L'Enric Duran i una manera necessària de canviar l'estructura social i econòmica

Per Sònia Bagudanch

No només podem canviar el capitalisme, necessitem eradicar-lo!

Aquest dimarts va fer tres setmanes justes que Enric Duran, l'activista incansable, el motor del canvi, el paradigma de la justícia, va ingressar injusta i interessadament a presó preventiva sota fiança en espera de judici. Una espera que alguns, molts, acostumen a passar a casa i que ell està passant entre reixes. I ara malauradament hem de invertir els esforços en demanar simplement que resti lliure almenys fins que arribi el judici. En fi.

Les mobilitzacions per demanar el seu alliberament no cessen, i dijous passat se n'havia d'haver dut a terme una a la plaça Catalunya de Barcelona però com que es volen fer accions originals i com que va ploure no va poder ser. N'hi haurà més. I dijous justament va arribar una nova carta pública de l'Enric des que el tenen pres. Astut i indeturable, com sempre. 

Aquests dies tinc l'ocasió de llegir el seu llibre, Abolim la banca (Ara Llibres), a la venda des de principis de març. En aquest llibre se'ns acosta la vida de l'Enric des dels seus inicis vitals i se'ns narra cadascuna de les seves gestes. Les gestes d'una vida lliurada al complet a lluitar pel canvi de model social i econòmic que necessitem per tal que aquest sigui el planeta de tots i no d'uns pocs. Per tal que deixin de morir 60.000 persones de fam CADA DIA, i la llista Forbes deixi d'engreixar-se de dòlars i d'empresaris corruptes i estafadors, aquests sí. 

Qui ha empresonat l'Enric és justament la banca i un govern que hi resta submís. Submís perquè només el govern espanyol s'ha gastat 50.000 milions d'euros per finançar la banca un cop aquesta va entrar en crisi després d'haver estrangulat abusivament milers de ciutadans innocentment esclaus d'un sistema injust. 50.000 euros que provenen de les butxaques dels ciutadans i que havien de ser en el seu moment (quin?) despesa pública. D'aquesta manera, l'Estat invertirà menys en sanitat, en educació, en transports... per donar diners a un òrgan, la banca, que té el govern absolutament lligat de mans i peus i del qual pot fer el que vulgui i quan vulgui. Aquesta oligarquia es jacta de ser la veu dels ciutadans però a la més mínima perd el cul per aquells que financen les campanyes electorals (el Banco Santander paga la del PSOE, per exemple). Com recorda l'altre incansable, Arcadi Oliveras, el poder polític està emparentat amb la indústria armamentística i a més controla quasi totalment els mitjans de comunicació. El resultat? Estafa i crisi de la informació. Pel que fa a la banca, Oliveras té la hipòtesi que els governs que donen els diners i els bancs que els reben són els mateixos".

L'excusa per al tancament de l'Enric és que hi havia risc de fuga, però tal com recorda ell mateix, va ser ell qui va fer pública la seva acció i va ser ell qui va comparèixer públicament, que va ser quan el van detenir. Volem l'Enric a casa, és clar, però sabem que s'està produint quelcom per al que ell ha lluitat durant molts anys: l'intens debat social que s'està generant al nostre país i la crisi de legitimitat que ja fa temps que pateix aquest sistema explotador que beneficia uns pocs i escanya la majoria.

 Dimecres vaig tenir l'ocasió d'entrevistar Anna Palau, del Col·lectiu Crisi [escolta l'entrevista], que va reconèixer que són més aviat pessimistes pel que fa a la resposta del jutge al recurs presentat . Segons l'advocat, Àlex Solà, la decisió d'un jutge és difícil de modificar. Solà va qualificar la mesura de "desproporcionada" perquè "no hi havia hagut cap ordre prèvia de cerca i captura ni cap intent d'esbrinar el domicili de Duran". És possible, doncs, que l'Enric Duran romangui a la presó fins al judici, que pot trigar dos anys a fer-se. Des del col·lectiu Crisi, però, creuen que l'empresonament de Duran és insostenible legalment i que en altres casos no s'aplica.

Ajuda'ns a acabar amb la dictadura de l'oligarquia: fes-te insubmís de la banca!