Enquesta

Creus que la proposta de Solidaritat Catalana arrelarà?
 

Documentació

Consideracions per Cecilia Vergnano

Per Manuel Delgado. Publicat al seu bloc el 26 de jul¡ol de 2010.

Cecilia:
M'agradaria explicar una cosa. Perdona si et sembla un rotllo, però és que em va deixar preocupat el que em vas dir com de passada fa uns dies ... No et nego que hi ha al nacionalisme conservador alguna analogia, però en el que et insistia és que el nacionalisme no és una unitat ideològic i que el nacionalisme "no és", "es fa servir". Aquí hi ha la qüestió, a Catalunya, per exemple, la tradició històrica ha vinculat intensament el catalanisme, fins i tot en les seves variants independentistes, amb l'esquerra revolucionària, i no ara, sinó des de la pròpia aparició dels partits i organitzacions marxista-leninistes en els anys 20.

Llegeix més...

Per Paul A. Baran. Traduït i publicat per La Fàbrica el 20 de juliol de 2010.

distribucioriquesa_almon1960Aquest text, Publicat  a The Manchester School, el gener de 1952. posà potser per primera vegada sobre la taula algunes de les qüestions que avui dia l'esquerra dels països de la perifèria se segueix plantejant –o es torna a plantejar. Creiem que conserva prou interès per què La Fàbrica l'haguem traduït i el publiquem, coincidint enguany amb el centenari del naixement de l'autor. 

Llegeix més...

Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 16 de juliol de 2010.

antonio_galeoteLa polèmica provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya ha provocat un clar desplaçament dels esquemes nacionalistes catalans cap a zones més properes a l'independentisme.

Aquesta sentència ha deixat molt clar que l'encaix de Catalunya a l'actual estructura territorial i jurídica espanyola és inviable. És a dir, és inviable si entenem que a Catalunya hi ha un important impuls identitari cap a la seva consideració com una nació.

Llegeix més...

Torre de Guaita

Manifestació Som una nació, nosaltres decidim! 
40.jpg
Bloc de l'EI i la CUP
 
Participa-hi, envia'ns imatges sobre 'Manifestació Som una nació, nosaltres decidim!'.

Llistat de titulars





 

Els Mossos detenen l'Enric Duran

PDF a/e
Política | 17/03/2009 | Comparteix: Facebook Twitter La Tafanera INDP Catosfera Google Buzz

 Agents dels Mossos d'Esquadra han detingut l'activista Enric Duran. Aquesta tarda el conegut activista que va "estafar" els bancs i caixes per denunciar els abusos i la usura dels grups financers ha estat detingut a l'edifici central de la Universitat de Barcelona. Avui dimarts 17 a les 6 de la tarda Duran ha estat detingut després que ahir es fes públic que retornava a Catalunya després del seu exili, sis mesos després de la seva acció sonada amb què va sufragar la publicació Crisi, on s'explicava els orígens de la crisi econòmica actual i en què culpava el sistema financer capitalista del desastre econòmic que vivim. Just ahir anunciava l'aparicó de Podem!, que promou mesures concretes per sortir-ne. Aquests dies presentava també el llibre Abolim la banca.


Per saber-ne més: Enric Duran torna i presenta la campanya "Podem viure sense capitalisme"

Ahir, Enric Duran va reaparèixer a l'edifici central de la Universitat de Barcelona, després d'un exili "preventiu", per presentar una nova iniciativa contra el sistema capitalista "Podem viure sense capitalisme" en què es recomana treure tots els diners dels bancs o no pagar els crèdits.

La publicació  Podem!, surt amb 220.000 exemplars en català que es distribuiran arreu del país, i 130.000 en castellà que es distribuiran a l'estat espanyol, arribant a més de 400 localitats gràcies a nombrosos col·lectius i a uns 2.000 voluntaris.

