"La creixent presència i importància de l'Esquerra Independentista no ha sorgit del no-res"

-Què us va suggerir la realització d'aquest acte i fer-ho en aquest format innovador?

 

Preteníem que no fos un ritual d'autoconsum i alhora investigar en les possibilitats del format d'un acte polític, la idea és seguir investigant i avançant en aquest camp.

-L'acte de Berga és dels més multitudinaris de l'EI en els darrers anys. Per què creus que va tenir tant d’èxit, malgrat que no es va celebrar a Barcelona?

Vam aconseguir un bon equilibri combinant la presència de molts simpatitzants de Berga i la comarca amb la presència de militants de moltes comarques, que si s'ha de desplaçar tant els hi és fer-ho a Berga com a Barcelona.

-Quin era l'objectiu final d'aquest acte?

Per una banda dignificar l'Esquerra Independentista, evidentment, i per l'altra demostrar que la CUP té, a Berga, una capacitat de treball i de convocatòria que no la té cap altra de les formacions polítiques de la ciutat. Si més no amb pressupost zero, és a dir, hem aconseguit que els actes s'autofinancessin. Cal tenir en compte que hem comptat amb l'ajuda desinteressada d'artistes i col·laboradors i els treballadors del teatre van renunciar a la meitat del seu sou. També cal tenir en compte que la CUP es va negar a que l'ajuntament de Berga pagués cap partida referida a l'acte, ni tant sols les habituals com serveis d'ambulància o de seguretat, que l'ajuntament sol pagar. Als berguedans, aquest acte no els va costar ni cinc.

- Creus que mantenir i assumir la memòria de l’Esquerra Independentista mereix una importància política rellevant?

És important que s'entengui que la creixent presència i importància de l'Esquerra Independentista no ha sorgit del no-res. Els èxits actuals es deuen al treball silenciós de centenars, milers de persones que han estat quaranta anys picant pedra. Cal tenir-ho present perquè són els fonaments ocults de l'edifici que estem construint.

- També va tenir un component emocional, de records i de retrobada, de memòria a la militància que ens ha deixat durant el camí...

En aquests quaranta anys han passat moltes coses bones i moltes de dolentes, és normal que la barreja de records i sentiments fes l'acte emotiu

- La teva trajectòria militant... ja fa uns anys que milites a l’independentisme català: del MIB, JFNC, a...

Quan tenia 17 anys vaig vaig estar uns mesos a les Joventuts del FNC i després vaig participar de la fundació del Moviment Independentista del Berguedà que poc després es va integrar en el Moviment de Defensa de la Terra. Després de la desfeta del noranta-dos vam quedar tots i totes una mica despenjats. Vaig ser soci del Casal Panxo i vaig participar en el Procés de Vinarós. Ara només milito i pago quota a la CUP de Berga.

- Com veus la situacio actual a nivell nacional, i a nivell local?

A nivell local de manera desigual, evidentment, pel que respecta a la CUP on participo estem molt engrescats perquè la cosa va molt bé i hi ha molt bones perspectives.

A nivell nacional, és evident que en cap moment de la història dels Països Catalans hi ha hagut tants independentistes i estem en progressió creixent: això només duu cap un lloc.

- Sobre el nou disc, "300anys", què el diferencia dels anteriors?

Estic convençut que és el millor disc, en el seu conjunt, com a treball, que he fet mai. Hem aconseguit un disc de cançons divertides i engrescadores. Ara sabem el què pretenem amb Aramateix i el grup té molt entusiasme en el seu futur imminent.