|
 5.000 manifestants reclamen la llibertat i l'independència al centre de València. Empar Salvador, Enric Tàrrega, Pasqual Soriano i Gonçal Bravo participen en els parlaments finals de l'acte. Una mostra de cultura popular enmarcada en el Foc iniciava la marxa des de la plaça Sant Agustí. Un concert gratuït a la plaça Viriato, del barri dels Velluters clou a hores d'ara la diada que ha estat recolzada des del Principat per regidores i regidors de la CUP. La CAJEI ha convocat unes trecentes persones en la manifestació prèvia del matí a Torrent.
Un ampli ventall d'organitzacions, entitats, col·lectius locals i comarcals, casals i ateneus i associacions culturals han fet públic el seu suport i adhesió a la manifestació convocada per la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència".
Manifest de la Diada
PER LA MEMÒRIA, LA DIGNITAT, L'EMANCIPACIÓ I LA JUSTÍCIA SOCIAL
Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances, de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes, comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel
dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi
1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat atotes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.
Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està benlluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català pugaviure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud.
Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat enautonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucionsmiren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.
Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances, de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes, comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel
dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat atotes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.
Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud.
Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucionsmiren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.
25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
La Roda de Premsa:
Els convocants han assenyalat que la manifestació eixirà a les 18H DE LA PLAÇA DE SANT AGUSTÍ DE VALÈNCIA EL PROPER 25 D'ABRIL. Prèviament hi haurà una mostra de cultura popular. Emmarcada en la cultura del foc amb la participació de colles d'arreu el país En acabar la marxa hi haurà un acte polític a la Plaça dels Furs en el qual s'inclourà un homenatge als antifeixistes -amb parlaments de figures representatives que combateren el règim de Franco- i un parlament final en nom de la Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència. En acabar, al barri de Velluters s'ha organitzat un concert gratuït que comptarà amb l'actuació de músics en valencià.
La iniciativa compta amb diferents adhesions d'entitats culturals, associacions, organitzacions,polítiques, sindicals, ateneus i casals populars, com ara el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI), la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Maulets, Endavant (OSAN), Alerta Solidària, Ca Revolta, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), l'entitat de joves Reviscola, Esquerra Anticapitalista o el Bloc Jove. I segons els convocants n'esperen rebre moltes més en els propers dies. Així mateix s'estan organitzant autobusos des de diferents poblacions de tot el país per tal d'assistir a la manifestació.
Els compareixents han presentat aquest matí els actes que diverses forces de l’esquerra independentista han convocat el 25 d’Abril, amb l’objectiu de reivindicar la ‘Memòria Històrica’ i per donar a conèixer la seua proposta política alternativa al sistema, d’aplicació al conjunt dels Països Catalans. També han informat que en un acte posterior es farà una presentació pública de les adhesions. [ Falca de ràdio] .
* "Un 25 d'Abril especial per al País Valencià, ple de commemoracions, 302 anys de l'ocupació espanyola, 70 anys de l'inici de la repressió franquista" Campanya 300 anys de Resistència
|
de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Els polítics saben que tota estratègia que vulgui triomfar, li calen elements claus: l'organització, la caixa i la propaganda. A cada partit hi ha els seus especialistes, els Madí, Puig, Zaragoza i Iceta, ho saben molt bé. Quan un candidat tria determinades persones per materialitzar el seu projecte, ens diu en certa manera quin projecte vol construir.
La manera com l’Esquerra Independentista ha abordat fins ara les consultes per la independència permet constatar els avenços i les mancances del conjunt del moviment. Com a avenç es podria assenyalar el fet que la majoria de l’Esquerra Independentista ha vist la necessitat d’implicar-se a fons en la seva preparació, és a dir, d’estar amb el Poble amb majúscules. En alguns llocs fins i tot s’ha assumit el paper de ser al capdavant de la mobilització. En aquest sentit, doncs, es pot dir que el moviment, especialment la CUP, ha sabut reaccionar davant l’envit que suposa aquesta mobilització de masses per la independència sense precedents.
Antoni Jaumandreu i de Balanzó "Peponio", Portaveu de
