Documentació
Per Josep Maria Terricabras. Publicat al seu portal l'u de març de 2010.
Aquests darrers dies uns esdeveniments de certa confrontació entre immigrants i autòctons de Salt, al Gironès, han omplert pàgines i hores de mitjans de comunicació. Em sembla que convé que hi reflexionem honestament.
En primer lloc m’admira que s’hagin fet tants crits i esgarips públics per aquests fets. No em puc estar de pensar que, com en el cas inflat de Vic, hi ha persones i grups interessats a utilitzar la immigració per atiar la confrontació social. I tampoc em puc estar de pensar que alguns ho fan servir per fer veure que a Catalunya hi ha molta xenofòbia i racisme.
Llegeix més...
Per Mar Valencillos. Publicat a Canalsolidari.org el 2 de març de 2010.
Els mitjans parlen de conflicte xenòfob a Salt. El Govern respon en termes de seguretat i el conseller d’Interior diu que el problema és que els reincidents no ingressen a presó. Promet més policies i càmeres de seguretat, però sembla que els delictes no han augmentat els darrers mesos.
Llegeix més...
Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
Llegeix més...
|
|
25 d’Abril de 2009, tres segles de resistència |
|
|
|
dijous, 16 abril 2009 |
|
Per què rememorar, tres segles després, la Batalla d'Almansa? El 25
d'Abril de 1707 va suposar un episodi crucial en la història dels
valencians i les valencianes. Aquell dia vam perdre el nostre
autogovern en detriment de la Corona de Castella, que va imposar les
seues lleis a través del Decret de Nova Planta. La nostra llengua va
ser prohibida a l'administració, l'ensenyament i la predicació i els
nostres drets com a poble van ser menystinguts pel nou Règim, de clara
inspiració absolutista.
Podem dir que aquesta data fatídica marca
l'inici d'una repressió continuada, d'una persecució cultural i
nacional que encara perdura, avui dia.
Tres segles després, hem d'enorgullir-nos perquè encara estem en peu,
oferint resistència, avançant contracorrent. Si ens aturem una estona i
fem una ullada al passat, descobrirem que les conjuntures econòmiques i
polítiques han anat succeint-se al llarg dels anys: els nostres enemics
han canviat de disfressa en diverses ocasions, però nosaltres ens hem
mantingut ferms, amb el cap clar. Hem sobreviscut, fins i tot, a una
dictadura feixista que no va dubtar a exercir la violència contra els
dissidents per tal d'instaurar la seua anhelada España una, grande y
libre.
Amb l'adveniment de la democràcia (amb negreta, cursiva i subratllat),
les nostres reivindicacions encara són les mateixes: per què el nostre
futur es decideix a Madrid, a les oficines de Génova i Ferraz? Per què
no podem veure TV3 a les comarques del sud? Perquè hem de pagar peatge
a l'autopista que ens vertebra? Per què les balances fiscals del
Principat de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià són les
més desfavorables de tot l'Estat? Per què els Borbons conserven, en ple
segle XXI, els seus privilegis? Per què hem de demanar encara permís
per a respirar?
El 25 d'Abril de 2009 es commemora una derrota que va tindre lloc fa
una eternitat, que ha condicionat sensiblement el context social i
polític que vivim en el present, ara i avui; però també se celebra el
naixement d'un moviment de resistència, d'una oposició legítima que no
ha deixat de créixer i madurar des de llavors: tres-cents anys de
lluita infatigable, sense claudicacions, defensant el nostre dret a
l'existència, plantant cara a l'adversitat i protegint-nos dels atacs,
els abusos i les agressions externes, amb dents i ungles. Deixant-nos
la veu en cada manifestació, embrutant-nos les mans de pintura en cada
pancarta, donant-li forma als nostres somnis i esperances en cada
manifest que escrivim i llegim. Cada 25 d'Abril certifiquem una
desfeta, una derrota dolorosa, un capítol amarg de la nostra història;
però, al mateix temps, no podem oblidar que també celebrem i
reivindiquem, amb tots els honors, el naixement de la nostra lluita, de
la nostra resistència.
|
|
Entrevista
|
Entrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
|
|
Llegeix més...
|
|
Memòria històrica
|
Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.
|
|
|