Feliu Ventura ha disculpat la seua presència a Barxeta per imprevistos d'última hora. El grup d'Ontinyent "La Gent del Desert" i els també socarrats "Mil Batalles" han posat el punt i final a la diada convocada hui a La Costera que ha acabat a les dues de la matinada als sons d'una Muixeranga.
S'han fet ressó: L'Accent, VilaWeb-Gandia, VilaWeb-Ontinyent flaixos, Nosaltres, ANNAnotícies, Pàg26, ValldignaDigital, Toni Cucarella en roba de batalla,A la vora del riu mare, CatosferaValldigna, FUCAT, CUP-Barxeta.
Homenatge Joan Pellicer. Barxeta 02/05/2009 - Intervenció de Toni Cucarella:
Ara fa tot just un any que l’Associació en Defensa del Massís del Boscarró va presentar els seus estatuts. No és que ens importe gaire la data oficial i burocràtica. De fet no ens importa gens. De fet no sabem en quin moment, amb nom o sense, amb estatuts o sense, començàrem a funcionar. Hem vingut al món com naixen les coses en la natura: en part per amor, en part per germinació natural, en part per instint de pervivència.
Joan Pellicer ha estat un dels grans savis valencians. Tanmateix, un home a qui aquest país nostre, tan ingrat, el considerava poc. Potser perquè en els anys en què Joan compartia els seus coneixements a través de llibres, xarrades i caminades, fins i tot amb brevíssimes aparicions televisives, aquest país nostre patia la demència especulativa pel ciment i la rajola, una devastació de la que ara patim les conseqüències econòmiques, però que encara no hem patit totes les mediambientals. En aquell context (que és encara, per desgràcia, actual), l’obra sàvia i brillant del nostre mestre i amic Joan Pellicer no podia tenir altaveus. La seua veu l’escoltàvem els qui, com ell, sabem que els humans tenim part de naturalesa vegetal i fem arrels, i per tant fem respecutosa comunió amb el paisatge i amb tots els seus habitants. Més i tot nosaltres, que formem part del país diànic, la mítica i màgica Diània, que ha estat la base fonamental del seu ingent treball d’investigació.
També volem treballar perquè la tasca feta per Joan Pellicer no s’estronque amb la seua mort, no caiga en l’oblit dels mesquins, dels mediocres, dels desagraïts, dels acabacases, dels botiflers. Cal que hi haja continuadors i ampliadors de la seua obra. Insistirem, doncs, com ell volia, a demanar «un equip format per botànics, farmacòlegs, metges, etnògrafs, filòlegs, historiadors i estudiosos de la mitologia, coordinats per algun departament de la universitat. Nosaltres (diu Joan pellicer) no som ni ombra de tot això, però en tenim la visió i en sentim l’anhel, bo i posant tot el nostre xicotet esforç, seny i imaginació, a tall d’ínfima semença...»
Per saber-ne més:
En record de Joan Pellicer - Llibertat.cat
Barxeta ret homenatge a l'etnobotànic Joan Pellicer - Llibertat.cat