Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Per Xavier Gispert Zegrí. Publicat a la secció d'Opinió de L'Accent núm. 172.
Propaganda: discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i la conducta de l'opinió pública (definició del Diccionari de l'IEC referent al sector de la comunicació). Malgrat això, el de propaganda és un concepte essencialment mal sonant, gairebé pejoratiu. El significant està molt allunyat del seu significat. Quan hom parla de propaganda, altri entén manipulació. Un altre concepte, el de manipulació, mal sonant.
Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.
Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.
Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.
El Grup Enderrock ha
presentat l'Anuari 2009 de la Música i l'Espectacle als Països
Catalans, del que se'n extreuen conclusions com que, com ja fa temps
que es va veient, la música en directe representa gairebé el 90% del
negoci total del sector, i que el sector discogràfic perd un 20% dels
ingressos del 2008, tot i editar-se més que mai en català. El
periodista Roger Palà
conclou que la crisi "passarà factura principalment a les empreses [discogràfiques]
dinosàuriques. Tenen més oportunitats de sobreviure aquelles
estructures petites i versàtils, adaptables a les noves circumstàncies,
que sàpiguen llegir amb certa habilitat els signes dels temps".
Sabent que el directe és el que més interessa ara als amants de la música, el setmanari La Directa d'aquesta setmana (#149) encarta Festa i lluita,
un suplement dedicat a les festes alternatives i autogestionades dels
Països Catalans. També inclou un reportatge sobre les problemàtiques de
les festes alternatives i informació sobre la Coordinadora de Festes Majors Autogestionades. Els 10000 suplements que s'han editat es distribuiran de franc durant les festes alternatives d'agost i setembre.
Mentre que en el pla internacional, la UE vol normalitzar la
situació de les descàrregues de música via Internet, arriben un parell
d'apunts des del País Valencià.
La productora Almoxic Films i Diagonal TV han iniciat el desenvolupament d'una TV movie sobre la vida i l'obra d'Ovidi Montllor. L'Ovidi, la pel·lícula,
es troba encara en fase embrionària, però ja s'ha confirmat a Eduard
Fernàndez per al paper protagonista, doncs té una gran simpatia pel
personatge, a més d'una semblança física amb el cantant alcoià.
Per altra banda, el guanyador del Premi Muixeranga al millor disc per votació popular (2008), Pau Alabajos ha denunciat que el festival Festalberic
ha quedat suspès per les constants traves i complicacions que el
consistori municipal (PP) ha anat interposant als organitzadors.
Si fem un cop d'ull a les novetats d'aquest juliol, parlem primerament del segon disc dels graciencs Igitaia. En quest segon llarga durada, Progés,
s'hi troben dotze cançons que constitueixen certament un progrés tant
musicalment com en lletres. La seva gamma de de registres entre el punk,
el rock combatiu i l'ska, l'han caramel·litzat amb una bona dosi de
melodia, mentre que les lletres han estat més treballades. Un disc rodó
amb bones col·laboracions.
Per la seva banda, els Segona opció també acaben de treure el seu segon disc, La nostra vida.
Es tracta d'onze talls on els molinencs s'adoben en el so punk rock que
havien cultivat ja en el seu debut, però ara amb uns cors més
aclaparadors i més experiència en l'execució. Toquen tant temes com
dels voluntaris internacionals de la Guerra Civil espanyola, el
maccarthisme nord-americà o els fets d'Atenes de 2008, i unes
interessants interpretacions de Pere IV a El burgès, de Dropkick Murphys a Worker's song i la mítica You'll never walk alone.
Com no podia ser d'altra manera, tants debuts només podien dur a la
revalidació de grups, i si ja n'hem esmentat un parell, aquí en tenim
dos més.
El segon disc de Xeic!
renoven la seva aposta pel ska i el rock amb missatge, amb més melodia
enganxosa i saber fer. Degut a la bona acollida del primer disc,
havent-ne distribuit gratuïtament 2000 còpies, 4000 descàrregues
directes, i la bona acollida del públic en els directes, els de Rasquera
decidiren enregistrar aquest Birla!!!, també autoeditat i també disponible en descàrrega directa.
Instint és el segon disc dels Antagònics,
on
expandeixen el seu espectre musical amb una nova gama de matisos que se
sumen al rock característic, potent i contundent, de la
banda. Des d'un cert aire chillout fins a guitarres esmolades i ritme
frenètic és el que sona en aquest disc, on els temes es mouen entre la
denúncia i els neguits personals, amb títols com Sota control, Ràbia, Miserables o Barcelona. En aquesta pàgina podreu sentir-les totes.
L'infant terrible és un grup de Ferreries que acaben de treure a la llum el seu debut titulat Terra prima,
tot un descobriment. Els menorquins parlen d'especulació, de guerres o
del consumisme, sobre un rock molt característic amb apunts de reagee,
funk i ska. El disc inclou un clip d'un dels temes més gratament sorprenents del disc, Emili Gomila.
Els Sabotatge
ja tenen la seva segona maqueta, ara sí, gravada a l'estudi APX amb en
Trashoo. Amb menys cançons que l'anterior, però més qualitat, els de
l'Arboç han recuperat a Tribus algunes de l'anterior, i n'hi
han afegit de noves. Fan un punk rock hardcore potent, on hi destaca la
veu combativa de Nieves i els cors punyents del grup.
Lark about és un jove grup d'Amposta, que després de dues maquetes acaben de gravar la tercera, titulada Te put l'aixella!,
així mateix. Es presenten a crit de "mamella!", però més enllà de la
bojeria adolescent hi trobem missatge, crítica i reivindicació. Cançons
com Lo crit de l'Ebre o Surt del ramat sonen a punk rock amb algun moment d'ska ebrenc i amb algun moment contundent.
El quart assalt dels irreverents Gonelles morts s'anomena El rastre popular a l'imperi del progrés, una altra dosi de friquisme punk que aquesta vegada toca tant temes "defcondosistes" com GM revolution, techno com Mallorca is not Spain, punk rock com Formenteraskatu, o d'arrel tradicional com Romanço des pla de Sant Jordi. Amb molt més missatge que normalment, però en descàrrega directa com sempre.
Per acabar, esmentar la demo que el grup novell Freedom comparteix a Jamendo. Els de Santa Maria d'Oló hi tenen 4 temes propis entre el punk, el hardcore, el rock i el metal, amb lletres compromeses.
--
RXI, música compromesa
www.rxi.cat
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.