Duran va assenyalar a la roda de premsa que "no es pot solucionar sense canviar d'idees" i va fer una crida a l'autogestió i a acabar amb "la propietat privada especulativa". Per la seva banda, el Col·lectiu Crisi, va remarcar que la situació actual "no té solució dins del sistema", ja que el capitalisme "sempre necessita créixer" i en els últims temps només ha crescut en "economia especulativa" 

El col·lectiu ha posat el 30 de juny com a data perquè "els governs" responguin a les seves iniciatives amb una "proposta de transició real" cap a aquest nou model econòmic. Si no ho fan, insten la població que, com a màxim el 17 de setembre, "abandonin els llaços amb el sistema capitalista"; per exemple, traient tots els diners dels seus comptes bancaris, deixant de pagar la hipoteca o el lloguer a les immobiliàries.

De moment es promouran mobilitzacions, com la del cap de setmana que ve contra la política mediambiental del tripartit o la del 28 de març contra la reunió del G-20 a Londres.

El 17-M també ha estat la data escollida per l'editorial Ara Llibres per presentar el llibre escrit per Duran, Abolim la banca.  

 Per saber-ne més:

Enric Duran tornarà el 17 de març amb noves propostes reivindicatives

Un activista estafa solidàriament 492.000 euros per donar-ho a moviments socials- Llibertat.cat

CRISI (publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques) - Col·lectiu Crisi

Crisis 3.0 - Article per David Fernandez a Mail Obert de Vilaweb 
 
http://okupemlesones.blip.tv/#127801  - Primer testimoni audiovisual d'en Robin Banc

http://www.rac1.org/?p=2199 - Entrevista a Rac1 

 

Documental Insubmís a la banca

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

L'Anàlisi

L'Anàlisi: Quins motius tenim per rebutjar el Mundial de Sud-àfrica?
sientelaroja

Eufòria o fàstic, el Mundial de Sud-Àfrica està provocant tota mena d'emocions arreu del món relacionades amb el món del futbol i amb les banderes que hi participen.

Des d'una òptica independentista revolucionària el fàstic neix en veure com els ocupants polítics del nostre país exhibeixen a bombo i plateret i sense enrojolar-se ni sentir cap mena de vergonya uns símbols imperialistes, tacats de sang -tal com apunta la imatge-, feixistes. Però independentment de que hi jugui la selecció enemiga, hem de rebutjar el Mundial de Sud-àfrica només per això, o hi ha més motius?

Llegeix més...
 

Entrevista

Pau Alabajos: "Tenim com un prejudici, que és que la música en català és només d'autoconsum"

paualabajosTorrent 1982; naix una nova veu. Una veu que silencia el feixisme i les injustícies, que encén la flama d'un poble i d'un País alienat, maltractat i destruït. És la veu del canvi. La veu de la vida, de l'amor, de la justícia, del País... És la veu de Pau Alabajos. Junt a la veu, naix també una ment crítica i desperta, inquieta i pensativa, una ment amb les idees clares per a les necessitats del seu País. És una ment que sap fins on pot arribar i com s'han de fer les coses. És una ment necessària per a viure, o més bé, sobreviure en un País de lladres i especuladors. Una veu tendra i fràgil que colpeja i trenca amb el silenci. Cançó d'autor barrejada amb sensacions i idees innovadores.

(Entrevista realitzada per Nere Cabareda i Serrano)

Llegeix més...
 

Memòria històrica

Jaume Compte: d’Estat Català al Partit Català Proletari
jaume_compte
Aquest article va ser publicat originalment a la revista Lluita (portaveu d'IPC) del núm. 114 del desembre de 1984,  i reeditat fa pocs anys en versió digital per la web El Talp. L'article recupera la figura del militant  Jaume Compte i Canelles, que junt a Manuel Gonzàlez Alba van impusar el Partit Català Proletari (PCP, anteriorment Estat Català-Partit Proletari, evolució marxista del tradicional Estat Català).
 

Sindicació