Estat és que la Transició no es va fer bé» 

El Moviment Arenyenc Per l'Autodeterminació (MAPA) s'ha mostrat molt sorprès pel fet que l'advocat Jorge Buxadé, representi l'Estat en el recurs interposat contra la consulta independentista a Arenys de Munt. Segons el president del MAPA, Josep Manel Ximenis, això es deu a l'absència d'una bona transició: "Potser la transició no es va fer del tot bé", ha manifestat, que veu "sorprenent" que un govern del PSOE compti amb un advocat que havia militat a la Falange. 

o que un exfalangista defensi davant un jutge els principis de la Constitució Espanyola. Ximenis reconeix que el passat falangista de l'advocat de l'Estat li genera molts dubtes sobre el procés judicial atès que l'exfalangista ha de defensar davant d'un jutge els principis de la Constitució Espanyola, una carta magna aprovada en democràcia.

Josep Manel Ximenis posa en dubte la transparència del procés, així com la "suposada imparcialitat que volen vendre". Segons els organitzadors, no deixa de ser sorprenent que l'Estat es faci amb els serveis d'aquest advocat, tot i conèixer el seu passat. A més, Ximenis ha recordat que Buxadé mai s'ha amagat de ser exfalangista.

L'advocat s'ha mogut en els últims anys en l'òrbita del PP i ha participat en seminaris organitzats per la FAES, com el del 2004 dedicat a la reforma de l'Estatut. A més, com a president del Fòrum Català de la Família ha defensat idees com el rebuig a la immersió lingüística de Catalunya o al dret a l'avortament. També ha format part del grup de col·laboradors pròxims a la diputada del PPC, Montserrat Nebrera.

La posició del govern principatí

La consulta no és vinculant. Aquesta és l'excusa que fa servir el govern de Catalunya per treure importància a la consulta de diumenge. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) i portaveu de l'executiu, Joaquim Nadal, ha evitat aquest dimarts pronunciar-se sobre la consulta independentista que aquest diumenge tindrà lloc a Arenys de Munt al·legant que "el Govern no té res a dir sobre consultes ciutadans que no tenen valor normatiu i no estan regulades per cap tipus de normativa".

En aquest sentit, ha ressaltat que "el Govern ha presentat al Parlament la seva llei sobre consultes populars, on queden establerts quins requisits i quines garanties han de tenir de cens, participació i de control els referèndums en l'àmbit local o més general". "Poden ser objecte de referèndums aquelles qüestions que són de la competència de cada administració en cada cas i una altre qüestió és una consulta ciutadana sense cap tipus de regulació", ha declarat. A més, ha reiterat que el Govern "no té res a dir perquè queda fora de l'àmbit institucional i normatiu que queda regulat o per una legislació existent o la llei de consultes populars que ha elaborat el l'executiu".

Sobre la possibilitat de preveure dispositius de seguretat pel que pugui succeir a Arenys, Nadal ha dit que no s'ha plantejat res perquè el conseller d'Interior, Joan Saura, no ha assistit a la reunió d'aquest dimarts. "Tractat o no en el Govern dispositius de seguretat se'n fan cada dia molts i no cal que passin pel Govern", ha destacat.

La vista oral d'ahir

La jutgessa encarregada de dictar sentència sobre el recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat va titllar ahir d'"amenaça" el suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a la consulta popular sobre l'autodeterminació de Catalunya ja que, segons va indicar, totes les entitats i persones estan obligades a col·laborar per fer complir la llei.

En una intervenció poc habitual en una sala de vistes, que va justificar per la presència d'"un públic no expert", la magistrada va afirmar que, malgrat que "la càrrega emocional que té la matèria és vàlida", l'assumpte en competició és "estrictament jurídic". Va posar com a exemple que el debat jurídic sobre la legalitat del referèndum seria el mateix si la consulta fora perquè l'Ajuntament vol canviar l'edat mínima perquè una persona pugui aconseguir el permís de conduir.

Les intervencions de la magistrada, que possiblement demà dictarà una resolució judicial sobre si manté o no la suspensió de l'acord municipal, van motivar la queixa de l'advocat de Móra, l'exconseller Salvador Milà, que les ha interpretades com "un pronunciament que suposa un avançament a la seva resolució".

Durant la vista, el lletrat va apel·lar a la llibertat d'expressió dels seus ciutadans per defensar l'acord de suport a la consulta. L'advocat del consistori, Salvador Milà, va explicar davant la jutgessa que aquest acord és legal perquè l'Ajuntament no ha organitzat cap referèndum i que per tant no ha infringit cap llei. En aquest sentit, invoca el seu dret a donar suport polític a una consulta popular "democràtica i pacífica" organitzada per una entitat privada del poble i que va ser suspesa la setmana passada pel recurs de l'Estat.

En el seu al·legat, l'advocat de l'Ajuntament d'Arenys va assegurar que, independentment de la decisió judicial, la plataforma que promou el referèndum d'Arenys el mantindrà diumenge que ve i que la seva prohibició no farà més que provocar una "reacció en cadena" amb iniciatives similars en altres municipis catalans.

En la vista, en la qual només el consistori ha exposat els seus al·legats perquè els de l'Advocacia de l'Estat estan recollits en el recurs, Milà va considerar que en aquest cas s'ha produït "un malentès" en la interpretació d'un acord municipal que era un simple "suport polític a una legítima reivindicació ciutadana".

En realitat, va insistir, l'Ajuntament no convoca la consulta, ni facilita el cens municipal ni personal del consistori per a la seva celebració, sinó que es limita a donar suport "polític i ideològic" a la reivindicació dels organitzadors i a cedir-los una sala polivalent on habitualment se celebren tota mena d'actes ciutadans.

Salvador Milà va invocar el principi constitucional d'autonomia local per defensar el dret de l'Ajuntament a aprovar resolucions polítiques, encara que aquestes excedeixin de les seves competències. Segons el parer de l'advocat, "tanta política pot fer el president o la vicepresidenta del Govern com un ajuntament o un ple municipal".

Per la seva banda, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va advertir en declaracions a Catalunya Ràdio que malgrat que en un futur pròxim Catalunya tindrà una Llei de Consultes, el Govern espanyol seguirà tenint potestat per desautoritzar els eventuals referèndums que es proposin. En aquest sentit, l'advocat del consistori del Maresme va recordar que històricament s'han dut a terme consultes ciutadanes de tota mena, com la que es va organitzar en contra l'ingrés d'Espanya a l'OTAN o a favor de la cessió del 0,7% del PIB al Tercer Món, amb el suport municipal i fins i tot en jornada electoral "i mai l'Estat no els ha impugnat".

olicial aquest diumenge a Arenys de Munt, Nadal ha dit que no s'ha plantejat perquè el conseller d'Interior, Joan Saura, no ha assistit a la reunió d'aquest dimarts. 'Tractat o no en el Govern dispositius de seguretat se'n fan cada dia molts i no cal que passin per Govern', ha remarcat.

