Documentació
Consideracions per Cecilia Vergnano
Per Manuel Delgado. Publicat al seu bloc el 26 de jul¡ol de 2010.
Cecilia:
M'agradaria explicar una cosa. Perdona si et sembla un rotllo, però és que em va deixar preocupat el que em vas dir com de passada fa uns dies ... No et nego que hi ha al nacionalisme conservador alguna analogia, però en el que et insistia és que el nacionalisme no és una unitat ideològic i que el nacionalisme "no és", "es fa servir". Aquí hi ha la qüestió, a Catalunya, per exemple, la tradició històrica ha vinculat intensament el catalanisme, fins i tot en les seves variants independentistes, amb l'esquerra revolucionària, i no ara, sinó des de la pròpia aparició dels partits i organitzacions marxista-leninistes en els anys 20.
Per Paul A. Baran. Traduït i publicat per La Fàbrica el 20 de juliol de 2010.
 Aquest text, Publicat a The Manchester School, el gener de 1952. posà potser per primera vegada sobre la taula algunes de les qüestions que avui dia l'esquerra dels països de la perifèria se segueix plantejant –o es torna a plantejar. Creiem que conserva prou interès per què La Fàbrica l'haguem traduït i el publiquem, coincidint enguany amb el centenari del naixement de l'autor.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 16 de juliol de 2010.
 La
polèmica provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre
l'Estatut de Catalunya ha provocat un clar desplaçament dels esquemes
nacionalistes catalans cap a zones més properes a l'independentisme.
Aquesta sentència ha deixat molt clar que l'encaix de Catalunya a
l'actual estructura territorial i jurídica espanyola és inviable. És a
dir, és inviable si entenem que a Catalunya hi ha un important impuls
identitari cap a la seva consideració com una nació.
|
L’Enquesta de Població Activa eleva la taxa d’atur fins al 18,05% al sud de l'Albera
|
|
|
 Propostes de la Intersindical-CSC davant la crisi i els acords per fer-hi front
Una altra vegada, les dades trimestrals de l’Enquesta de Població
Activa (EPA) suposen un gerro d’aigua freda respecte la tendència
marcada cada mes per les xifres del Ministeri de Treball i ha
incrementat notablement el nombre d’aturades i aturats del país, així
com la diferència respecte la situació de fa un any. La diferències
entre ambdós estudis és que, mentre l’EPA es basa en una enquesta a una
mostra representativa de la població, el ministeri publica les xifres
segons el nombre de persones inscrites als serveis públics de recerca
de feina, el que exclou un sector de la població que, per diversos
motius, no hi consta, segons informa la Intersindical-CSC
D’aquesta manera, mentre el govern espanyol anunciava una reducció de l’atur
i que el nombre de persones desocupades a les autonomies catalanes no
arribava al milió, a finals de juny, l’EPA demostra en l’estudi
publicat avui que, entre Catalunya, el País Valencià i les Illes
Balears i Pitiüses, ja se supera el milió i quart d’aturats/des, una
xifra que gairebé dobla la del mateix trimestre del 2008. De la mateixa
manera, en el mateix període, la taxa d’atur ha pujat del 9,13% fins al
18,05%, superant lleument la taxa estatal, la qual ha crescut menys,
del 10,44% fins al 17,92%. D’aquesta manera, com ha anat succeint des
de l’inici de l’actual crisi, els Països Catalans han patit més aquesta
que el conjunt de l’estat, a causa de la manca de recursos i
competències per fer-hi front.
En el següent requadre, es pot observar l’evolució del nombre de
persones aturades al conjunt del país sota administració espanyola,
segons gènere i edat:
De la mateixa manera, en el següent requadre, es pot observar la
variació de la taxa d’atur, segons les mateixes variables:
Malgrat la distorsió quant als números absoluts i les evolucions,
mitjançant aquestes dades sí que es pot corroborar un aspecte com és el
de l’afectació principal de l’atur entre els homes, ja que han patit un
increment en el nombre d’aturats del 110,85% anual, mentre que, en el
cas de les dones, l’augment ha estat 22 punts inferior, a causa de la
reducció dels llocs de treball en sectors generalment masculinitzats,
com el de la construcció o la indústria. En aquest sentit, també
s’observa com les inversions extraordinàries del govern central i la
contractació de temporada no han pogut reduir l’atur, el qual s’ha
incrementat un 2,75% en aquest trimestre, fent témer un augment molt
major un cop passi l’estiu i quan finalitzin les contractacions
temporals estiuenques i els recursos del PlanE.
