Comunicat:
La prepotència de l’ajuntament fa molt de mal. No poden fer i desfan,
no poden dur endavant el projecte de prolongació de l’Avinguda Blasco
Ibañez, però no ho reconeixen i intenten salvar la cara dient que el
pla està en marxa, que van a accelerar-lo, que hi posaran molts
diners... Al remat, anuncien uns quants enderrocaments de cases i a
deixar passar el temps i anar minant a poc a poc la moral de la gent
del barri.
No, no poden enganyar tota la gent; en anys
d’assetjament, d’amenaces, de deteriorament planificat amb tota la mala
idea, cruelment, imperdonablement, l’ajuntament de València no ha
aconseguit més que fer-se amb unes quantes cases (pobretes) que no
veuran una altra lluna. Les compren, acte seguit les destrueixen, alcen
els seus cadàvers cridant “veis como el plan va palante” i segueixen
rondinant. Tot el que fan mata la història, taca el futur, fot el veí.
No,
no van a destruir-nos. Hem aguantat molts anys i estem dempeus encara,
decidits a fer front a cada envestida de la fera cobdiciosa. No estarem
callats, cada casa que tiren deixa les veïnes tremolant-se de fred i
entristiment. La paret i la sang són carn i ungla al Cabanyal, aquest
és el misteri.
El seu pla va néixer vell i desprès de 10 anys ja està caduc, aquell maleït pla avui està mort.
Per
tornar-ho a cridar, per exigir-los que deixen en pau la gent avui
assetjada, que no enderroquen una sola casa més. Per dir-los que no més
hi ha un camí: Rehabilitació sense destrucció.
Per saber-ne més:
El Cabanyal als mitjans de comunicació de Suïssa. Llibertat.cat
El Cabanyal: sobren les paraules, arriben els "bulldozers". Llibertat.cat
La Corrupció és el sistema polític del País Valencià Toni Cucarella