Fa pocs minuts Vilaweb ha posat al descobert que l'advocat encarregat de presentat el recurs contra la consulta popular per l'Autodeterminació d'Arenys de Munt compta amb antecedents de militància feixista. L'advocat de l'Estat, Jorge Buxadé Villalba, havia estat ex-candidat de Falange Española de las JONS a les eleccions autonòmiques de 1995 com a número 7 per Tarragona i a les eleccions de 1996 per Barcelona. El currículum de Buxadé era prou conegut per la seva activitat integrista, espanyolista i especialment per la seva militància a grups antiavortament. Aquesta notícia deslegitima l'intent de prohibició de la consulta per part de l'Estat, prohibició empresa per un personatge lligat a la trama feixista. D'altra banda, aquest mateix mitjà està impulsant una campanya de suport a la consulta popular a través de les adhesions a Vullvotar.cat   Vilaweb ha posat de manifest que coincidentment havia estat la Falange qui havia convocat per al mateix dia de la consulta popular una contra-manifestació a Arenys de Munt per amenaçar la consulta. Una coincidència sorprenent, en què l'advocat de l'Estat que vol prohibir aquesta consulta democràtica havia militat al mateix grup falangista que també amenaça de boicotejar-la. Però Buxadé també ha estat president del Foro Català de la Família, des d'on ha  manifestat opinions contràries al model d'immersió lingüística a Catalunya, a l'assignatura de Ciutadania i al dret de l'avortament des de postulats reaccinaris i espanyolistes. Aquest Fòrum Català de la Família de Buxadé, braç català del Foro Español de la Família, és focus conservador i catòlic molt influent a nivell estatal que coordina un gran nombre de grupuscles i associacions integristes i antiavortistes. La seva tasca la resumeixen en la promoció i defensa, en el sí de la societat, dels valors essencials de la persona des de la seva concepció fins a la seva mort natural; i de la família, constituïda aquesta per la unió matrimonial entre un home i una dona” Tal i com s'ha denunciat des d'alguns mitjans, té la seu al c/Muntaner de Barcelona i el seu president és Jorge Buxadé Villalba, qui també ha ostentat el càrrec d'advocat i professor associat de Dret Administratiu de la Universitat Internacional de Catalunya.

L'acte unitari d'Arenys segella l'inici de la convocatòria de referèndums d'independència als PPCC (6 de setembre)

"La victòria de la consulta independentista és absoluta". Aquests auguris, exclamats per la CUP a la roda de premsa de divendres passat, es van començar a fer realitat a la gran festa independentista que es va viure ahir a Arenys de Munt. Hi eren presents alguns dels partits que es declaren independentistes -del color que sigui-, i els acompanyaven ni més ni menys que una sala municipal plena a vessar, amb prop de 700 persones. De la mà de la CUP hi era present el carismàtic cantant Francesc Ribera "Titot", de la CUP de Berga, el qual va prendre part d'una mena de míting unitari amb representants dels partits institucionals. Àngel Colom, president de la sectorial d'immigració de CDC, i Anna Simó, portaveu parlamentària d'ERC. No hi podia faltar Jordi Fàbrega, president de l'Entesa de Progrés Municipal (EPM) -que té 82 candidatures arreu del país- i alcalde de Sant Pere de Torelló, un dels pobles que seguiran Arenys.

Els quatre protagonistes del míting van convidar els municipis dels Països Catalans a seguir els passos d'Arenys de Munt i a convocar consultes d'independència de la nació catalana -el d'Arenys fa referència només al Principat- als seus ciutadans per iniciar així un procés irreversible cap a l'alliberament nacional i a "trencar definitivament amb l'autonomisme", tal com va assenyalar Francesc Ribera.

Per la seva banda, Fàbrega va instar les EPM i Decidim.cat (plataforma d'alcaldes i regidors per l'autodeterminació de la qual n'és promotor) a convocar referèndums arreu per forçar la "confrontació amb l'Estat". Per l'EPM -que està coalitzada amb ICV-EUiA- "la defensa del dret del nostre poble a decidir lliurement el seu futur ha de ser cada cop més assumida pels ciutadans".

L'auditori era una olla incessant de grills, amb aplaudiments intermitents i crits d'independència des de l'inici de l'acte, el qual va esdevenir un clam unànime per la independència que començarà a traçar-se el dia 13 de setembre a aquesta població del Maresme. El periple cap a la llibertat que ha encetat Arenys el seguiran, de moment, poblacions de quatre comarques diferents: Seròs (Segrià), Argentona (Maresme), Figueres (Alte Empordà) i Sant Pere de Torelló (Osona). De fet, el nombre de "flors d'estiu" -terme exhibit ahir per Fàbrega- és més retxós cada dia que passa. Cada cop hi ha més poblacions que mostren el seu interès en convocar referèndums. Sense anar més lluny, aquesta setmana la CUP de Girona presentava una proposta de moció per demanar a l'ajuntament de Girona que impulsi també una consulta ciutadana sobre el dret a l'autodeterminació. I a més, anunciava la voluntat de difondre-la i impulsar-la arreu de les comarques gironines.

Per altra banda cal recordar que fins a 40 municipis han anunciat que enviarien representants a Arenys per tal d'importar la consulta a les seves respectives poblacions. Tot per no recloure el món municipal en la gestió local, que no es pot "inhibir del procés d'emancipació nacional", com va explicar Fàbrega en el seu discurs.

Jordi Fàbrega va ser l'encarregar d'encetar la cimera independentista asseverant que cal entrar en confrontació amb l'Estat "amb les armes del diàleg i la transparència" i que l'espanyol és un estat "més feble del que ens sembla". Per ell, la unitat dels partits d'Arenys de Munt és un "exemple" que dóna força a un país "mesell" que respon precisament en funció de la intensitat dels atacs que rep: "Quanta més canya fot Espanya, més canya fotrem amb les armes del diàleg", va sentenciar.

Francesc Ribera "Titot" va fer un agut paral·lelisme de la situació del país amb els seus jocs d'infància, amb l'estil sarcàsticament enginyós a què ja ens té acostumats. En aquest sentit, va dir que no vol "que canviin les regles del joc" -en referència explícita a l'Estatut i al finançament-, sinó que ell vol "canviar el joc". "L'única manera de deixar el Monopoli per jugar a la botifarra és aixecant-se de la taula, com ha fet Arenys de Munt", va sentenciar.