Igualment, en el cas del jovent, l’increment relatiu de l’atur patit a
Catalunya triplica el del País Valencià i quadruplica el de les Illes
Balears i Pitiüses, malgrat que la mitjana catalana se situa entorn del
60% i amb una taxa d’atur del 36,36%, 14,5 punts per sobre de la de fa
un any i 18 punts superior a la mitjana juvenil de la Unió Europea.
Això demostra que, malgrat créixer el nombre de desocupats/des en menor
nombre que la mitjana catalana, el jovent parteix d’una situació de
precarietat superior i assoleix unes cotes molt elevades en situació de
crisi. De la mateixa manera, comparant aquestes xifres amb les
ministeri de Treball, s’observa com el nombre de joves a l’atur es
dobla amb escreix en el cas de l’EPA, respecte l’estudi del govern
central, el que demostra que menys de la meitat dels i les joves dels
Països Catalans sense feina estan apuntats/des als serveis públics
d’ocupació, segurament atès que no han cotitzat prou per cobrar cap
prestació i que (encertadament) no el veuen com un mitjà eficient per
trobar feina.
En aquest sentit, per fer front a l’atur, cal impulsar canvis profunds
en el model productiu i socioeconòmic i no tan sols aplicar mesures
cares i d’impacte limitat. En aquest sentit, la Intersindical-CSC va
presentar ahir les seves propostes per fer front a la crisi (cliqueu aquí
per veure-les), les quals es basen en edificar una economia menys
dependent del totxo i l’especulació, millorar i incrementar els drets
laborals i els salaris i transferir als Països Catalans les
competències en matèria laboral.
Per saber-ne més:
L'atur assoleix xifres històriques al mes d'agost
- Llibertat.cat
|
|
L'Anàlisi
|
Eufòria o fàstic, el Mundial de Sud-Àfrica està provocant tota mena d'emocions arreu del món relacionades amb el món del futbol i amb les banderes que hi participen.
Des d'una òptica independentista revolucionària el fàstic neix en veure com els ocupants polítics del nostre país exhibeixen a bombo i plateret i sense enrojolar-se ni sentir cap mena de vergonya uns símbols imperialistes, tacats de sang -tal com apunta la imatge-, feixistes. Però independentment de que hi jugui la selecció enemiga, hem de rebutjar el Mundial de Sud-àfrica només per això, o hi ha més motius?
|
|
Llegeix més...
|
|
Entrevista
|
 Torrent
1982; naix una nova veu. Una veu que silencia el feixisme i les
injustícies, que encén la flama d'un poble i d'un País alienat,
maltractat i destruït. És la veu del canvi. La veu de la vida, de
l'amor, de la justícia, del País... És la veu de Pau Alabajos. Junt
a la veu, naix també una ment crítica i desperta, inquieta i
pensativa, una ment amb les idees clares per a les necessitats del
seu País. És una ment que sap fins on pot arribar i com s'han de
fer les coses. És una ment necessària per a viure, o més bé,
sobreviure en un País de lladres i especuladors. Una veu tendra i
fràgil que colpeja i trenca amb el silenci. Cançó d'autor barrejada
amb sensacions i idees innovadores.
(Entrevista realitzada per Nere Cabareda i Serrano)
|
|
Llegeix més...
|
|
Memòria històrica
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Lluita
(portaveu d' IPC) del núm. 114 del desembre de 1984,
i reeditat fa pocs anys en versió digital per la web El
Talp. L'article recupera la figura del militant Jaume Compte i Canelles, que junt a Manuel Gonzàlez Alba van impusar el Partit Català Proletari ( PCP, anteriorment E stat Català-Partit Proletari, evolució marxista del tradicional Estat Català).
|
|
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
