Per a la COS, l'ampliació de la protecció social a les persones aturades, aprovada pel govern espanyol del PsoE el passat 13 d’agost, mitjançant Reial Decret, tot i ésser una mesura necessària i urgentíssima per a reforçar la protecció social de les persones que es troben en situació d'atur i han esgotat les prestacions i subsidis, sense haver pogut accedir a un nou lloc de treball, no és res més que una nova mentida d’aquest govern antisocial, contra la classe treballadora.
Així mateix, des de la COS, valoren igualment de forma negativa l’actitud dels sindicats grocs espanyols CCOO i UGT, que tot i ésser “crítics”, en cap moment arriben a plantejar cap mesura de resposta i pressió per assolir les condicions i les prestacions que realment necessiten les persones treballadores en situació d’atur.
Encara més, troben lamentable les excuses emprades per CCOO en acusar la CEOE d’aquest nou “fracàs”, per no haver “facilitat” el pacte del “diàleg social”, tot i dient que si així s’hagués pactat, les condicions haurien estat força millors... Com si la nova reforma laboral que ja tenen enllestida CCOO, UGT, CEOE i PsoE, signifiquès cap millora pels drets de les persones treballadores, i com si realment CCOO (o la UGT), haguessin fet alguna altra cosa que trair la nostra classe en els darrers 30 anys.
L'anàlisi que fa la COS:
En què consisteix realment aquest “nou” subsidi?
Segons l’escasíssima informació oficial publicada, el Programa Temporal de Protecció per Atur i Inserció, aprovat al consell espanyol de ministres del passat 13 d’agost, en forma de reial decret (tot açò en teoria):
- facilitarà una cobertura equivalent al 80% de l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), és a dir, 420€/mes, disposant de dos mesos per a sol·licitar-la;
- pal·liarà la situació econòmica d'aproximadament de 340.000 persones aturades al conjunt de l’estat espanyol, que al finalitzar els seus períodes de prestació contributiva o subsidi no puguin accedir a altra prestació, així com a millorar les seves
expectatives laborals.
Segons l’escasíssima informació oficial publicada, el Programa Temporal de Protecció per Atur i Inserció, aprovat al consell espanyol de ministres del passat 13 d’agost, en forma de reial decret (tot açò en teoria):
- facilitarà una cobertura equivalent al 80% de l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), és a dir, 420€/mes, disposant de dos mesos per a sol·licitar-la;
- pal·liarà la situació econòmica d'aproximadament de 340.000 persones aturades al conjunt de l’estat espanyol, que al finalitzar els seus períodes de prestació contributiva o subsidi no puguin accedir a altra prestació, així com a millorar les seves
expectatives laborals.
Sota quines condicions?:
- tenir rendes inferiors al 75% del SMI (Salari Mínim Interprofessional, 624€/mes en 2009);
- tenir rendes inferiors al 75% del SMI (Salari Mínim Interprofessional, 624€/mes en 2009);
- subscriure un compromís de participació en itineraris actius d'inserció (cursos, etc);
- la seva percepció serà incompatible amb altres rendes concedides per les diferents Administracions Públiques;
- ésser menor de 65 anys; - haver esgotat la prestació per atur de nivell contributiu des del dia 1 d'agost de 2009 i els 180 dies naturals següents a aquesta data i no tinguin dret al subsidi;
- estar inscrit com demandant d'ocupació;
- estar inscrit com demandant d'ocupació;
- la sol·licitud haurà de presentar-se dintre dels seixanta dies següents a l'esgotament de la prestació o el subsidi per atur; - serà vigent mentre les xifres percentuals de l’atur al conjunt de l’estat espanyol es mantinguin per sobre del 17%.
Però, realment què volen dir i què impliquen els punts anteriors?:
Però, realment què volen dir i què impliquen els punts anteriors?:
- no tenir rendes superiors al 75% de l’SMI:Quines rendes? Comptabilitzades individualment, o per “unitat familiar”?:o Malgrat no dir-ho, i malgrat l’absoluta manca d’informació que encara impera a les oficines dels Serveis d’Ocupació, s’està aplicant per “unitat familiar”;
o això implica que, per exemple, si hom viu amb una persona que reb una pensió (viudetat, dependència, etc.), subsidi, etc., que sigui superior al 75% de l’SMI (és a dir, cobrar una misèria de 468€/mes o més), no podrà rebre eixa prestació.