Si l'acte per si sol ja traspuava altes dosis d'emotivitat i esperança -per la càrrega simbòlica i la transcendència política que té tot plegat-, més ho accentuava el fet que l'escenari del míting fos la sala que precisament vol "segrestar" l'Estat espanyol el proper dia 13. La Sala Municipal, propietat de l'ajuntament, és on s'ha de desenvolupar la consulta, contra la qual l'Estat ha iniciat una croada per tal que no se celebri el referèndum en determinar que el dret a l'autodeterminació no està reconegut a la Constitució Espanyola. Els organitzadors han deixat ben clar que la consulta es farà en qualsevol dels casos. I l'alcalde d'Arenys de Munt, que malgrat ser d'AM2000 la forta campanya que hi ha en contra seu ha fet que s'hagi erigit com el gran defensor del referèndum d'autodeterminació -tot i que aquesta és una iniciativa feta realitat gràcies a la CUP d'Arenys que va presentar la moció a l'ajuntament-, ja ha avançat que si prohibeixen utilitzar dependències municipals les llogarà als organitzadors del referèndum.

Pel que fa a la resta de ponent, Anna Simó va instar els arenyencs a votar "sense por i sense caure en les provocacions" dels falangistes, i va dir que l'Estat espanyol "fa el ridícul" oposant-se a la consulta.

Àngel Colom, per la seva banda, va lluir el seu ja antic vessant combatiu per afirmar que "si Espanya es posa tan nerviosa vol dir que anem bé". Colom, que només va fer referència a l'alliberament del Principat de Catalunya, va anunciar que el seu actual partit, Convergència, "acompanyarà totes les consultes d'independència que es promoguin als municipis catalans". Malgrat tot, el líder de CiU, Artur Mas, ha manifestat moltes vegades que la independència "no és la prioritat de la federació".

Com era d'esperar, la picabaralla típica parlamentària també va haver de fer acte de presència per part dels dos polítics d'ofici. En els seus respectius discursos, Colom i Simó no es van estar de fer un estira-i-arronsa sobre la Llei de consultes que promou el govern principatí.

A la cimera d'Arenys de Munt hi va assistir l'esquerra independentista de la comarca del Maresme, així com diputats, alcaldes i regidors de CiU i d'ERC i dirigents de les JERC acompanyats de dirigents de les joventuts del Sinn Feinn irlandès que participen en unes estades de formació amb les joventuts d'ERC.

Finalment, es van recitar poemes de Salvador Espriu i de Miquel Martí i Pol. Els Segadors i un llarg aplaudiment del públic van cloure l'acte. 

«La victòria de la consulta independentista és absoluta» (5 de setembre)

L'Esquerra independentista del Maresme defineix la jornada del proper 13 de setembre de "fita històrica", i agraeix l'Estat espanyol, Ciutadans i la Falange que s'hagin posicionat en contra del referèndum: "Gràcies als retractors de la consulta, el que inicialment s'havia plantejat con un joc de desinhibició mental es convertirà en una votació èpica", va manifestar l'historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt, Jordi Bilbeny en la roda de premsa d'ahir. En aquest sentit, afirmen que no tenen por de la manifestació que pensa dur a terme la Falange i declaren que, en tot cas, el responsable dels possibles incidents serà el Departament d'Interior per no haver prohibit la manifestació en considerar "legal" la Falange.

En una roda de premsa duta a terme divendres, l'esquerra independentista del Maresme es va mostrar segura i contundent de la victòria. "La victòria de la consulta és absoluta gràcies a la transcendència que li han donat l'Estat i col·lectius com la Falange o partits com Ciutadans", va reiterar Bilbeny.

Per la seva banda, el portaveu de la CUP a Mataró, Xavier Safont-Tria, que no va poder convèncer la majoria dels regidors de la capital del Maresme per donar suport a la iniciativa arenyenca, diu que l'exemple d'Arenys de Munt s'hauria d'estendre a altres pobles perquè aquest, assegura, és l''únic camí cap a la independència'. Safont-Tria entén que l'Estatut és ja una "estructura del passat". En aquest mateix sentit es va expressar el portaveu de Maulets a la comarca, Eudald Calvo: "Que la proposta d'Arenys es contagiï com la grip i s'escampi", va etzibar.

Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP d’Arenys de Munt i membre de la comissió organitzadora, ha dit que han sobrepassat qualsevol expectativa que s’havien plantejat en un inici després que alguns partits polítics i, fins i tot el govern espanyol, s’hagi posicionat en contra de la consulta popular. Ximenis també ha avançat que confien a fer la consulta a la Sala Municipal però que en cas que la jutgessa ho prohibeixi el proper dilluns tenen més espais disponibles cedits per altres associacions locals.

Tant la CUP com Maulets van treure ferro fort a la manifestació de la Falange així com als instruments legals que pugui fer servir l'Estat espanyol per tal d'impedir el referèndum. "Hem deixat enrere la por", va exclamar Safont-Tria. I Calvo va afegir: "El dia 13 ha de ser una jornada festiva i s'han de saltar els temors". La CUP i Maulets, però, no amaguen que la presència de La Falange pugui provocar algun incident violent. Abans que això passi, ja han assenyalat al conseller d'Interior, Joan Saura, així com a la resta del Departament, d'aquests possibles incidents.

D'altra banda, mentre continua el ball de bastons al voltant de la consulta independentista o la resolució de recursos judicials que podrien posar en perill la seva celebració, els organitzadors ja han començat a acceptar els vots per correu que arriben dels veïns d'Arenys de Munt que el pròxim dia 13 no podran ser al poble per votar. De moment ja hi ha una urna amb una vintena de butlletes.

Les organitzacions de l'esquerra independentista del Maresme han elaborat un manifest de suport a la consulta en el qual mostren la seva satisfacció pel fet que Arenys de Munt "sigui el primer poble dels Països Catalans que posi en pràctica el dret a l'autodeterminació" en el que consideren "un pas important en l'aprofundiment democràtic de les llibertats individuals i col·lectives" i "un graó més en la presa de consciència col·lectiva en el camí per aconseguir la llibertat nacional i social del poble català".

L'EI del Maresma denuncia l'intent de l'Estat espanyol de suspendre per ordre judicial la consulta, "la qual cosa representaria un atac directe i inacceptable a la llibertat d'expressió de la ciutadania". Alhora, denuncien "el clima de crispació i de por generats per les amenaces i la concentració convocada per Falange Española de las JONS". Recorden que es tracta d'un partit feixista responsable dels crims comesos durant la Dictadura franquista, que "hauria de ser una formació il·legal i depurada judicialment, tal i com succeí en el seu dia amb el partit nazi a Alemanya i el feixista a Itàlia".

