Va nèixer al Baix Aragó al 1962. Des de fa 10 anys viu al massís de Les
Guilleries (La Selva). Fa 5 anys que està organitzat en el grup
ecologista “Salvem les Guilleries”, amb implantació a Sant Hilari
Sacalm i Santa Coloma de Farners. Membre de la Plataforma No a la MAT
des de la seva fundació, fa dos anys. Treballa dins de la comissió de
difusió i és un dels 3 portaveus habituals de la Plataforma.
Què és la MAT? Qui està interessat a tirar endavant aquest projecte?
Parlem de línies elèctriques de Molt Alta Tensió quan la tensió de la línia és major de 220kV. Un voltatge superior significa una gran infraestructura de transport d’electricitat que està connectada a grans centres generadors d’energia. És a dir, les línies MAT són l’expressió visual en el territori del model energètic centralitzat que totes i tots patim. Ara mateix ens centrem en el projecte de línia MAT Sentmenat-Bescanó-Baixàs de 400kV, però no hem d’oblidar que sobre la taula del lobby elèctric existeixen 6 projectes més d’interconnexió elèctrica entre l’estat francès i l’estat espanyol. La pressió de Red Eléctrica de España, empresa promotora de les interconnexions i amb una posició de monopoli, i del lobby elèctric fa que el ventall d’institucions amb interessos en el projecte sigui ampli: les cambres de comerç, les organitzacions empresarials, els col·legis d’enginyers industrials, el govern autonòmic i el govern central i la majoria dels partits polítics tenen una mateixa opinió: la urgència en la construcció d’aquest projecte i de molts més de l’àmbit energètic que es troben a punt de tramitació (A Catalunya s’espera la construcció de set centrals de cicle combinat, un gasoducte...).
Com es va formar la Plataforma? Qui en forma part? Esteu coordinats amb la Plataforma que hi ha a la Catalunya Nord? De quina manera?
Abans de crear-se la Plataforma, grups ecologistes, entitats excursionistes, moviments cívics i persones de les comarques gironines ja ens organitzavem i cercaven la manera d’entendre’ns i de ser més efectius. En aquest sentit l’assemblea en defensa de les terres nordorientals va ser un clar antecedent de la Plataforma. També els companys de la Catalunya Nord –principalment gent de la comarca del Vallespir-, organitzats en torn a la Plataforma “Non à la THT”, van ajudar molt a la gestació de No a la MAT. La nostra coordinació amb la Catalunya Nord és quotidiana i participem en diferents actes i accions a banda i banda de la frontera.
Per què us hi oposeu?
La mentalitat dels nostres governants, de l’elit empresarial i dels seus tecnòcrates no ha variat des dels anys del desenvolupament franquista. Sembla que la única manera d’entendre el progrés passa per la construcció de grans infraestructures que tenen un gran impacte en l’entorn i les persones. Pensem que avui dia el progrés ha de passar per altres paràmetres que posin l’accent en la planificació, en el respecte al medi ambient, l’eficiència i la demostració de la necessitat social dels projectes. Cap d’aquests plantejaments es compleix en el cas de les interconnexions elèctriques.
Quines alternatives s’han proposat?
Per part de l’Administració o de REE només hi ha un plantejament: la imposició d’aquesta infraestructura sigui com sigui. És aberrant la campanya de mentides i desinformació que patim en temes d’interès general que presenten una complexitat tècnica. Per la nostra banda hem proposat diferents alternatives totes factibles i aprofitant infraestructures i corredors ja existents. És cert que la situació de subministrament energètic a les comarques gironines és precari però des de fa anys no s’està donant cap solució, ni que sigui puntual. L’estratègia de REE, amb la complicitat del govern autonòmic, utilitza la por a apagades durant la temporada alta del turisme, nega subministrament elèctric a polígons industrials en construcció, per fer inevitable la construcció de la línia. La reconversió de la línia de 132 kV La Roca-Girona i la de 110kV Sant Celoni-Tordera-Girona, aprofitant les traces existents, en 220kV i la creació d’un corredor de subministrament i serveis paral·lel al traçat del TAV farien que la suposada necessitat i utilitat pública de la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs quedés en no res. Com alternativa al model energètic centralitzat parlem del model alternatiu de generació a escala, utilitzant energies renovable i a prop del lloc de consum, el que es coneix com generació distribuïda.
Com valoreu les mobilitzacions que s’han dut a terme fins ara? Quines són les properes accions que teniu previstes?
