Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Paralitzades macro-urbanitzacions a Gata i Pego

Construïdes sobre els cims de dos de les grans muntanyes de La Marina Alta, les macrou-rbanitzacions de Gata Residencial i Penya Vermella de Pego es van erigir en l'estendard de la recent era d'expansió urbanística, quan el maó envaïa els cims més alts i els ajuntaments es fregaven les mans amb les expectatives econòmiques generades per tantes llicències. Avui, no obstant això, són un símbol de la crisi: ambdues urbanitzacions es troben inacabades i els consistoris que les van propiciar travessen greus problemes financers.

03/02/2009 18:03 Comunicació
El complex de Penya Vermella és fruit de la febre urbanística encoratjada a la fi dels noranta per l'exalcalde de Pego Carlos Pascual, avui a la presó per delictes mediambientals en el parc natural del Marjal, i que aspirava a incrementar en un 150% la població del municipi. No obstant això, va ser impulsada ja en 2003 pel tripartit que va enderrocar del poder a Pascual, integrat per PP, Bloc i PSPV.
 
Les dimensions del projecte, que preveia dos mil cases a tot just 500 metres del Marjal i que va suposar la voladura amb dinamita de gran part de la muntanya, va provocar profundes discrepàncies entre populars i nacionalistes: de fet, el llavors regidor d'Urbanisme, Eduardo Siscar, avui ha tornat a aliar-se amb Pascual.

La promotora Martinsa-Fadensa havia de construir un miler d'aquests habitatges. Li va donar temps a edificar unes 200, totes elles en aquest cim de Pego, abans de declarar-se el passat mes d'agost en suspensió de pagaments deixant les obres inacabades, amb els riscos descarnats pels desmuntis i els vials sense asfaltar.

També va deslligar una profunda inquietud econòmica en la comarca, ja que hi ha diverses empreses proveïdores, dedicades a la jardineria, la rematada d'obres o la fontaneria, que havien signat contractes amb la promotora. Com els ingressos urbanístics no es van concretar, l'Ajuntament es troba en l'actualitat prop de la fallida.

Fins i tot els dos milions d'euros que la urbanizadora va pagar per a millorar les infraestructures que havien d'atendre l'augment de la població propiciat pel PAI van ser utilitzats pel govern local per a cobrir la despesa corrent municipal, el que ha provocat una denúncia judicial del PP, en l'oposició. Mentre, la urbanització Gata Residencial es va iniciar en 2001, sota Govern del PP, i contemplava 996 habitatges.

La promotora Jubesa va edificar 515 fins que en 2006 va abandonar el programa amb pèrdues de 70 milions. Jubesa va vendre les parcel·les sobrants a la mercantil Vèrtex, que ha acabat en concurs de creditors. Encara falten 200 xalets per edificar i, el que és més greu, un pla per a construir les principals infraestructures de Gata Residencial, inclosa part de la xarxa de pluvials.

L'Ajuntament ha obert un procés per a la contractació d'aquestes obres, per al que utilitzarà el dipòsit de 5,7 milions d'euros que va deixar Jubesa en forma d'aval. La paralització del PAI ha provocat un descens en els ingressos de l'Ajuntament, que en 2006 van minvar un 60% i en 2007 un 90%.

El Consistori deu 1,1 milió d'euros per factures, el que li ha obligat a demanar crèdits als bancs. Aquesta situació ha dut al BNV a negociar amb PSPV i Coalició Valenciana una moció de censura contra el PP, que governa en minoria i al que els nacionalistes acusen de ser incapaç de resoldre el caos econòmic municipal.
 
 
 
 
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid