En el següent requadre, es pot observar l’evolució del nombre de
persones aturades al conjunt del país sota administració espanyola,
segons gènere i edat:
De la mateixa manera, en el següent requadre, es pot observar la variació de la taxa d’atur, segons les mateixes variables:
Malgrat la distorsió quant als números absoluts i les evolucions, mitjançant aquestes dades sí que es pot corroborar un aspecte com és el de l’afectació principal de l’atur entre els homes, ja que han patit un increment en el nombre d’aturats del 110,85% anual, mentre que, en el cas de les dones, l’augment ha estat 22 punts inferior, a causa de la reducció dels llocs de treball en sectors generalment masculinitzats, com el de la construcció o la indústria. En aquest sentit, també s’observa com les inversions extraordinàries del govern central i la contractació de temporada no han pogut reduir l’atur, el qual s’ha incrementat un 2,75% en aquest trimestre, fent témer un augment molt major un cop passi l’estiu i quan finalitzin les contractacions temporals estiuenques i els recursos del PlanE.
Igualment, en el cas del jovent, l’increment relatiu de l’atur patit a
Catalunya triplica el del País Valencià i quadruplica el de les Illes
Balears i Pitiüses, malgrat que la mitjana catalana se situa entorn del
60% i amb una taxa d’atur del 36,36%, 14,5 punts per sobre de la de fa
un any i 18 punts superior a la mitjana juvenil de la Unió Europea.
Això demostra que, malgrat créixer el nombre de desocupats/des en menor
nombre que la mitjana catalana, el jovent parteix d’una situació de
precarietat superior i assoleix unes cotes molt elevades en situació de
crisi. De la mateixa manera, comparant aquestes xifres amb les
ministeri de Treball, s’observa com el nombre de joves a l’atur es
dobla amb escreix en el cas de l’EPA, respecte l’estudi del govern
central, el que demostra que menys de la meitat dels i les joves dels
Països Catalans sense feina estan apuntats/des als serveis públics
d’ocupació, segurament atès que no han cotitzat prou per cobrar cap
prestació i que (encertadament) no el veuen com un mitjà eficient per
trobar feina.
En aquest sentit, per fer front a l’atur, cal impulsar canvis profunds
en el model productiu i socioeconòmic i no tan sols aplicar mesures
cares i d’impacte limitat. En aquest sentit, la Intersindical-CSC va
presentar ahir les seves propostes per fer front a la crisi (cliqueu aquí
per veure-les), les quals es basen en edificar una economia menys
dependent del totxo i l’especulació, millorar i incrementar els drets
laborals i els salaris i transferir als Països Catalans les
competències en matèria laboral.