Fins ara hem organitzat 3 grans manifestacions, 1 a Barcelona i 2 a Girona, amb una participació de milers de persones. També hem fet accions de caire simbòlic i de pressió a la classe política des d’una perspectiva més selectiva i individualitzada. La nostra valoració dels 2 anys d’activisme de la Plataforma és molt positiva. Hem comprovat com el camí de la lluita no solament manté l’esperança si no que també incideix en el front de les idees i en aquest sentit hem informat i format a molta gent del territori. A les comarques gironines ha quedat molt desprestigiada la maniobra d’acusar als moviments en defensa del territori d’estar instal·lats en la cultura del no. A part de xerrades i accions que es van produint segons els escenaris que es presenten, ara mateix estem treballant amb intensitat en l’àmbit judicial.
Fins ara hem organitzat 3 grans manifestacions, 1 a Barcelona i 2 a Girona, amb una participació de milers de persones. També hem fet accions de caire simbòlic i de pressió a la classe política des d’una perspectiva més selectiva i individualitzada. La nostra valoració dels 2 anys d’activisme de la Plataforma és molt positiva. Hem comprovat com el camí de la lluita no solament manté l’esperança si no que també incideix en el front de les idees i en aquest sentit hem informat i format a molta gent del territori. A les comarques gironines ha quedat molt desprestigiada la maniobra d’acusar als moviments en defensa del territori d’estar instal·lats en la cultura del no. A part de xerrades i accions que es van produint segons els escenaris que es presenten, ara mateix estem treballant amb intensitat en l’àmbit judicial.
Quina ha estat i és la posició dels estats espanyol i francès i de la Generalitat de Catalunya? Hi ha diferències?
La posició del govern central i autonòmic és de submissió als plantejaments del lobby elèctric. El govern autonòmic no ha defensat el territori i la seva gent, ni amb CiU ni amb el tripartit. Abans d’intentar la interconnexió per l’Alt Empordà es va provar de passar pel Pirineu aragonès. La decidida acció, entre d’altres, del seu govern autonòmic va fer que tot el projecte es paralitzés i fos arxivat, malgrat que ja s’havien construït torres elèctriques! L’estat francès, amb una democràcia de molta més qualitat, té una llei que obliga en cas de plantejar-se grans infraestructures a fer un debat públic obert i amb capacitat de decisió. El resultat d’aquest debat va ser que no calien noves interconnexions, en tot cas s’havien d’optimitzar les traces ja existents. A la Catalunya Nord l’oposició de la població, empresaris i classe política és total.
La posició del govern central i autonòmic és de submissió als plantejaments del lobby elèctric. El govern autonòmic no ha defensat el territori i la seva gent, ni amb CiU ni amb el tripartit. Abans d’intentar la interconnexió per l’Alt Empordà es va provar de passar pel Pirineu aragonès. La decidida acció, entre d’altres, del seu govern autonòmic va fer que tot el projecte es paralitzés i fos arxivat, malgrat que ja s’havien construït torres elèctriques! L’estat francès, amb una democràcia de molta més qualitat, té una llei que obliga en cas de plantejar-se grans infraestructures a fer un debat públic obert i amb capacitat de decisió. El resultat d’aquest debat va ser que no calien noves interconnexions, en tot cas s’havien d’optimitzar les traces ja existents. A la Catalunya Nord l’oposició de la població, empresaris i classe política és total.
Què en penseu de l’acord entre els governs de l’estat espanyol i l’estat francès de demanar a la Comissió Europea que nomeni un coordinador per què proposi abans de l’estiu del 2007 el traçat definitiu de la infraestructura?
És una manera de treure’s responsabilitats de sobre. El tema de la MAT és una patata calenta que els governs no saben com tractar per què el desgast sigui mínim possible. De fet la Unió Europea ja ha contestat a aquesta proposta dient que ella no té les competències per plantejar i decidir traçats, aquesta és una responsabilitat exclusiva dels governs implicats.
Què espereu de forces com ERC i IC que formen part del govern actual de Catalunya i que, a diferència del PSC, s’oposen a la MAT? De veritat creieu que ERC i IC s’oposen a la MAT?
Una cosa és fer declaracions i utilitzar el tema amb interessos electoralistes i un altre és donar suport al moviment social que s’oposa a la MAT. Cap d’aquests partits ha recolzat la Plataforma i està molt clar que aquesta qüestió no provocarà tensions en el si del govern autonòmic. Hores d’ara esperem d’aquests partits que tinguin un mínim de decència i no participin en la cerimònia de confusió que envolta la MAT.
Al final, l’esquerra parlamentària acostuma a acceptar aquests tipus de projectes amb una simple operació de maquillatge. Què opineu si s’arriba, en aquest cas, amb termes semblants?