L'actitud del Departament d'Interior de permetre la manifestació feixista és, per a l'EI maresmenca, "una decisió política irresponsable, que cerca boicotejar i fer fracassar la Consulta per la Independència". En aquest sentit responsabilitzen el seu màxim dirigent, Joan Saura, de tot el que es pogués produir en aquesta manifestació. CUP i Maulets fan una crida a la mobilització "respectuosa i responsable de totes les persones i col·lectius de la comarca i de la Nació partidàries de l'autodeterminació, per tal que la Consulta d'Arenys de Munt es desenvolupi de forma exemplar" i demanem a tota la població d'Arenys de Munt i a la gent que el dia 13 de setembre s'hi desplaci "que no cedeixi a les possibles provocacions feixistes i/o policials i que se segueixin les indicacions i es doni suport a la programació d'actes reivindicatius que estableixi la Comissió Organitzadora de la Consulta".

Figueres, Argentona, Seròs i Sant Pere de Torelló, els pobles que de moment han seguit els passos d'Arenys de Munt (5 de setembre)

Les poblacions de Figueres, Argentona, Seròs i Sant Pere de Torelló han donat suport a la consulta independentista que promou Arenys de Munt pel pròxim dia 13 de setembre. Figueres va aprovar dijous al vespre una moció de suport al referèndum, presentada per ERC, que va rebre el suport d'ERC, CiU i ICV i el vot en contra del PSC i PP. Aquest divendres al vespre, Argentona (Maresme) també va aprovar una moció a favor de la consulta independentista, que en aquest cas va presentar l'Entesa per Argentona i que va tenir el suport d'Esquerra, l'Entesa, CiU i Tots per Argentona i el vot contrari dels representants del PP i Agrupació Argentona.

El municipi de Seròs també pretén portar a terme una consulta ciutadana sobre la independència de Catalunya i aquest divendres l'alcalde de Sant Pere de Torelló i president de l'Entesa de Progrés Municipal (EPM), que forma coalició amb ICV, Jordi Fàbrega, també va apuntar que volen tirar endavant el referèndum.

De moment, la celebració del referèndum a Arenys de Munt està en suspens després que dimecres passat l'Advocacia General de l'Estat hagi presentat un recurs contra la consulta ja que, considera, la seva convocatòria és competència exclusiva de l'Estat.

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, també va recordar aquest divendres als organitzadors del referèndum d'Arenys de Munt que "l'autodeterminació i la independència no tenen cabuda a la Constitució" i que ja hi ha hagut una resolució judicial sobre la consulta. La vicepresidenta va afirmar que el criteri de l'executiu espanyol és el que va expressar l'advocat de l'Estat, que va ser qui va instar el jutge a prohibir-ne la celebració. Des de l'Ajuntament d'Arenys de Munt afirmen que la consulta sobre la independència "dóna sentit a la política perquè demana l'opinió del poble".

La jutgessa anul·la l'acord de l'Ajuntament d'Arenys de Munt per donar suport a la consulta (3 de setembre)

Un jutjat de Barcelona va acordar suspendre l'autorització municipal del referèndum popular sobre l'autodeterminació de Catalunya en considerar que aquest tipus de consultes són "competència exclusiva de l'Estat". La jutgessa estima així el recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat contra la convocatòria del referèndum, que va ser autoritzat el 4 de juny passat pel ple municipal.

Per la seva banda, l'alcalde de la localitat, Carles Móra, va assegurar que tot i la prohibició judicial, la consulta sobre l'autodeterminació se celebrarà. Móra va subratllar que "el referèndum tira endavant, i amb la gent cada vegada amb més il·lusió i més motivació". Davant la decisió del jutjat contra la consulta que pregunta "Està vostè a favor que Catalunya sigui un Estat sobirà, social i democràtic?", que s'havia de realitzar en dependències municipals, Mora va afirmar que "hi ha moltes entitats particulars que ofereixen altres sales".

L'alcalde ja va alertar en el seu moment de les "conseqüències imprevisibles" que succeirien si la justícia acabés suspenent la consulta sobiranista, convocada per al 13 de setembre, després que els advocats de l'Estat hi presentessin un recurs. Móra manté que la consulta no incompleix cap normativa estatal, i qualifica el recurs de l'Estat d'"agressió". "La consulta no l'organitza l'Ajuntament sinó una comissió, no és una consulta institucional", insisteix Móra que afegeix que per aquest motiu la consulta l'organitza una entitat cívica.

Móra ha informat la Conselleria d'Interior que la Falange ha difós un vídeo a través de Youtube en què s'insta els internautes a acudir a Arenys de Munt a manifestar-se. En la gravació, a més, hi apareixen diverses fotografies de l'alcalde, i el vídeo el defineix com un "traïdor a la seva pàtria" i l'acusa de fomentar l'"odi a tot el que és espanyol".

S'admet a tràmit la petició de l'Estat de prohibir el referèndum d'Arenys de Munt (2 de setembre)

L'advocacia de l'Estat ha presentat un recurs en un jutjat de Barcelona per tal de prohibir la consulta independentista que ha de tenir lloc a Arenys de Munt el proper 13 de setembre.El recurs ha estat admès a tràmit pel jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona. Segons Europa Press -que cita fonts judicials-, els advocats de l'Estat consideren que la consulta d'autodeterminació de Catalunya vulnera la llei de bases del règim local; una llei que regula el funcionament dels ajuntaments.

La formació Cituadans s'ha autodefinit en un comunicat com l'únic partit polític que “s'ha mobilitzat” per tal d'impedir la celebració del referèndum, que titllen d'”il·legal”. Així mateix, acusa el Partit Popular de Catalunya (PPC) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) de “no fer res” per tal d'evitar la consulta. Segons Ciutadans, si no es prohibeix aquest referèndum llavors es generarà “una cascada de referèndums als ajuntaments governats per nacionalistes catalans”.

Per Albert Rivera, president de C's, “és trist” que partits com el PP de Catalunya no hagin actuat de la mateixa manera com ho ha fet Ciutadans i estiguin més preocupats de les aliances postelectorals que no pas "per defensar els interessos dels votants del PP".