- En alguns mitjans d’informació ja s’ha començat a reconéixer que així, totes les persones que s’apuntin a aquests cursets, deixaran d’estar de forma efectiva a les estadístiques oficials d’atur, amb la qual cosa, les xifres “milloraran”, i el govern es posarà altra medalla, amb noves mentides.
- Com ja hem dit abans, si es perceb per exemple un subsidi per incapacitat laboral parcial, incapacitat que no impediria poder realitzar determinades tasques, ja no es podria rebre eixe subsidi.
- Què passarà llavors amb les dotzenes de milers de persones, arreu dels Països Catalans, que ja no percebien cap subsidi ni prestació abans de l’1 d’agost? Que continuaran sense rebre res de res.
- Què passarà si una vegada hagin passat els 180 dies natural (6 mesos, és a dir, la misèria de 2520€ en total), no hem trobat feina? Ens quedarem igual que ja hi érem.
- Què passarà si al conjunt de l’estat baixa l’atur del 17%, però en determinats territoris no ho fa?
- I malgrat que baixi del 17% a tot arreu, què passarà amb les persones que continuïn sense feina, ni prestacions, ni subsidis, ni cap possible ingrès?
- Per últim, malgrat els intents del govern espanyol per “solucionar” aquest nou merder que han creat, res no apunta a cap solució efectiva; i la teòrica pujada d’impostos a les rendes més “elevades” quedarà en res efectiu... o com a molt, no tocarà les veritables rendes altes, ja que són les que els mantenen al poder.
o això implica que, per exemple, si hom viu amb una persona que reb una pensió (viudetat, dependència, etc.), subsidi, etc., que sigui superior al 75% de l’SMI (és a dir, cobrar una misèria de 468€/mes o més), no podrà rebre eixa prestació.
- En alguns mitjans d’informació ja s’ha començat a reconéixer que així, totes les persones que s’apuntin a aquests cursets, deixaran d’estar de forma efectiva a les estadístiques oficials d’atur, amb la qual cosa, les xifres “milloraran”, i el govern es posarà altra medalla, amb noves mentides.
- Com ja hem dit abans, si es perceb per exemple un subsidi per incapacitat laboral parcial, incapacitat que no impediria poder realitzar determinades tasques, ja no es podria rebre eixe subsidi.
- Què passarà llavors amb les dotzenes de milers de persones, arreu dels Països Catalans, que ja no percebien cap subsidi ni prestació abans de l’1 d’agost? Que continuaran sense rebre res de res.
- Què passarà si una vegada hagin passat els 180 dies natural (6 mesos, és a dir, la misèria de 2520€ en total), no hem trobat feina? Ens quedarem igual que ja hi érem.
- Què passarà si al conjunt de l’estat baixa l’atur del 17%, però en determinats territoris no ho fa?
- I malgrat que baixi del 17% a tot arreu, què passarà amb les persones que continuïn sense feina, ni prestacions, ni subsidis, ni cap possible ingrès?
- Per últim, malgrat els intents del govern espanyol per “solucionar” aquest nou merder que han creat, res no apunta a cap solució efectiva; i la teòrica pujada d’impostos a les rendes més “elevades” quedarà en res efectiu... o com a molt, no tocarà les veritables rendes altes, ja que són les que els mantenen al poder.
Ara bé, com ens afecta realment a les persones treballadores als Països Catalans al sud de l’Albera?
L’actual crisi econòmica ha significat la destrucció de centenars de milers de llocs de treball arreu dels Països Catalans, i molt especialment al sud de l’Albera. En paral·lel, s’ha generat un estat de precarització accelerada dels pocs llocs de treball que s’han generat, ha augmentat el treball en negre, i les condicions salarials i de poder adquisitiu han empitjorat (tot i la “baixada” de l’IPC), això ja no ho pot negar ningú.
Ja no es pot negar tampoc que les xifres d’atur, de nombre d’EROs i de destrucció de llocs de treball “estable”, és major al nostre país que a la resta de l’estat espanyol.
Segons les dades oficials de l’/Instituto Nacional de Estadística/ (dades del govern espanyol que no inclouen les dotzenes de milers de persones aturades que es troben fent cursos d’inserció laboral, etc.), el passat juliol hi havia al conjunt de l’estat espanyol més de 3.544.000 persones aturades, de les quals, oficialment, més de 995.000 es troben entre la CAC, la CAV i la CAIB, és a dir, més del 28% del total estatal. Ara bé, i malgrat que en dades absolutes a nivell estatal, les xifres de l’atur han disminuit, a casa nostra, han augmentat, tot i estar en temporada alta d’estiu, etc.
