El proper congrés nacional del Bloc Nacionalista Valencià, rediccionarà el partit cap a les tesis de l'anomenada "tercera via", claudicant en la simbologia i postulant un gir cap al centre - dreta.
-
Els primers a nàixer van ser els d'esquerres i sobiranistes, reaccionant al valencianisme taronja impulsat per Pere Mayor en el camí a les autonòmiques de 2003. Volen més esquerra i més Unitat del Poble Valencià -l'element que s'havia volgut superar precisament amb el BLOC-. Durant un temps són l'únic lobby de pressió que actua sobre una Executiva feble nascuda d'una diferència de dos vots i després d'un procés de desmembració de l'anterior. I aconsegueixen els seus objectius. El BLOC canvia la imatge, aprofundeix en el seu radicalisme d'esquerres i de plantejaments antisistema, fins i tot canvia el color de la seua imatge cap al roig arquetípic de l'esquerra. Però el BLOC no abandona la seua pluralitat interna.
-
Els "altres sectors" aprenen ràpidament que l'única manera d'influir és seguir el sistema BES i intentar equilibrar el partit que en zones del Palància i cap amunt i en altres zones del sud manté plantejaments més moderats. De la reacció naix el Bloc de Progrés Valencianista. Els seus plantejaments són bastant esquemàtics i simplements volen retrobar el camí del 2003 fent incís en un tercer espai que qualifiquen de triangulació.
-
Bloc de Convergència Valencianista. Que no es conforma amb retrobar el camí del 2003 sinó que en vol aprofundir. El BdC és probablement el més moderat però el més revolucionari. Mentre els altres dos gestionen una realitat amb matissos importants; la transformació que vol el BdC esdevé pràcticament una refundació. El Congrés de 2009 tindrè per primera vegada tres corrents. Massa corrents probablement per a tan poc de riu.
"El BLOC ha d’assumir com a pròpies, totes les diferents manifestacions simbòliques representatives del ser valencià: banderes, escut, himnes, etc. Cal recuperar l’herència del valencianisme de preguerra, fent nostre, per exemple, el Cant de Lluita o Redempció, i fer-ho de manera compatible amb la tradicional Moixeranga, o fins i tot amb l’himne oficial, tot i que en la seua versió més digna."
"El valencianisme polític fuig de discursos polítics inservibles com a marc de relacions amb el Principat i resta dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó, bé siga des de posicions unitaristes de caràcter nacional, bé siga amb l’anticatalanisme com a instrument de definició pròpia o eina per traure rèdits electorals. El valencianisme polític reclama un nou marc de relacions amb Catalunya basat en el respecte i la confiança mútua i el desplegament de les oportunitats presents i futures que unes bones relacions poden ajudar a desenvolupar."