Per altra banda, aquest dissabte tindrà lloc un acte unitari a Arenys de Munt on hi participaran les formacions que donen suport al referèndum. Hi prendran part Francesc Ribera, Titot, de la CUP de Berga i  cantant del grup Aramateix;  Anna Simó,  portaveu al Parlament d'ERC; Àngel Colom, president de l’àmbit d’immigració de CDC i conseller nacional d’aquesta formació, i Jordi Fàbrega president de les EPM de Catalunya per AM2000.

Míting amb AM2000, ERC, CIU i CUP  (2 de setembre)

El proper dissabte, les formacions polítiques locals que promouen el referèndum per la Independència han organitzat un acte conjunt que comptarà amb la participació de destacades personalitats  dels respectius partits. A l'acte participarà, Francesc Ribera, Titot, de la CUP de Berga i  cantant del grup Aramateix;  Anna Simó,  portaveu al Parlament d'ERC; Àngel Colom, president de l’àmbit d’immigració de CDC i conseller nacional d’aquesta formació, i Jordi Fàbrega president de les EPM de Catalunya per AM2000.

El MAPA d'Arenys elabora un document sobre l'Autodeterminació (31 d'agost)

El col.lectiu Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) ha fet públic un document entorn del Dret a l'Autodeterminació. Aquest text apareix dies abans del Referendum sobre l'Autodeterminació que es realitzarà a Arenys de Munt el proper 13 de setembre. Aquest document teòric del MAPA incideix en la semàntica del concepte, del qual recorda que el diccionari defineix l'autodeterminació com "Acció de decidir per un mateix". El text recull les implicacions d'aquest concepte, sovint desvirtuades o desdibuixades des de la classe dominant. També conté un recorregut històric sobre els moments en què diverses nacions del món va exercir aquest dret, així com sobre les seves implicacions jurídiquess i polítiques. En aquest sentit, recorda que el parlament autonòmic català es va posicionar en dues ocasions sobre el dret a l’autodeterminació com a imprescriptible i irrenunciable.

                  El 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt 

El proper 13 de setembre, exercint el dret democràtic a l’autodeterminació, es farà la següent consulta als habitants d’Arenys de Munt: Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?.  

Constatem que des de les institucions no s’ha explicat aquest concepte, no se n’ha fet pedagogia sobre el que vol dir el dret a l’autodeterminació, quin és el seu significat precís, i que més aviat s’ha tingut interès a deixar el concepte en una  nebulosa.

El Diccionari de la Llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2007) defineix el terme autodeterminació de la següent manera:

1) Acció de decidir per un mateix.

2) Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític. El dret dels pobles a l’autodeterminació.

Què és i que implica l’autodeterminació?

El dret a l’autodeterminació podria ésser explicat com el principi democràtic segons el qual una comunitat humana, un poble, una nació, dins un marc territorial concret, decideix lliurement el seu destí adoptant un determinat tipus d’organització política i, arribat el cas, esdevenint un Estat independent.

En un Estat legalment constituït, el dret a l’autodeterminació seria el reconeixement del dret a  decidir, lliure i democràticament, que té un poble o nació per tal de poder corregir situacions de dominació política, econòmica o militar, que el puguin afectar. 

Aquest  dret hauria de permetre a un poble o nació poder viure lliurement i en igualtat de condicions amb els altres pobles del món. L’exercici del dret a l’autodeterminació és, doncs, un dret fonamental, una base sòlida on construir  uns estatuts jurídics de drets humans, per la qual cosa esdevé un dret humà elemental.

L’autodeterminació al llarg de la història

El primer document que esmenta aquest dret és la Declaració d’Independència dels EUA del 1776.  Formulat de manera més precisa, a proposta de Vladimir I. Lenin el concepte d’autodeterminació apareix en el Congrés dels Bolxevics de 1913, on s’aprova una resolució favorable a l’exercici del dret d’autodeterminació, amb l’aclariment que per autodeterminació s’entén el dret de separació política i de constituir estats nacionals independents. De tota manera, el  comunisme soviètic considerà el dret a l’autodeterminació com un element fàctic, supeditat al valor estratègic superior de la revolució socialista.

Després de l’acabament de la I Guerra Mundial, semblà  que s’imposava en el món el concepte del dret dels pobles a l’autodeterminació, d’acord amb els catorze punts del president dels EUA W.Wilson (1918) i de la Conferència de Pau de París (1919-20).

A l’acabament de la II Guerra Mundial (1945), es produïren tot un seguit  de lluites antiimperialistes en el Tercer Món per tal d’eliminar el jou colonial, i que són conegudes com el  procés de descolonització. En aquest context, l’ONU declarà el 1960 que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació, i donant així suport jurídic a les lluites d’alliberament dels pobles d’Àsia i Àfrica.

L’autodeterminació a Catalunya

A Catalunya, el concepte polític del dret a l’autodeterminació apareix, encara que formulat de forma poc precisa, a inicis del segle XIX,  amb els plantejaments del republicanisme federal.

El primer text polític que, recollint el dret a l’autodeterminació, advoca per la independència política, és la Constitució Provisional de la República Catalana (l’Havana 1928), que té 36 títols dividits en 302 articles. El text fou redactat i presentat com a ponència pel montblanquí Josep Conangla i Fontanilles a l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, que se celebrà a l’Havana amb l’assistència de Francesc Macià els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre de 1928. Amb aquest text es va voler donar una visió dels drets, de les garanties, del caràcter i de l’organització estatal de la futura Catalunya independent. Alhora, fou un exercici per a bastir les bases jurídiques per a una independència real.

D’aquesta Constitució Provisional de la República Catalana en volem recordar, pel seu interès i la seva claredat conceptual, l’article primer del títol primer, que tracta del règim polític de Catalunya. Diu així : Art I.- El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en estat independent i sobirà, i adopta com a forma de govern, la república democràtic- representativa.

Tres anys més tard, el 14 d’abril de 1931 Francesc Macià proclama la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica. La manca de suport militar a la iniciativa de F. Macià i una actitud ambigua per part de bona part del polítics del  seu entorn, obliguen a la negociació, a fer marxa enrere de la proclama inicial i a acceptar la fórmula d’un Estatut que haurà d’ésser aprovat pel govern de Madrid.

En el preàmbul de l’Estatut de Núria de 1931, s’hi diu: La Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya en la redacció del projecte únic d’Estatut, ha partit del dret que té Catalunya com a poble, a l’autodeterminació. Aquest punt retornà retallat des de Madrid i, per tant, no s’incorporà al text de l’Estatut de 1932.

