Aquella declaració d'intencions a favor de promoure i respectar la llengua dels valencians va ser un intent de desmarcar-se de l'anterior equip de govern, monopolitzat per Eduardo Zaplana, l'ombra allargada del qual encara amenaçava amb comandar des de Madrid la sucursal valenciana del PP. Com que la lluita entre Campsistes i Zaplanistes encara era acarnissada, cadascun dels bàndols havia de demostrar que tenia iniciativa política i que sabia marcar les agendes amb determinació. Després de l'11M, amb un Zaplana en hores baixes, sense credibilitat ni responsabilitats de relleu, els Campsistes prenen les regnes del Partit i de la Generalitat Valenciana (no se sap molt bé on comença una cosa i on acaba l'altra) i ja no han de fer gestos de cara a la galeria, ja poden tallar i remenar sense agents fiscalitzadors ni baralles internes que els amarguen el dia a dia. M'imagine que aquell decàleg d'Ares del Maestrat, que durant seixanta segons va emocionar i encoratjar els sectors progressistes de la societat valenciana amb un possible canvi en la troglodita dreta de casa nostra, deu haver-se perdut entre les tones i tones de paper per a reciclar que s'emmagatzemen a Les Corts...
El tall de les emissions de TV3 a les comarques del sud del País Valencià; les declaracions de Francesc Camps en contra d'una hipotètica "imposició del català", arran de la darrera sentència del Tribunal Suprem Espanyol que avala, per enèsima vegada, la unitat de la llengua i que certifica novament que la llicenciatura de Filologia Catalana és un títol plenament acreditatiu dels coneixements del valencià de cara a les proves d'oposicions d'Ensenyament Secundari; o, fins i tot, la reculada de la Biblioteca Valenciana, que ha negat a última hora, de pressa i corrents, les seues instal•lacions a Federació Escola Valenciana per fer la presentació de les Trobades d'enguany; són tres exemples que demostren que quan les coses es posen magres, el PP sempre té guardada a la mànega la carta de l'anticatalanisme, una cortina de fum que tapa corrupcions urbanístiques, desficacis educatius o polèmiques visites a la sastreria. Porten des de la transició utilitzant la mateixa estratègia i ja no enganyen ningú. No cal que es lleven la màscara perquè se'ls veu vindre d'una hora lluny.
