El parlament de Catalunya rebutja la ILP que demanava un referèndum d'autodeterminació pel Principat
La Iniciativa Legislativa Popular, presentada per una comissió promotora encapçalada per Roger Granados, Enric Canela i Miquel Àngel Garcia, ha estat rebutjada perquè segons la mesa no compleix els requisits de l'article 1 de la llei de la iniciativa legislativa popular, que estableix que "poden ésser objecte de la iniciativa legislativa popular les matèries sobre les quals la Generalitat té reconeguda la seva competència i el Parlament pot legislar, d'acord amb la Constitució i
l'Estatut, llevat de les matèries que l'Estatut reserva a la iniciativa
exclusiva dels diputats, els grups parlamentaris o el govern, dels
pressupostos de la Generalitat i de les matèries tributàries". Aquesta iniciativa -recolzada per unes 10.000 persones- és per la mesa "inconstitucional i antiestatutària".
Pel que fa a la resta dels Països Catalans, els promotors d'aquesta ILP consideren: "Malgrat que la ILP tindrà tan sols validesa pel Principat, deixem a
les mans dels membres de la mesa l'eliminació dels catalans que
residint als Països Catalans no estan empadronats a Catalunya". La mesa s'havia queixat de la presència a la comissió promotora de catalans no principatins i per resoldre-ho la comissió va decidir "deixar-ho a mans dels membres de la mesa". Per altra banda però, Catalunya Estat Lliure no reconeix enlloc del seu programa que s'hagi de lluitar per la independència dels Països Catalans. El seu únic objectiu és iniciar "un projecte polític per assolir que Catalunya esdevingui un Estat independent integrat a la Unió Europea".
La primera presentació de la ILP a la mesa del Parlament va ser rebutjada per defectes de forma i l'1 de juny es va enviar una carta esmenant tals defectes a la mesa del Parlament. A partir d'aquest dia la mesa tenia 15 dies per definir-se, i aquest dimarts ho ha fet rebutjant-la. El Parlament, per tant, no haurà de debatre la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació principatí malgrat que els promotors van dir que esperaven rebre el suport de CDC, UDC, ERC, ICV i EUiA com a partits que tenen reconegut el dret a l'autodeterminació en els seus estatuts i ponències.
La proposta de pregunta per al referèndum del 12 de setembre del 2101 era: "Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?"
En el ple d'aquest dimecres els grups parlamentaries debatran el projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de
Catalunya, que desenvolupa l'article 122 de l'Estatut i estableix el
règim jurídic, el procediment, l'acompliment i la convocatòria de les
consultes populars per via de referèndum.
Segons una nota del
Parlament, la llei és d'aplicació a les consultes populars per via de
referèndum que promoguin les institucions públiques i la ciutadania en
l'àmbit de les competències de la Generalitat i dels ajuntaments sobre
qüestions polítiques de transcendència especial per a la ciutadania.
El dimecres 6 de maig es va fer l'acte de presentació al Parlament de l'entrada a registre de la ILP, el pas previ a la recollida de signatures. El CEL i els Deumil ja tenien enllestit un
operatiu per coordinar tots els voluntaris que s'encarregarien de
recollir les signatures per tot el territori principatí. Per a elaborar la llei, calia superar les 50.000 signatures. Per altra banda, tot
i que la petició demanava que el referèndum s'efectués el 12 de setembre
de l'any vinent, l'elaboració de la llei i la seva eventual aprovació
dependria no només de l'èxit de la ILP sinó de la voluntat política
dels partits amb representació al Parlament, fets que podien condicionar tant l'articulat com les dates. Així i tot, un cop convocada la
consulta, aquesta només es podria realitzar legalment prèvia
autorització del govern espanyol.
Aquest era el text de la proposta de llei:
TEXT ARTICULAT DE LA PROPOSICIÓ DE LLEI PER LA QUAL S’APROVA LA CONVOCATÒRIA D’UN REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ
Exposició de Motius
Aquest Parlament, en la seva funció principal de representació del poble de Catalunya, ja ha declarat en més d’una ocasió que el poble de Catalunya no renuncia a exercir el dret al’autodeterminació. Només cal que recordem el que proclamàvem en la Resolució 98/III de 12 de desembre de 1989 d’aquest Parlament en la qual vàrem manifestar que l’acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des dela dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979; o el que expressàrem en la Resolució 679/V d'1 d’octubre de 1998 d’aquest Parlament en la qual vàrem proclamar que ratificàvem un cop mésel dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat”.
Ha arribat el moment d’exercir aquest dret del poble de Catalunya a l’autodeterminació mitjançant la celebració d’un referèndum en el qual tots els catalans i catalanes puguin participar de la decisió del futur que volen per Catalunya.
Article únic
1. Es convoca un referèndum en el qual es crida a participar a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb dret de sufragi actiu, per tal de sotmetre a la seva decisió la pregunta següent:
Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, Democràtic i Social, integrat en la Unió Europea?
2. La consulta se celebrarà el diumenge 12 de setembre de 2010.
