Per Em fa l’efecte que als despatxos d’Iberdrola encara no deu haver arribat la crisi o tal volta deu ser que no lligen la premsa ni veuen la televisió. Si és veritat que el panorama econòmic global ha d’empitjorar sensiblement els pròxims mesos i que els mercats internacionals no recobraran la confiança fins a d’ací un parell d’anys, serà millor que els valencians ens lliguem els matxos, perquè les polítiques econòmiques de la Generalitat han anat encaminades preferentment a fomentar els sectors del turisme i la construcció, quasi abandonant a la seua sort el sector primari: l’agricultura, per exemple, ja suposa menys d’un 4% del producte interior brut del País Valencià i podríem dir que les condicions especulatives que imposen els intermediaris han acabat amb la rendibilitat dels conreus mitjans: sembla com si els llauradors, minifundistes a la força, treballaren els seus camps per amor a l’art, tenint en compte que resulta més car contractar els temporers per a la recollida de la fruita que el benefici posterior que es podrà traure de la mercaderia. Sense dubte, el sectors del turisme i de la construcció són d’allò més vulnerables en temps de crisi, en tant que els consumidors, a l’hora de reduir despeses, sempre miren de retallar de luxes i capricis, de l’oci i de l’esbarjo. Què farem quan els turistes europeus opten per quedar-se a casa o decidisquen viatjar a altres destinacions més barates, exòtiques i verges, com ara Turquia o la costa Balcànica, dues economies en vies de desenvolupament? Què farem quan es produïsca la desacceleració imminent pel que respecta a l’adquisició de segones residències?
Però no ens allunyem del tema que ens ocupa: el projecte d’execució de la nova línia elèctrica entre Gandia i El Verger atemptarà contra el patrimoni ecològic de les comarques de la Safor i la Marina. "Dins de l’àrea d’estudi trobem un elevat nombre d’espais naturals protegits, com ara el Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva, catalogat també com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc d’Interés Comunitari (LIC)", són paraules textuals de l’informe d’Iberdrola. A més a més, la companyia elèctrica ha deixat entreveure que el canal d’alta tensió afectarà el Paisatge Protegit del riu Serpis i una sèrie d’espais catalogats com a LIC, com ara la serra 
del Montdúver i la Marxuquera, al nord de Gandia, i les valls de la Marina, al sud d’El Verger. També figuren tres zones humides protegides, que són las desembocadures del riu Bullent, en Oliva, i la del Racons, ja en la demarcació de la Marina.
Davant d’aquest panorama, no és estrany que el Fòrum Unitari Contra l’Alta Tensió (FUCAT) s’haja pronunciat al respecte, denunciant que la comarca s’està convertint en una autèntica teranyina elèctrica, especialment la zona de la Valldigna, que quedaria encerclada per tres línies d’alta tensió (Castelló de la Ribera-Gandia, Cullera-Dénia i una tercera que acompanyarà el transvasament Xúquer-Vinalopó). Des de la plataforma ecologista es critica que Iberdrola haja presentat una sèrie de projectes segmentats per tal d’evitar els corresponents estudis globals d’impacte ambiental, que de segur suposarien un entrebanc per a la seua aprovació efectiva. El FUCAT alerta també del perill que implica l’augment d’electromagnetisme a les comarques afectades i exigeix que s’acomplisca el Compromís de Barxeta, un acord signat per 18 ajuntaments i tres mancomunitats, que determina una actuació conjunta contra la línia d’alta tensió entre Castelló de la Ribera i Gandia.
