Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Hi ha arguments perquè els partits s'adonin que ha arribat el moment de fer un referèndum
Per Josep Domingo Ferrer. Publicat a L'Avui+El Puntel 28 d'agost de 2010.
Parlant de la manifestació del 10-J en la qual vam participar tots dos, un amic català, professor d'humanitats en una excel·lent universitat nord-americana, em feia un parell d'observacions que m'han dut a una anàlisi quantitativa del moviment independentista i de les possibilitats d'èxit d'un eventual referèndum d'independència.
Per Salvador Cot. Publicat a Nació Digital.cat el 23 d'agost de 2010.
Es fa difícil d'imaginar la tortura per la qual hauran passat Roque Pascual i Albert Vilalta, amenaçats de mort durant prop d'un any i sobrevivint enmig del desert, en condicions duríssimes. Esperem que les seqüeles psicològiques que els comporti aquest llarg captiveri siguin les mínimes i que recuperin ben aviat la normalitat. Benvinguts a casa, per fi.
El llibre de 171 pàgines és un recull cronològic dels blocs que l’autor, en Josep Sort i Jané, Doctor i Llicenciat en Ciències Polítiques, va escriure al llarg de l’any 2009.
La portada reprodueix una fotografia de la manifestació de l’11 de setembre de 2009. Unes notes al final del text ajuden a la comprensió i ampliació d’alguns passatges més complexos. Un índex de noms i una breu biografia acadèmica de l’autor clouen el text. El llibre està imprès amb la tècnica lulu ( www. lulu.com) que abarateix molt el cost de l’edició
Per què rememorar, tres segles després, la Batalla d'Almansa? El 25
d'Abril de 1707 va suposar un episodi crucial en la història dels
valencians i les valencianes. Aquell dia vam perdre el nostre
autogovern en detriment de la Corona de Castella, que va imposar les
seues lleis a través del Decret de Nova Planta. La nostra llengua va
ser prohibida a l'administració, l'ensenyament i la predicació i els
nostres drets com a poble van ser menystinguts pel nou Règim, de clara
inspiració absolutista.
Podem dir que aquesta data fatídica marca
l'inici d'una repressió continuada, d'una persecució cultural i
nacional que encara perdura, avui dia.
Tres segles després, hem d'enorgullir-nos perquè encara estem en peu,
oferint resistència, avançant contracorrent. Si ens aturem una estona i
fem una ullada al passat, descobrirem que les conjuntures econòmiques i
polítiques han anat succeint-se al llarg dels anys: els nostres enemics
han canviat de disfressa en diverses ocasions, però nosaltres ens hem
mantingut ferms, amb el cap clar. Hem sobreviscut, fins i tot, a una
dictadura feixista que no va dubtar a exercir la violència contra els
dissidents per tal d'instaurar la seua anhelada España una, grande y
libre.
Amb l'adveniment de la democràcia (amb negreta, cursiva i subratllat),
les nostres reivindicacions encara són les mateixes: per què el nostre
futur es decideix a Madrid, a les oficines de Génova i Ferraz? Per què
no podem veure TV3 a les comarques del sud? Perquè hem de pagar peatge
a l'autopista que ens vertebra? Per què les balances fiscals del
Principat de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià són les
més desfavorables de tot l'Estat? Per què els Borbons conserven, en ple
segle XXI, els seus privilegis? Per què hem de demanar encara permís
per a respirar?
El 25 d'Abril de 2009 es commemora una derrota que va tindre lloc fa
una eternitat, que ha condicionat sensiblement el context social i
polític que vivim en el present, ara i avui; però també se celebra el
naixement d'un moviment de resistència, d'una oposició legítima que no
ha deixat de créixer i madurar des de llavors: tres-cents anys de
lluita infatigable, sense claudicacions, defensant el nostre dret a
l'existència, plantant cara a l'adversitat i protegint-nos dels atacs,
els abusos i les agressions externes, amb dents i ungles. Deixant-nos
la veu en cada manifestació, embrutant-nos les mans de pintura en cada
pancarta, donant-li forma als nostres somnis i esperances en cada
manifest que escrivim i llegim. Cada 25 d'Abril certifiquem una
desfeta, una derrota dolorosa, un capítol amarg de la nostra història;
però, al mateix temps, no podem oblidar que també celebrem i
reivindiquem, amb tots els honors, el naixement de la nostra lluita, de
la nostra resistència.
Malgrat el motiu oficial de la detenció de l'Eudald Calvo, totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista no dubten gens a l'hora d'afirmar que se l'ha detingut per la seva intensa militància al si d'organitzacions com Maulets, SEPC i al capdavant del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya.
El delicte més greu que s'imputa a Calvo és el d'associació il·lícita, pel qual es requereix que tres o més persones cometin delictes de forma continuada. Per acusar l'Eudald de moment els Mossos es basen únicament en una fotografia on apareix amb un megàfon durant una protesta a l'estació de ferrocarrils de la UAB per denunciar l'elevat preu del transport públic.
Malgrat els dos llargs i intensos dies que porta l'Eudald Calvo de periple repressiu -després de romandre mig dia i una nit a la garjola i comparèixer davant de la jutgessa-, ha cedit uns minuts del seu temps a Llibertat.cat per respondre unes quantes preguntes que sens dubte contribueixen a aportar una mica més de llum a un procés que si per alguna cosa es caracteritza és per ser fosc, tèrbol i molt confús. Tant per ell com per totes les i els militants de l'Esquerra Independentista que li estan donant suport i que clamen, tossudes, "Eudald llibertat!"
Els orígens El FNC fou fundat a París el 4 de maig del 1940, al 39 de la Rue Marois. Tres representants d’Estat Català (EC), un d’ells Joan Cornudella i tres de Nosaltres Sols! (NS!), amb Daniel Cardona, signaren un acord que donà naixença a l’Organització patriòtica resistent. Dos anys després l’Organització s’anomenà Front Nacional de Catalunya, era l’hereu polític del macianisme d’EC i del model l’insurreccional irlandès de Nosaltres Sols!