A l’acabament de la II Guerra Mundial,  el 14 d’abril de 1945 la Delegació  del Consell Nacional Català als EUA presenta a la Conferència sobre Organització Internacional, realitzada a Sant Francisco (Califòrnia), una Apel·lació a les Nacions Unides. En aquesta Apel·lació, Catalunya demana que siguin reconeguts els seus drets com a nació, per tal que Catalunya, exercint el seu dret a l’autodeterminació, pugui lliurement unir-se a la reorganització de la Península Ibèrica.

L’autodeterminació i l’Assemblea de Catalunya 

L’Assemblea de Catalunya, va esdevenir una plataforma unitària antifranquista que, entre els anys 1971 i 1977, agrupà pràcticament tots els partits polítics catalans -des de l’extrema esquerra fins al centre- les organitzacions sindicals i socials del país, i que organitzà importants mobilitzacions de masses. En el punt tercer de la seva declaració de principis s’hi demana: El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats  en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya, i com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació. És d’agrair la precisió terminològica d’aquest tercer punt que, després, amb el pas del temps i les grans rebaixes de la transició, es féu fonedís en textos posteriors per “políticament incorrecte”, ja que només serà recollit el primer paràgraf d’aquest tercer punt. És un exercici interessant de remarcar com en infinitat d’articles i treballs elogiosos sobre l’Assemblea de Catalunya, com a força unitària de tot el ventall polític català del període de la transició, s’hagi deixat de banda la seva reclamació explícita del dret d’autodeterminació.

Les Nacions Unides i el Parlament de Catalunya

El dret d’autodeterminació fou recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU (1951), i el 19 de desembre de 1966, l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU proclamà el dret a l’autodeterminació que té qualsevol poble.

El nostre màxim òrgan legislatiu, el Parlament Català, en les seves resolucions del 12 de desembre de 1989 i del 27 de setembre de 1991, ha proclamat el dret a l’autodeterminació com a imprescriptible i irrenunciable, i s’ha reservat el dret a exercir-lo, quan ho consideri convenient. El mateix féu el Parlament d’Euskadi en la seva resolució de 15 de febrer de 1990.

Nosaltres, com a catalans nacionals, ens hem de vincular a la defensa de l’exercici del dret democràtic a l’autodeterminació, per tal que, amb total llibertat, puguem decidir com a poble sobre el nostre present i el nostre futur.

Moviment Arenyenc per a  l’Autodeterminació (MAPA)

Arenys de Munt, ( Països Catalans) agost 2009

Comença la campanya informativa sobre la consulta popular d'Arenys de Munt (30 d'agost)

Ahir a Arenys de Munt,  es va iniciar la campanya informativa de la consulta per la independència de Catalunya. Està confirmada la participació de les formacions polítiques locals (AM2000, ERC, CIU i CUP) i Catalunya Acció que té l’aval del MAPA, ja que es tracta d’una formació no registrada a Arenys de Munt. El termini per inscriure’s a  la campanya informativa de la Consulta per la independència de Catalunya es va esgotar el passat dia 24 d’agost. La Comissió Organitzadora està preparant diferents actes a banda dels que tinguin previstos les diferents formacions inscrites a  la campanya informativa. El dia 5 de setembre tindrà lloc un míting unitari de les formacions polítiques que van donar suport a la Consulta (AM2000, CUP, CIU i ERC) amb la participació de destacats líders polítics a nivell nacional. (veure video)

La Comissió Organitzadora continua oberta a la incorporació de més voluntaris per a col·laborar en la  Consulta per la Independència del 13 setembre. El període per inscriure’s finalitza el dia 12 de setembre. Per fer-se col·laborador només cal emplenar un formulari al web de la Comissió Organitzadora www.coc130909.org/formulari o enviar un correu electrònic amb les dades personals (nom, cognom i telèfon) a \n Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la .

Maulets convoca una concentració i altres activitats a Arenys de Munt el dia de la consulta popular (28 d'agost)

En motiu de la celebració del referèndum independentista, el proper dia 13 de setembre, a Arenys de Munt, Maulets ha convocat una concentració de suport a la Riera d'Arenys a les 10:30h per aquesta data. Per a Maulets, la concentració és per donar suport al referèndum, que consideren molt positiu perquè malgrat ser simbòlic, "ens acosta a l'objectiu de la llibertat de la nostra nació". Així mateix, aquest acte, serà també per mostrar el seu rebuig a qualsevol intent de sabotejar la consulta, "doncs algun grupuscle feixista ja ha mostrat la seva intenció de fer-ho", afirma l'organització juvenil. La concentració vindrà acompanyada d'un seguit d'actes i activitats al llarg del dia 13, que estan encara per determinar, segons ha indicat Maulets en un comunicat lliurat ahir a la tarda. 

El conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, va dir ahir durant la roda de premsa posterior al consell de govern que no pot prohibir la manifestació que la Falange ha convocat pel proper 13 de setembre a Arenys de Munt perquè segons ell no hi ha motius suficients per fer-ho. El conseller va indicar que una concentració només es podria prohibir de manera preventiva en el cas que hi es fes apologia del terrorisme o desordre públic, factors que per Saura "no es poden certificar" en el cas de la Falange, "un partit legal", va recordar el conseller. Així mateix, va informar que l'únic que pot fer el govern és canviar la manifestació de lloc, que en aquest cas és el que s'ha decidit dur a terme. D'aquesta manera, la concentració tindrà lloc a la plaça de Catalunya enlloc de davant de l'ajuntament.

Saura diu que no hi ha motius per prohibir la manifestació de la Falange (26 d'agost)

La Falange ha convocat una manifestació per tal de boicotar el referèndum d'independència que se celebrarà a Arenys de Munt el proper 13 de setembre, en el qual es vol consultar la població arenyenca sobre si desitja que Catalunya sigui un estat independent. A través del Facebook, s'ha convocat una contramanifestació antifeixista per tal de mostrar el rebuig a la de la Falange. Tot això va portar l'alcalde d'Arenys de Munt a demanar al conseller d'Interior que anul·lés la manifestació de la Falange per tal d'evitar confrontacions, ja que Arenys podria esdevenir "un camp de batalla", en paraules de l'alcalde, l'independent Carles Móra. Móra s'ha compromès a fer arribar a Interior un informe de la situació, per pressionar el govern per tal que prengui una decisió.

23 figures públiques, entre les quals Pasqual Maragall, donen suport al referèndum d'Arenys de Munt (23 d'agost)

Josep Manel Ximenis, el regidor de la CUP que va portar al ple de l'ajuntament d'Arenys de Munt la iniciativa del Moviment Areneyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) de convocar un referèndum independentista a la població el proper 13 de setembre, ha anunciat que són nombroses les personalitats que s'han afegit a la iniciativa per donar el seu suport. Ha estat en part gràcies a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), lloc de trobada des del qual s'han pogut portar a la pràctica les sinergies. Estaríem parlant de fins a una vintena de figures públiques del Principat, entre les quals hi ha tres socialistes o persones properes al PSC-PSOE: l'expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, l'exconseller de cultura Ferran Mascarell, el rector de la UCE i militant socialista Jaume Sobrequés, o el filòsof Xavier Rubert de Ventós. Signant a favor de consultar la població arenyenca sobre la independència del Principat s'estarien desmarcant del PSC d'Arenys de Munt, que va votar en contra de la covocatòria de referèndum.

Els membres de la comissió organitzadora del referèndum han aconseguit a Prada de Conflent el suport de fins a 23 personalitats. El líder de Reagrupament, Joan Carretero, el líder d'Esquerra Independentista, Uriel Bertran, el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, l'escriptor Héctor López Bofill, l'eurodiputat Oriol Junqueras, l'exmembre del Consell Consultiu, Jaume Rañé, el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, l'exsecretari general d'ERC, Àngel Colom, o la degana de la Facultat d'Econòmiques de la UB, Elisenda Paluzie, són alguns dels 23 noms que des de Conflent s'han sumat a la causa.

La majoria d'aquests noms han acceptat també desplaçar-se fins al Marseme per assistir a la consulta i vetllar pel bon desenvolupament del plebiscit, que ha rebut les amenaces de la Falange, organització que promourà una manifestació per impedir la celebració del referèndum. La manifestació de la Falange ha estat permesa pel conseller d'Interior, Joan Saura.

La comissió organitzadora ha informat també que més de 40 municipis s'han posat en contacte amb ells per tal d'enviar gent al referèndum i estudiar arribar a realitzar-ho als seus pobles.

El referèndum d'Arenys està avalat per l'àmplia majoria de l'ajuntament. De tots els partits representats a l'ajuntament, només els dos regidors del PSC van votar en contra de la moció de la CUP argumentant que són partidaris de la via federalista. Els quatre regidors dels independents d'Arenys de Munt vinculats a ICV-EUiA- i els tres de CiU, que governen amb el PSC, van donar suport a la moció per donar suport a la consulta d'autodeterminació que promou el MAPA i que va presentar l'únic regidor de la CUP, que està a l'oposició juntament amb els tres regidors d'ERC, que també van votar a favor.

La consulta d'Arenys de Munt ha estat motiu de controvèrsia en els darrers dies després que el departament d'Interior de la Generalitat donés llum verda a la manifestació feixista que ha convocat pel mateix dia la Falange Española de las JONS. Malgrat els intents dels promotors de la consulta i, més tard, del mateix ajuntament d'Arenys perquè Interior reconsideri l'oportunitat de permetre la concentració de la Falange el mateix dia del referèndum, els falangistes han reafirmat en un comunicat a la seva pàgina web que mantenen la convocatòria pel dia 13 a les 12.30 hores. Adverteixen que només en cas que les autoritats impedeixin el "simulacre de referèndum" reconsiderarien la convocatòria.

L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, ha exigit aquesta setmana al conseller d'Interior, Joan Saura, que el rebi per discutir el tema de la manifestació feixista. A través de Facebook es va convocar una contramanifestació per impedir l'entrada dels falangistes a Arenys de Munt, fet que Móra veu com un "element de risc" que podria derivar en confrontacions. Per això vol mirar que Saura es replantegi l'opció de permetre la concentració feixista. Des d'Interior mantenen que no poden treure el "dret a manifestació d'una organització legalitzada com la Falange".

Interior autoritza la manifestació de Falange a Arenys de Munt el mateix dia de la consulta (18 d'agost)

L'alcalde demana que es prohibeixi, però la conselleria es limita a traslladar-la de lloc, segons ha pogut saber l'AVUI. Cal dir que la Falange ha fet diverses amenaces públiques a la CUP i als seus militants, com així mateix a tots aquells que es presentin per exercir el seu dret ciutadà al vot. Recordem també que l'Ajuntament d'Arenys de Munt, governat per Arenys de Munt2000-ICV, CiU i PSC, va aprovar una moció que demana la dimissió del conseller d'Interior, Joan Saura (ICV), i el d'Universitats, Josep Huguet (ERC), per la gestió feta respecte als estudiants anti-Bolonya.

El pròxim 13 de setembre els veïns d'Arenys de Munt estan convocats a votar en una consulta sobre la Independència de Catalunya i la Falange Española de la Jons farà una manifestació contra la iniciativa, ja que el departament d'Interior ha autoritzat la protesta.  

Malgrat que l'Ajuntament ha demanat que s'impedeixi l'acte dels ultradretans per evitar incidents, la conselleria només ha demanat a la Falange que no la faci davant de la sala municipal de l'Ajuntament on es farà la votació. De manera que l'alcaldia manté ara un estira-i-arronsa amb el departament de Joan Saura.

 Arenys és el primer municipi que convoca un referèndum –no vinculant– sobre aquesta qüestió, impulsat pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA) i que compta amb el suport de l'Ajuntament.

El departament de Joan Saura ha escoltat les queixes de l'Ajuntament d'Arenys de Munt sobre la inoportunitat de la cita de les Jons, però només ha posat la condició del canvi d'escenari per evitar que coincideixi amb els veïns que aniran a votar.

L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, (del grup Arenys de Munt 2000, una EPM vinculada a ICV) assegura que fa setmanes que es troba en un “estira-i-arronsa” amb Interior. “Una manifestació de la Falange el mateix dia que se celebra una consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya és una bomba de rellotgeria”, afirma Móra, que pronostica enfrontaments entre el col·lectiu ultra i els independentistes. A més, assenyala que del 9 al 13 de setembre el poble acull una fira popular que omplirà de parades la plaça de l'Ajuntament i de l'església.

“No volem cap manifestació aquell dia”, insisteix l'alcalde, que lamenta que quan un municipi es decideix a organitzar una consulta popular sobre la independència de Catalunya amb rigor i seriositat sorgeixin aquest tipus de dificultats de grups “totalitaristes”. “Comptàvem que Interior prohibiria la manifestació”, afegeix.

Des del departament d'Interior no han volgut donar explicacions sobre la resolució de la protesta comunicada per la Falange. De fet, tot i indicar que la resolució es va comunicar divendres, la conselleria manté que no pot comentar-ne el contingut perquè no hi ha constància que la Falange hagi rebut la comunicació.

Crida per col·laborar a la consulta popular d'Arenys de Munt per la Independència de Catalunya (15 d'agost)

El proper 22 d'agost, a les 18h es presentarà a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada i el 5 de setembre un  míting polític unitari amb AM2000, ERC, CIU i CUP a Arenys de Munt.

