Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Hi ha arguments perquè els partits s'adonin que ha arribat el moment de fer un referèndum
Per Josep Domingo Ferrer. Publicat a L'Avui+El Puntel 28 d'agost de 2010.
Parlant de la manifestació del 10-J en la qual vam participar tots dos, un amic català, professor d'humanitats en una excel·lent universitat nord-americana, em feia un parell d'observacions que m'han dut a una anàlisi quantitativa del moviment independentista i de les possibilitats d'èxit d'un eventual referèndum d'independència.
Per Salvador Cot. Publicat a Nació Digital.cat el 23 d'agost de 2010.
Es fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.
El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané, Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.
La portada reprodueix una fotografia de la manifestació de l’11 de setembre de 2009. Unes notes al final del text ajuden a la comprensió i ampliació d’alguns passatges més complexos. Un índex de noms i una breu biografia acadèmica de l’autor clouen el text. El llibre està imprès amb la tècnica lulu ( www. lulu.com) que abarateix molt el cost de l’edició
La primera quinzena d'agost, Obrint pas, Cesk Freixas i Pau Alabajos
han anat amb altres representatnts de la cultura catalana a Palestina.
S'ha tractat d'una aproximació i unes actuacions a la zona, organitzada
per la Xarxa d'Enllaç amb Palestina,
per contactar amb músics locals i conèixer el conflicte
Israel/Palestina de primera mà. L'experiència s'han pogut seguir a
través del bloc Músics a Palestina, i s'està fent un documental sobre el viatge i l'estada.
Precisament el mateix Freixas ha patit assetjament mediàtic contra la seva actuació al Festival Acúsitca
de Figueres d'enguany per part dels partits Ciudadanos i PP, amb
acusacions difamatòries sobre el seu compromís i militància. El
sorprenent estirabot sense precedents de l'espanyolisme contra músics
catalans, no ha fet més que despertar una onada de solidaritat vers el
cantautor. Tampoc l'ajuntament de Figueres no els seguí el joc, i ha
recolzat la formació de Riudebitlles en l'actuació, que ha estat tot un
èxit de públic.
Un altre exemple de música i solidaritat el podem trobar en la campanya
de suport amb en Jona, des d'on s'han creat un seguit de vídeos sota el
títol La solidaritat no s'empresona, on tot de testimonis donen
suport al jove barceloní i expliquen el seu punt de vista del cas.
Entre altres, hi podem sentir a en Pau Alabajos, en Xavi Sarrià
Aquest agost hi ha hagut un gran esdeveniment, el primer COMcert,
a Benifairó de la Valldigna. Ha estat un festival de catorze hores
ininterrompudes de música en català al País Valencià, amb gran èxit
d'assistència, organitzat pel Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), on han
actuat els guanyadors d'aquestes tres primeres edicions dels Premis Ovidi Montllor. En aquest acte que marca una renovació en el col·lectiu, s'hi ha pogut sentir gent com Òscar Briz, Orxata sound system, Pau Alabajos, 121db, Rapsodes o Bakanal.
Una altra iniciativa per destacar és la dels Músics sense fotògraf,
un col·lectiu de gent del País Valencià que gaudeix de la imatge i de
la música, que ja fa un temps que es mou. Es dediquen a fotografiar amb
qualitat als grups de música en valencià que més els agrada, i
comparteixen les fotografies a través de la galeria d'un compte
Flickr comú. Oberts a tot tipus de propostes i col·laboracions, volen
paliar el fet de que la fotografia i la música no tinguin espais ni
ajudes, "i encara menys si t'interessa alguna cosa 'fora del normal'
com pot ser la música en valencià o la crítica social".
De ben segur que aviat fotografiaran als Aspencat, que presenten el seu segon disc, Obri la llauna. El disc de la banda de la Marina Alta és una evolució natural del seu debut, La festa està servida
(2007), on consoliden el seu so, a base de barrejar reggae, ska, rumba,
rock i sons tradicionals. En aquesta ocasió inclouen jungle, funk, i
alguna pinzellada electrònica, conservant la vitalitat de la secció de
vents i la reforçada veu de Kiko, amb lletres compromeses, d'una manera
desenfadada, però sincera.
Una altra iniciativa valenciana és València Ska FM,
un espai on es poden trobar les
referències anteriors dels grups de l'òrbita skatalítica de València.
Ara mateix ja compten amb disset discs d'un total de set grups, com Odi,
Skapolits, Malagäna o Contratempo. És un
emergent arxiu de discs, on s'hi poden trobar rareses com la maqueta L'horta ska de Ki sap,
anterior al seu famós debut homònim, o les cançons mai editades del grup Buskant, inactiu des de fa un any. De segur que s'hi sumaran més grups,
de fet ja en tenen dos més d'aparaulats.
Finalment, ens arriba la notícia que després de l'estiu apareixerà el disc Història de Catalunya amb cançons 2.0, una actualització d'aquella històrica referència d'Edigsa del 1971. El periodista i escriptor Joaquim Vilarnau ha coordinat aquest àlbum, amb lletres de Joan Vilamala (Esquirols) i músiques de Toni Xuclà. Dels varis autors que hi participen es pot destacar la participació conjunta de gent com Carles Belda, Xazzar, Pau Alabajos, Miquel Mariano, Francesc Ribera "Titot" o Sanpedro.
Com a addenda, la recomanació del documental sobre els drets d'autor Un manifest del remix (Brett Gaylor, 2008), on hi han col·laborat tot d'internautes i ara està allotjat al lloc web de Televisió de Catalunya.
--
RXI, música compromesa
www.rxi.cat
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
Malgrat el motiu oficial de la detenció de l'Eudald Calvo, totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista no dubten gens a l'hora d'afirmar que se l'ha detingut per la seva intensa militància al si d'organitzacions com Maulets, SEPC i al capdavant del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya.
El delicte més greu que s'imputa a Calvo és el d'associació il·lícita, pel qual es requereix que tres o més persones cometin delictes de forma continuada. Per acusar l'Eudald de moment els Mossos es basen únicament en una fotografia on apareix amb un megàfon durant una protesta a l'estació de ferrocarrils de la UAB per denunciar l'elevat preu del transport públic.
Malgrat els dos llargs i intensos dies que porta l'Eudald Calvo de periple repressiu -després de romandre mig dia i una nit a la garjola i comparèixer davant de la jutgessa-, ha cedit uns minuts del seu temps a Llibertat.cat per respondre unes quantes preguntes que sens dubte contribueixen a aportar una mica més de llum a un procés que si per alguna cosa es caracteritza és per ser fosc, tèrbol i molt confús. Tant per ell com per totes les i els militants de l'Esquerra Independentista que li estan donant suport i que clamen, tossudes, "Eudald llibertat!"
Els orígens El FNC fou fundat a París el 4 de maig del 1940, al 39 de la Rue Marois. Tres representants d’Estat Català (EC), un d’ells Joan Cornudella i tres de Nosaltres Sols! (NS!), amb Daniel Cardona, signaren un acord que donà naixença a l’Organització patriòtica resistent. Dos anys després l’Organització s’anomenà Front Nacional de Catalunya, era l’hereu polític del macianisme d’EC i del model l’insurreccional irlandès de Nosaltres Sols!