A més, i pel que fa al nivell de cobertura per desocupació, a la CAC hi ha més de 100.893 persones aturades que no perceben cap tipus de prestació i/o subsidi, és a dir, més del 20% del total de persones a l’atur, i això segons les xifres oficials. Pel que fa a la CAIB, estaríem parlant de més de 13.000, les persones sense cap tipus de subsidi, i de més de 130.000 a la CAV. En total, i comptabilitzant-ho molt a la baixa, un mínim de 250.000 persones sense rebre cap subsidi per desocupació al sud de l’Albera (les xifres reals d’atur són superiors al milió i mig d’aturats, més de mig milió dels quals no reben cap prestació, ni subsidi... aproximant les dades parcials que es tenen de les dades dels serveis d’ocupació, de les persones que estan fent cursos, i que per tant no entren a les estadístiques d’atur, etc.). Quan la dotació total de l’”ajuda” del govern només està dirigida a 340.000 persones al conjunt de l’estat espanyol!!
I tot i sense aturar-nos a parlar de la quantia de “l’ajuda”, que donat el nivell de preus a casa nostra, no poden resultar més que un pedaç i almoina temporal, però que dissortadament res va a solucionar, més enllà de tapar unes quantes boques afamades. O també, per exemple, que en 6 mesos només es pot provocar un augment de les “presses” per trobar feina, al cost que sigui, augmentant la precarietat i la insolidaritat, i empitjorant el conjunt de les condicions salarials i laborals al nostre país... política que vindrà reblada i legitimada amb la propera reforma laboral (que ja tenen enllestida el PsoE, CCOO, UGT i la CEOE, només a l’espera del moment idoni per signar-la i fer-la pública).
Ja no es pot negar tampoc que les xifres d’atur, de nombre d’EROs i de destrucció de llocs de treball “estable”, és major al nostre país que a la resta de l’estat espanyol.
Segons les dades oficials de l’/Instituto Nacional de Estadística/ (dades del govern espanyol que no inclouen les dotzenes de milers de persones aturades que es troben fent cursos d’inserció laboral, etc.), el passat juliol hi havia al conjunt de l’estat espanyol més de 3.544.000 persones aturades, de les quals, oficialment, més de 995.000 es troben entre la CAC, la CAV i la CAIB, és a dir, més del 28% del total estatal. Ara bé, i malgrat que en dades absolutes a nivell estatal, les xifres de l’atur han disminuit, a casa nostra, han augmentat, tot i estar en temporada alta d’estiu, etc.
A més, i pel que fa al nivell de cobertura per desocupació, a la CAC hi ha més de 100.893 persones aturades que no perceben cap tipus de prestació i/o subsidi, és a dir, més del 20% del total de persones a l’atur, i això segons les xifres oficials. Pel que fa a la CAIB, estaríem parlant de més de 13.000, les persones sense cap tipus de subsidi, i de més de 130.000 a la CAV. En total, i comptabilitzant-ho molt a la baixa, un mínim de 250.000 persones sense rebre cap subsidi per desocupació al sud de l’Albera (les xifres reals d’atur són superiors al milió i mig d’aturats, més de mig milió dels quals no reben cap prestació, ni subsidi... aproximant les dades parcials que es tenen de les dades dels serveis d’ocupació, de les persones que estan fent cursos, i que per tant no entren a les estadístiques d’atur, etc.). Quan la dotació total de l’”ajuda” del govern només està dirigida a 340.000 persones al conjunt de l’estat espanyol!!
I tot i sense aturar-nos a parlar de la quantia de “l’ajuda”, que donat el nivell de preus a casa nostra, no poden resultar més que un pedaç i almoina temporal, però que dissortadament res va a solucionar, més enllà de tapar unes quantes boques afamades. O també, per exemple, que en 6 mesos només es pot provocar un augment de les “presses” per trobar feina, al cost que sigui, augmentant la precarietat i la insolidaritat, i empitjorant el conjunt de les condicions salarials i laborals al nostre país... política que vindrà reblada i legitimada amb la propera reforma laboral (que ja tenen enllestida el PsoE, CCOO, UGT i la CEOE, només a l’espera del moment idoni per signar-la i fer-la pública).
Bateria de mesures realment necessàries en la situació actual, i futura:
Des de la COS entenem, tal i com vam començar a desenvolupar mitjançant el document de treball presentat fa uns mesos “Per una lluita específica contra l’atur”, que calia començar a projectar a nivell social un programa de mesures urgents per fer front a la crisi, a l’atur i a la precarietat terribles que ens colpegen a les persones treballadores arreu dels Països Catalans.
