Enquesta

La privatització de serveis bàsics com l'energia elèctrica ha provocat el desgavell de la xarxa després de la nevada?
 

Documentació

Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.

0302_rigaMentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

Llegeix més...

Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.

antonio_galeoteEl Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.

Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.

Llegeix més...

Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.

majoSi veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular.  No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
Llegeix més...

Llistat de titulars





 
Un estudiant de la UAB inicia una vaga de fam indefinida PDF a/e
dilluns, 23 febrer 2009
Un grup d'artistes donen el toc de color SA a la UABAvui, Tomàs Sayes, militant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i estudiant de la Universtat Autònoma de Barcelona (UAB) deixarà d’ingerir, per voluntat pròpia, aliments i romandrà de forma permanent a l’edifici d’estudiants de la UAB. Aquesta acció contundent i extrema, es fa contra l'adaptació a l'espai Europeu d'Educació Superior i per l’actitud intransigent i prepotent de les autoritats universitàries, per negar-se a escoltar les reivindicacions estudiantils.
A les 11:30, coincidint amb l'inici de la vaga, el SEPC ha convocat una roda de premsa  Plaça Cívica del campus Bellaterra de la UAB per explicar l'abast de l'acció. 
Arnau Mallol, portaveu del SEPC, exposarà els motius pels quals es realitza l'acció i els objectius d’aquesta protesta i Tomàs Sayes, explicarà els aspectes tècnics del desenvolupament de la vaga (assistència mèdica,condicionament de l’espai, web de seguiment...
 
Els estudiants ja van advertir fa més d'una setmana que prendrien aquesta mesura contra el pla i a favor de la readmissió dels sis expulsats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) després d'algunes protestes. També demanaran la paralització del pla, de "la repressió" i la l'efectuació d'un referèndum sobre el pla.

En roda de premsa, després de rebentar la inauguració del Campus de la Comunicació de la Pompeu Fabra (UPF), van avisar que seria una vaga "fins a les últimes conseqüències i de manera molt seriosa".

Han explicat que la realitzarà un alumne de la UAB perquè es tracta del centre "on hi han hagut les expulsions i expedients" al llarg de les protestes contra el pla Bolonya.

Tomàs Sayes ha participat des de l'inici de les mobilitzacions estudiantil contra Bolonya se li va obrir un expedient informatiu com a altres companys, però finalment no se'l va incloure en la llista d'amonestats ni expulsats. 

Aquesta vaga començarà just una setmana després que el Comissionat d'Universitats i Investigació de la Generalitat, que dirigeix Blanca Palmada, celebrés la Mesa Nacional per a la Universitat Pública, trobada que va acabar amb cinc dels 17 alumnes que van assistir.

Aquesta vaga començarà just una setmana després que el Comissionat d'Universitats i Investigació de la Generalitat, que dirigeix Blanca Palmada, celebrés la Mesa Nacional per a la Universitat Pública, trobada que va acabar amb cinc dels 17 alumnes que van assistir. I és que les assemblees de facultat com els sindicats SEPC i AEP demanem que s'aturi el procés de Bolonya i s'obri un debat real amb tots els agents implicats.

Pel que fa a les consultes, el 26 de febrer la Universitat de Barcelona (UB) farà un referèndum no vinculant, a petició de més del 50% dels estudiants claustrals amb la pregunta 'S'ha paralitzar l'aplicació del EEES per iniciar un procés de debat sobre el futur de la Universitat pública?'.

Segons el SEPC, també s'estan tramitant consultes a la UPF i a la Politècnica de Catalunya (UPC) sobre la mateixa qüestió.

 
 
Per saber-ne més
 

La Universitat de Lleida es posiciona contra l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior- Llibertat.cat

La Universitat de Girona es posiciona per congelar el Procés de Bolonya- Llibertat.cat

El SEPC inicia una campanya en defensa de la Universitat Pública- Llibertat.cat

Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya! - SEPC

“Si tenen clar que som una minoria, per què es neguen a fer un referèndum?”  - Entrevista a l'Accent a Arnau Mallol (SEPC)
 

Els estudiants han impedit la inaguració al Campus de la UPF del 22@- Llibertat.cat

El SEPC demana la dimissió del rector després de desallotjar campus Comunicació-Poblenou de la UPF. Llibertat.cat 

Detinguts dos dels estudiants que realitzaven una acció anti-Bolonya - Alerta Solidària

Els estudiants reprenen les mobilitzacions contra Bolonya pel desacord amb el departament - Vilaweb

El SEPC presenta alternatives a la idea d'una Taula Nacional per la Universitat Pública - Llibertat.cat

 

 

 

 
Imatge petita dels Països Catalans

Tal dia com avui

1986 Referèndum sobre l'entrada a l'OTAN de l'Estat espanyol: a la CAC, al País Basc i a Canàries guanya el No 
1965 Les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, arran de les declaracions que féu a Le Monde el novembre de 1963 defensant la identitat catalana

Entrevista

"Fou l’independentisme d’esquerres qui més arriscà en l’enfrontament al règim (...)"

juvill_dalmauEntrevista a Pau Juvillà i Ferran Dalmau, autors del llibre EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, novetat editorial d’El Jonc

-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?


Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.

Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.

Llegeix més...
 

Humor amb llibertat

Memòria històrica

Jaume Fortuny: l'intent d'alliberar Lluís Companys

jaume_fortuny

 Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Fortuny i Fontanet  ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva  militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència  de molts obrers de la doble  opressió com a catalans i com  a treballadors.


Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.

 

Sindicació