Per motius de seguretat del teu navegador, aquesta operació no la podem realitzar nosaltres però t'indiquem com ho pots fer. Hi ha dues maneres:
Arrossega la icona de la barra de navegació fins la icona de la pàgina principal (casa).
Ves a Eines -> Opcions -> Principal (Windows) o a Edita -> Peferències -> Principal (Linux) i introdueix "Llibertat.cat" a l'opció "Pàgina d'inici". Pots indicar més d'una pàgina d'inici separant les diferents adreces amb el símbol |.
Llibertat.cat ofereix a l’Esquerra Independentista una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment. Per contactar-hi, adreceu-vos a
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la
. Posa'ns com a pàgina d'inici o afegeix-nos als teus preferits.
Per Michael Hudson i Jeffrey Sommers. Publicat a Global Research, el 15 de Febrer de 2010, i en altres portals. Traduït i publicat per La Fàbrica el 3 de març de 2010.
Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.
Per Antonio Galeote. Publicat al seu bloc el 19 de febrer de 2010.
El Vendrell, una de les localitats més cultes i interessants del Baix Penedès, ha patit aquests dies un brot de violència que ens ha recordat els incidents que van tenir lloc a la tardor de 2005 a diverses zones dels voltants de París, a la banlieue.
Per descomptat, el Vendrell no és la banlieue. Però, tal com s'estan enfocant les coses, correm el risc de caure en el mateix error que molts van caure quan es van produir els successos de la banlieu de París.
Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 1 de març de 2010.
Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal urbanitzats on s’amuntegava, amb incomptables mancances, la classe obrera industrial provinent, majoritàriament, de la inmigració peninsular. No és estrany que anys més tard, a finals dels norantes, un dirigent del PSC condemnat a presó per un cas de corrupció (s’hi va estar un meset) afirmés, al sortir-ne, que a Can Brians tot-hom parlava castellà.
La CUP presentarà mocions als ajuntaments contra les expulsions i expedients d'estudiants de la UAB
dimarts, 27 gener 2009
L’Ajuntament de Sallent va aprovar al ple del 9 de gener la moció que havia presentat la CUP en suport dels 6 expulsats
En els propers dies, els municipis de Sabadell, Girona, Capellades,
Argentona, Molins de Rei o Celrà entre d'altres debatran als respectius
plens municipals les mocions, presentades per les Candidatures d'Unitat
Popular (CUP), per demanar la suspensió de les expulsions
dels estudiants de la UAB.
Les sancions es van originar arran de les protestes al Consell de Govern i a la Junta de Facultat, a mitjan del mes d'abril i finals de maig respectivament, emmarcades en la lluita contra l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.
Els resultats d'aquestes
votacions es donarà a conèixer a la rectora de la UAB, Ana Ripoll, al
conseller d'Universitats, Josep Huguet, i a la comissionada
d'Universitats i Recerca, Blanca Palmada. A més a més, el conjunt
d'expedientats i expulsats van demanar ahir en roda de premsa que se'ls consideri
un bloc i, per tant, que no es facin distincions. "O tots exculpats o
tots absolts", va sentenciar el portaveu dels expedientats i expulsats, el sabadellenc Carles Suàrez.
El portaveu també va recordar que durant la
setmana passada els expulsats van reunir-se amb la nova rectora de la
UAB per demanar una "mesura de gràcia" que els permetés
presentar-se als exàmens del febrer. Suàrez, qui s'examina d'aquí una
setmana, va lamentar que la rectora finalment els hagi negat aquesta
petició i, a més, intercedís en el contenciós administratiu perquè
fossin desestimades les mesures cautelars presentades pels alumnes.
Els
alumnes van presentar el passat 15 de gener 23 recursos davant del
jutjat de Barcelona per intentar que sigui el jutge qui revoqui la
decisió presa per l'anterior rector de la UAB, Lluís Ferrer.
Sallent
L’Ajuntament de Sallent va aprovar al ple del 9 de gener la moció que havia presentat la CUP en suport dels 6 expulsats. ERC i CUP (5 vots) van votar-hi a favor, mentre que CiU, PSC i ICV es van abstenir (8 vots). Per tant, va quedar aprovada per majoria simple. La moció no va quedar íntegrament tal com s’havia redactat sinó que ERC hi va afegir un últim punt per demanar que es derogui el reglament franquista de l’any 1954.
1965 Les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, arran de les declaracions que féu a Le Monde el novembre de 1963 defensant la identitat catalana
-Quan us vàreu començar a interessar per l’experiència d’EPOCA i la xarxa de resistència del FNC?
Ferran: En part per la relació personal amb alguns dels protagonistes, però cal reconèixer que el tema de la memòria política de l’independentisme és un tema que sempre ens ha interessat i també a Edicions el Jonc, en tant que instrument al servei d’aquest espai polític i també de la recuperació i divulgació de la seva història.
Pau: En gran part fou la nostra relació personal amb alguns dels que en formaren part ens va impulsar a escriure el que fou EPOCA. També la desmemòria que existia sobre el mateix FNC i sobre militants de pedra picada com fou el Joan Culleré a Lleida, a qui la CUP va retre un homenatge l’any passat, ens va convèncer que calia escriure aquestes experiències ara que molts dels qui en formaren part encara poden explicar-ho.
Jaume Fortuny i Fontanet ( l’Hospitalet de Llobregat, 12/10/1917- Ripollet 01/04/1988): Neix al barri de la Torrassa. La seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya ERC i a la CNT obeeix a la consciència de molts obrers de la doble opressió com a catalans i com a treballadors.
Quan el cop d’estat feixista de l’exèrcit, sortí a lluitar com a sindicalista llibertari i com a seguidor de Francesc Macià.