La Comissió organitzadora per la consulta per la Independència de Catalunya informa que el proper 24 d’agost s’esgota el termini de noves adhesions adreçades a les entitats, associacions i formacions polítiques d’Arenys de Munt i d'arreu del País, per a participar a la campanya informativa de la Consulta per la independència de Catalunya del 13 de setembre a Arenys de Munt.

Donat que el termini per participar-hi s’esgota, la Comissió fa una última crida a aquelles entitats, associacions i partits polítics registrats que desitgin participar en la campanya informativa de la primera consulta popular per la independència que es realitza a Catalunya. (veure [13-S] Tothom a Arenys de Munt per l'Autodeterminació. Bloc de juli Cuéllar)

A banda de les formacions polítiques, associacions i entitats que participaran a la campanya informativa, la Comissió Organitzadora resta oberta a noves adhesions, com a col·laboradors, de les persones interessades en treballar perquè aquest acte democràtic tingui les màximes garanties de serietat i rigor, en el qual els arenyencs i arenyenques puguin exercir el seu dret d’opinió sobre la conveniència o no d’un estat català dins la Unió Europea.

El període per adherir-se com a col·laborador no es tanca fins el dia abans de la consulta. A data d'ahir -14 d’agost- la Comissió Organitzadora ja compta amb una cinquantena de col·laboradors d’un ampli espectre ideològic i generacional d’Arenys de Munt i d’arreu del país.

Per poder participar de la campanya informativa o per adherir-se com a col·laborador de la Consulta per la Independència del 13 setembre, només cal emplenar un formulari al web de la Comissió Organitzadora.

Falange amenaça als organitzadors de la consulta popular d'Arenys de Munt sobre la Independència (23 de juliol)

Falange Española ha passat dels fulls volants repartits per tot el poble d'Arenys de Munt denunciant, a principis de mes,  la consulta popular sobre la Independència de Catalunya que se celebrarà el 13 de setembre, a les amenaces en el seu darrer comunicat fet públic el passat dilluns. Aquest comunicat acaba dient textualment traduït de l'espanyol: "de continuar el curs de l'activitat anti-espanyola en Arenys de Munt, el nostra partitrealitzarà noves accions, a dia d'avui, s'estan concretant". Quan va aparèixer els primers panflets de Falange, l'alcalde, Carles Mora, de la formació independent Arenys de Munt 2000, va lamentar l'actuació de la Falange, ja que va remarcar que cal respectar la llibertat d'expressió mentre no es menyspreïn els altres. Va ser una decisió aprovada pel ple, tot i que els grups que van voler es van abstenir"

Els veïns d'Arenys de munt es van trobar el passat 8 de juliol pamflets al carrer i a les bústies de casa seva signats per la Falange Española de las JONS, en què es criticava el referèndum sobre l'autodeterminació que es vol fer al municipi el 13 de setembre. En el comunicat, l'organització espanyolista tracta de «colla d'indocumentats» els que promouen la consulta popular, que disposa del suport de l'Ajuntament i que va ser proposada per la Candidatura d'Unitat Popular  (CUP) a petició del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació.

El cap territorial de la Falange a Catalunya, Antonio Sánchez, reconeixia a El Punt l'autoria del pamflet i assegurava que es tracta d'un seguit d'actuacions de propaganda en contra del que consideren un «intent de separació». Sánchez va lamentar que la consulta popular disposi del suport de l'Ajuntament, encara que el resultat que se'n desprengui no sigui vinculant.

Consulta Popular sobre la Independència de Catalunya a Arenys de Munt (9 de juny)

El proper 13 de setembre, el veïnat d'Arenys de Munt votarà en referèndum si estan d'acord que Catalunya sigui un estat independent. Així ho van acordarel darrer ple municipal a una petició de la CUP i del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació que va tenir l'oposició del PSC. La consulta donarà suport a la iniciativa popular per forçar el Parlament a fer un referèndum el 2010. Es tracta de demanar l'opinió i de generar debat. "Hi ha gent que vol que les coses es comencin a moure, i consultar el poble no fa mal a ningú", va explicar el president de l'entitat i regidor de la CUP, Joan Manuel Giménez, que va presentar la moció en el ple, es tracta de demanar l'opinió i de generar debat.

Durant el ple hi va haver una confrontació dialèctica entre els representants de la CUP i ERC, en el sentit que la CUP demana que aquest debat no es generi d'aqui mil anys fent referència a les declaracions del conseller de Governació, Jordi Ausàs, que havia afirmat  que el govern espanyol no acceptaria ara mateix un referèndum. Per la seva banda, els representants d¡ERC que van votar favorablement a la moció deien que aquestes qüestions de política nacional les deixaven per altres vies.

De fet, aquesta no és la primera vegada que la CUP presenta una moció en aquest sentit, ja que també van demanar que el Parlament convoqués un referèndum l'octubre del 2008 coincidint amb la consulta que s'havia de fer al País Basc.

Per saber-ne més

Intervenció de Francesc Ribera,Titot, a l'acte unitari del 6 de setembre 

ERC justifica el menyspreu de Montilla a la consulta d'Arenys de Munt VILAWEB TV

Comunicat de l'EI del Maresme  

Comunicat d'Endavant respecte les amenaces contra el referèndum a Arenys de Munt

L’MDT amb la consulta per la independència a Arenys de Munt 

Text de la llei reguladora de les bases del règim local

Grup de Facebook de la consulta sobre l'autodeterminació

Vídeo sobre la consulta popular

Manifest de suport a la consulta (pdf)

Llistat de persones públiques que s'han adherit al manifest (pdf)

[AVUI.tv] Consulta a Arenys de Munt (1/2)

[AVUI.tv] Consulta a Arenys de Munt (2/2)

La consulta popular d’Arenys, un primer pas. Per Pau Juvillà Ballester, membre de la CGT i del Secretariat Nacional de la  (CUP).

Arenys de Munt, l’alçament Per Jordi Martí Font, coordinador de la revista Catalunya de la CGT i militant independentista.

Arenys de Munt, l'espurna que encén la metxa Per Joan Jubant, membre de la CUP de Mataró.

Si no hi cabem...maxem! Per Juli Cuéllar, membre de la CUP de Mataró. 

Arenys de Munt, no t'acollonis! Per Francesc Ribera "Titot", membre de la CUP de Berga.

13-S a Arenys de Munt: I amb el somriure, la revolta Per Juli Cuéllar, membre de la CUP de Mataró.