La suposada esquerra parlamentària no és gaire original i les seves fórmules de gestió de la dinàmica demolidora que significa la globalització han tocat sostre fa temps. La única cosa que els hi demanaríem és que tinguin la suficient honestedat per no intentar manipular la gent ni desprestigiar el moviment opositor.
La suposada esquerra parlamentària no és gaire original i les seves fórmules de gestió de la dinàmica demolidora que significa la globalització han tocat sostre fa temps. La única cosa que els hi demanaríem és que tinguin la suficient honestedat per no intentar manipular la gent ni desprestigiar el moviment opositor.
Els catalans del nord han afirmat rotundament que s’oposaran a la construcció i que defensaran el país com sigui, fins i tot, ho ha dit a TV3 un membre destacat d’Unió Catalana i regidor a l’Ajuntament de Perpinyà. Tanta sensibilitat hi ha per aquest tema a la Catalunya del Nord?
El sud dels països desenvolupats ha estat normalment la zona menys industrialitzada, els catalans del nord han aprofitat aquest suposat desavantatge per impulsar un sector primari de qualitat i el turisme verd. És encoratjador veure com empresaris de la construcció, empresaris del turisme, pagesos, alcaldes, ecologistes... van tots a una. Entenen que una agressió al territori d’aquestes dimensions deprimirà les possibilitats econòmiques de la zona i només beneficiarà al lobby energètic.
El sud dels països desenvolupats ha estat normalment la zona menys industrialitzada, els catalans del nord han aprofitat aquest suposat desavantatge per impulsar un sector primari de qualitat i el turisme verd. És encoratjador veure com empresaris de la construcció, empresaris del turisme, pagesos, alcaldes, ecologistes... van tots a una. Entenen que una agressió al territori d’aquestes dimensions deprimirà les possibilitats econòmiques de la zona i només beneficiarà al lobby energètic.
La classe política de la Catalunya nord va a remolc del sentiment generalitzat de la població i allà es competeix (des de la dreta fins a l’esquerra) per demostrar que l’oposició al projecte és incondicional.Tot això ens hauria de fer reflexionar sobre el buit tan gran d’ordenació territorial i els excessos tan pregons d’especulació del sòl que patim. La nostra situació té molt a veure amb la qualitat de la democràcia actual, hereva de la manca de llibertats polítiques i l’enorme empobriment cultural de la dictadura de Franco. Així es va originar un gravíssim buit de planificació, que ens ha deixat una petjada tan visible en la degradació de tot el litoral, les ciutats i barris, els polígons industrials, les zones turístiques o les àrees rurals abandonades. Per adonar-se només cal creuar els Pirineus, i comparar els paisatges rurals i urbans que trobem Nord enllà amb la greu desendreça del nostre territori.
Creieu que les conclusions de l’estudi encarregat pel CILMA pot generar desercions al si del moviment No a la MAT?
La Plataforma i molta gent del territori ha entès l’estudi del CILMA com una traïció. Per primera vegada REE accedeix a proporcionar dades reals de consum elèctric i projecció de necessitats de les comarques gironines. No ho ha fet amb l’Associació de Municipis contra la Molt Alta Tensió, ni amb la Plataforma. Sembla que REE ha escollit l’interlocutor que es a prop del territori i li mereix certes garanties. Però això no vol dir que s’hagi consensuat el més nimi detall sobre l’informe que es va fer públic. Un informe, que entre altres possibilitats de subministrament contempla la interconnexió, però que des del CILMA i els mitjans de comunicació s’ha emfatitzat aquest aspecte.
La Plataforma no ha patit cap deserció. Malgrat ser la part més feble d’aquest conflicte, el desànim no s’ha instal·lat entre nosaltres.
D’altra banda desercions de persones militants o properes a IC (el responsable d’energia del CILMA és d’aquest partit) no hem tingut per la senzilla raó que no són presents en la Plataforma. En el sí de la nostra organització hi ha poquets militants de partits polítics, que treballen sempre des de l’òptica de la Plataforma i mai des dels interessos de partit, curiosament entre aquesta gent no es troba cap membre d’IC.
La Plataforma no ha patit cap deserció. Malgrat ser la part més feble d’aquest conflicte, el desànim no s’ha instal·lat entre nosaltres.
D’altra banda desercions de persones militants o properes a IC (el responsable d’energia del CILMA és d’aquest partit) no hem tingut per la senzilla raó que no són presents en la Plataforma. En el sí de la nostra organització hi ha poquets militants de partits polítics, que treballen sempre des de l’òptica de la Plataforma i mai des dels interessos de partit, curiosament entre aquesta gent no es troba cap membre d’IC.
Llibertat.cat 2.03.07
Per saber-ne més:
