Enquesta

L'independentisme del lliri a la mà se solidaritzarà amb la persecució de l'Esquerra Independentista?
 

Documentació

Hi ha arguments perquè els partits s'adonin que ha arribat el moment de fer un referèndum
Per Josep Domingo Ferrer. Publicat a L'Avui+El Punt el 28 d'agost de 2010.
Parlant de la manifestació del 10-J en la qual vam participar tots dos, un amic català, professor d'humanitats en una excel·lent universitat nord-americana, em feia un parell d'observacions que m'han dut a una anàlisi quantitativa del moviment independentista i de les possibilitats d'èxit d'un eventual referèndum d'independència.
Llegeix més...

Per Salvador Cot. Publicat a Nació Digital.cat el 23 d'agost de 2010.

salvador_cotEs fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.

Llegeix més...

Ressenya realitzada per Agustí Barrera.

moment_zen El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané,  Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.

La portada reprodueix una fotografia de la manifestació de l’11 de setembre de 2009. Unes notes al final del text ajuden a la comprensió i ampliació d’alguns passatges més complexos. Un índex de noms i una breu biografia acadèmica de l’autor clouen el text. El llibre està imprès amb la tècnica lulu ( www. lulu.com) que abarateix molt el cost de l’edició

 

Llegeix més...

Torre de Guaita

Manifestació Som una nació, nosaltres decidim! 
23.JPG
Bloc de l'EI i la CUP
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!'.

Llistat de titulars





 

25 d’Abril de 2009, tres segles de resistència

PDF a/e
Hemeroteca | 16/04/2009 | Comparteix: Facebook Twitter La Tafanera INDP Catosfera Google Buzz
ImagePer Pau Alabajos. Publicat al monogràfic 25 d'abril de La Fàbrica
Per què rememorar, tres segles després, la Batalla d'Almansa? El 25 d'Abril de 1707 va suposar un episodi crucial en la història dels valencians i les valencianes. Aquell dia vam perdre el nostre autogovern en detriment de la Corona de Castella, que va imposar les seues lleis a través del Decret de Nova Planta. La nostra llengua va ser prohibida a l'administració, l'ensenyament i la predicació i els nostres drets com a poble van ser menystinguts pel nou Règim, de clara inspiració absolutista. 
Podem dir que aquesta data fatídica marca l'inici d'una repressió continuada, d'una persecució cultural i nacional que encara perdura, avui dia.
 
Tres segles després, hem d'enorgullir-nos perquè encara estem en peu, oferint resistència, avançant contracorrent. Si ens aturem una estona i fem una ullada al passat, descobrirem que les conjuntures econòmiques i polítiques han anat succeint-se al llarg dels anys: els nostres enemics han canviat de disfressa en diverses ocasions, però nosaltres ens hem mantingut ferms, amb el cap clar. Hem sobreviscut, fins i tot, a una dictadura feixista que no va dubtar a exercir la violència contra els dissidents per tal d'instaurar la seua anhelada España una, grande y libre.

Amb l'adveniment de la democràcia (amb negreta, cursiva i subratllat), les nostres reivindicacions encara són les mateixes: per què el nostre futur es decideix a Madrid, a les oficines de Génova i Ferraz? Per què no podem veure TV3 a les comarques del sud? Perquè hem de pagar peatge a l'autopista que ens vertebra? Per què les balances fiscals del Principat de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià són les més desfavorables de tot l'Estat? Per què els Borbons conserven, en ple segle XXI, els seus privilegis? Per què hem de demanar encara permís per a respirar?

El 25 d'Abril de 2009 es commemora una derrota que va tindre lloc fa una eternitat, que ha condicionat sensiblement el context social i polític que vivim en el present, ara i avui; però també se celebra el naixement d'un moviment de resistència, d'una oposició legítima que no ha deixat de créixer i madurar des de llavors: tres-cents anys de lluita infatigable, sense claudicacions, defensant el nostre dret a l'existència, plantant cara a l'adversitat i protegint-nos dels atacs, els abusos i les agressions externes, amb dents i ungles. Deixant-nos la veu en cada manifestació, embrutant-nos les mans de pintura en cada pancarta, donant-li forma als nostres somnis i esperances en cada manifest que escrivim i llegim. Cada 25 d'Abril certifiquem una desfeta, una derrota dolorosa, un capítol amarg de la nostra història; però, al mateix temps, no podem oblidar que també celebrem i reivindiquem, amb tots els honors, el naixement de la nostra lluita, de la nostra resistència.

 
 
Imatge petita dels Països Catalans

L'Anàlisi

Associació il·lícita? O més aviat persecució independentista?

eudaldMalgrat el motiu oficial de la detenció de l'Eudald Calvo, totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista no dubten gens a l'hora d'afirmar que se l'ha detingut per la seva intensa militància al si d'organitzacions com Maulets, SEPC i al capdavant del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya.

El delicte més greu que s'imputa a Calvo és el d'associació il·lícita, pel qual es requereix que tres o més persones cometin delictes de forma continuada. Per acusar l'Eudald de moment els Mossos es basen únicament en una fotografia on apareix amb un megàfon durant una protesta a l'estació de ferrocarrils de la UAB per denunciar l'elevat preu del transport públic.

Llegeix més...
 

Entrevista

Eudald Calvo: "No tinc cap dubte que és un judici polític contra l'independentisme"
retrateudald
 
Malgrat els dos llargs i intensos dies que porta l'Eudald Calvo de periple repressiu -després de romandre mig dia i una nit a la garjola i comparèixer davant de la jutgessa-, ha cedit uns minuts del seu temps a Llibertat.cat per respondre unes quantes preguntes que sens dubte contribueixen a aportar una mica més de llum a un procés que si per alguna cosa es caracteritza és per ser fosc, tèrbol i molt confús. Tant per ell com per totes les i els militants de l'Esquerra Independentista que li estan donant suport i que clamen, tossudes, "Eudald llibertat!"
Llegeix més...
 

Memòria històrica

El setantenni de la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC)

agust_barreraPer Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Els orígens El FNC fou fundat a París el 4 de maig del 1940, al 39 de la Rue Marois. Tres representants d’Estat Català (EC), un d’ells Joan Cornudella i tres de Nosaltres Sols! (NS!), amb Daniel Cardona, signaren un acord que donà naixença a l’Organització patriòtica resistent. Dos anys després l’Organització s’anomenà Front Nacional de Catalunya, era l’hereu polític del macianisme d’EC i del model l’insurreccional irlandès de Nosaltres Sols!
 

Sindicació