Per tot plegat, i entre d’altres mesures que caldria anar fixant de forma col·lectiva entre totes les organitzacions i col·lectius que lluitem cada dia per l’alliberament personal, social i nacional del nostre país, des de la COS proposem:
Des de la COS entenem, tal i com vam començar a desenvolupar mitjançant el document de treball presentat fa uns mesos “Per una lluita específica contra l’atur”, que calia començar a projectar a nivell social un programa de mesures urgents per fer front a la crisi, a l’atur i a la precarietat terribles que ens colpegen a les persones treballadores arreu dels Països Catalans.
Per tot plegat, i entre d’altres mesures que caldria anar fixant de forma col·lectiva entre totes les organitzacions i col·lectius que lluitem cada dia per l’alliberament personal, social i nacional del nostre país, des de la COS proposem:
1. Retroactivitat de les mesures i subsidis d’ajuda, és a dir, qualsevol persona treballadora haurà de poder accedir a ells
independentment del moment en aque s’hagi quedat sense feina.
independentment del moment en aque s’hagi quedat sense feina.
2. Subsidi d’atur indefinit, per totes les persones treballadores, independentment de la seva història laboral.
3. Dignificació de les pensions i rendes, especialment per les persones treballadores jubilades, les de viduetat i molt especialment les dedicades a les persones dependents.
4. Les quanties d’aquests subsidis s’han de fer en base a l’IPC real de cadascuna de les comarques del nostre país, i no en base a quantitas fixades per l’estat en base a les rendes mínimes.
5. S’ha d’ampliar i reforçar la xarxa pública d’assitència i protecció social, mitjançant la creació de noves escoles (des dels 0 anys fins a les persones jubilades), xarxa ampliada de transport públic, ampliació i millora dels serveis sanitaris públics, dels serveis assistencials a les persones depenents i les seves famílies, etc., i tot plegat comptant amb les ampliacions de plantilla que siguin necessàries.
6. Disposició, per part dels municipis i de les associacions socialment útils, de totes les persones amb dret a subsidi indefinit per realitzar treballs necessaris durant les hores de la jornada laboral i en la mateixa localització de residència.
7. Reducció de la jornada laboral, començant amb jornades obligatòries màximes de 35 hores setmanals sense rebaixa salarial.
8. Fixació del Salari Mínim Interprofessional en 1200€ mensuals, per poder començar així a recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers 20 anys.
9. Creació d’un impost directe sobre el benefici de les empreses i sobre les rendes més elevades, per permetre el finançament d’aquestes mesures i l’allargament del subsidi d’atur. Així com la recuperació de l’impost sobre les herències.
10. Establiment d’un carnet acreditatiu per als joves treballadors en atur que no cobrin subsidi ni tinguin cap ingrés, que els doni automàticament dret a l’exempció en els impostos directes de tot tipus, accés a la seguretat social i a la gratuïtat dels transports públics, dels espectacles i manifestacions culturals, de l’atenció mèdica i hospitalària, dels medicaments, dels serveis de menjador i transport escolar de les escoles públiques. Tot això gestionat des dels municipis i garantit pels “governs autonòmics” corresponents.
11. Equiparació del joves que han acabat els estudis i que estan en edat de treballar amb la categoria d’aturat amb dret a subsidi.
7. Reducció de la jornada laboral, començant amb jornades obligatòries màximes de 35 hores setmanals sense rebaixa salarial.
8. Fixació del Salari Mínim Interprofessional en 1200€ mensuals, per poder començar així a recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers 20 anys.
9. Creació d’un impost directe sobre el benefici de les empreses i sobre les rendes més elevades, per permetre el finançament d’aquestes mesures i l’allargament del subsidi d’atur. Així com la recuperació de l’impost sobre les herències.
10. Establiment d’un carnet acreditatiu per als joves treballadors en atur que no cobrin subsidi ni tinguin cap ingrés, que els doni automàticament dret a l’exempció en els impostos directes de tot tipus, accés a la seguretat social i a la gratuïtat dels transports públics, dels espectacles i manifestacions culturals, de l’atenció mèdica i hospitalària, dels medicaments, dels serveis de menjador i transport escolar de les escoles públiques. Tot això gestionat des dels municipis i garantit pels “governs autonòmics” corresponents.
11. Equiparació del joves que han acabat els estudis i que estan en edat de treballar amb la categoria d’aturat amb dret a subsidi.
